L'espectacle del conflicte nacional-estatista

Aquest perfeccionament, l'espectacle, radica en l'ús de la falsedat i la ocultació a gran escala, en l'aclaparador foment de l'engany "participatiu" de les masses, en l'escamoteig i la tergiversació dels elements necessaris per formar-se una veritable consciència històrica, en el creixement de fórmules complexes i capcioses d'entreteniment multitudinari... tot això amb el fi últim d'apuntalar l'ordre establert a base de generar inconsciència, confusió, atordiment, nesciència i obnubilació, ocultant allò realment important i creant una realitat falsejada 

 

[11/07/2014] Blai Dalmau (*)

"No es pot oposar abstractament l'espectacle i l'activitat social efectiva; aquest desdoblament es desdobla al seu torn. L'espectacle que inverteix allò real es produeix efectivament. Alhora, la realitat viscuda és materialment envaïda per la contemplació de l'espectacle, i reprodueix en si mateixa l'ordre espectacular concedint-li una adhesió positiva. La realitat objectiva és present en ambdós costats. Cada noció així fixada no té altre fons que el seu pas a l'oposat: la realitat sorgeix en l'espectacle, i l'espectacle és real. Aquesta alienació recíproca és l'essència i el sosteniment de la societat existent.”  Guy Debord, ‘La Societat de l'Espectacle’ (1967)

El creixent conflicte nacional-estatista espanyol-català és, en bona mesura, una obra mestra i triomfant de la societat de l'espectacle. Aquest terme, societat de l'espectacle, va ser lúcidament encunyat per Guy Debord com a eina teòrica per analitzar i caracteritzar el fructuós perfeccionament del sistema de dominació estatal-capitalista ocorregut durant el segle XX. Aquest perfeccionament, l'espectacle, radica en l'ús de la falsedat i la ocultació a gran escala, en l'aclaparador foment de l'engany "participatiu" de les masses, en l'escamoteig i la tergiversació dels elements necessaris per formar-se una veritable consciència històrica, en el creixement de fórmules complexes i capcioses d'entreteniment multitudinari... tot això amb el fi últim d'apuntalar l'ordre establert a base de generar inconsciència, confusió, atordiment, nesciència i obnubilació, ocultant allò realment important i creant una realitat falsejada. En la societat de l'espectacle, resulten rellevants i transcendents els conflictes que l'espectacle ha fet que així siguin, encara que en realitat tractin de qüestions irrisòries i insignificants des del punt de vista crucial de l'oposició entre allò provital (és a dir, allò basat en l'autonomia, la comunitat, la veritat, l'amor i la cooperació) i allò antivital (és a dir, allò basat en la dominació, la separació, la falsedat, l'odi i la competència).

Profusament atiat a través d'una immensa parafernàlia mediàtica-parlamentaria-plataformista, l'espectacle del conflicte nacional-estatista es basa en crear dos pols suposadament enfrontats: independentisme catalanista contra unionisme espanyolista. Tanmateix, si analitzem la realitat més profundament, si veiem més enllà d'allò que ens mostra insistentment l'espectacle, copsant els veritables interessos que mouen els fils d'aquest conflicte, ens podem adonar que aquests dos pols aparentment oposats, en el fons, estan en connivència tàcita, no només perquè comparteixen els mateixos paradigmes nacional-estatatistes, sinó sobretot perquè, en última instància, encara que la immensa majoria dels agents partícips no en siguin conscients, són només les dues cares d'una mateixa moneda amb els mateixos objectius generals, essencials i de fons: generar crispació i bel·ligerància en base a divisions irrellevants des d'un punt de vista revolucionari integral, reforçar el sistema establert fomentant l'adhesió a les seves institucions (mass media, parlament, eleccions, etc.), distreure a la població de la tasca revolucionària integral tot canalitzant les energies de lluita i les ànsies de canvi per allà on convé al sistema establert i, per últim, però no menys important, donar un pretext per incrementar el despotisme de les estructures d'estat (a través d'una intervenció militar de l'Estat espanyol al Parlament de Catalunya) tot encobrint que la veritable raó d'això, la motivació de fons, és neutralitzar el previsible creixement de les forces radicalment transformadores i renovadores durant les pròximes dècades. En poques paraules, l'objectiu general i últim de tot aquest enorme muntatge històric, atiat per la complicitat tàcita entre el “policia dolent" que representen les elits espanyoles i el "policia bo" que interpreten les elits catalanes, és allunyar i desviar al poble català dels processos d'auto-organització alliberadora que està començant a pensar i escometre i portar-lo cap a una situació objectiva i subjectiva que redueixi les seves potencialitats de transformació provital, intentant fer-lo participar activament i entusiasta de l'espectacle que conduirà cap a aquesta situació. 

Blai Dalmau

Gaserans, 11 de juliol del 2014

(*) En Blai Dalmau (Barcelona, 1984) cultiva “les idees per a la revolució i la revolució de les idees” des d'adolescent. Això l'ha portat a participar en diversos moviments socials i culturals, a promoure i fundar el Grup de Reflexió per a l'Autonomia i a realitzar aportacions en els camps de la Política, la Filosofia, la Natura i la Creació. En el darrer bienni s'ha focalitzat en la reflexió, l'estudi i la recerca amb la intenció de forjar els fonaments del Paradigma Provital, una labor que es proposa culminar en el marc de la Universitat Provital i el seu Procés de Gènesi.