[20/07/2014]
Primera crisi oberta a l’Assemblea Nacional de Catalunya (ANC), just en el fonament de tot estat propi, la sectorial de Defensa. Aquesta crisi ‘militar’ dins l’ANC coincideix amb el gir nord-americà vers la qüestió nacional catalana: del separatisme català a defensar la unitat del Regne d’Espanya en el marc d’enfortir el bloc de la Unió Europea enfront l’imperi rus, doncs els analistes de la CIA i serveis d’intel·ligència més refinats dels USA han arribat a la conclusió que al Principat de Catalunya crear un estat-nació capitalista finalment comportaria l’esclat social revolucionari de la classe obrera i les capes populars, cosa que com ja va descobrir Azaña i Stalin el maig de 1937, solament es podrà reforçant l’Estat capitalista espanyol, aleshores república i ara monarquia.
Cal tenir en compte que entre una part dels analistes que van dissenyar la creació de l’ANC uns anys abans de la seva posada de llarg i la manifestació de l’11 de setembre de 2012, hi havia algunes persones amb parentiu amb l’antic entorn polític del comitè espanyol del Congrés per la Llibertat de la Cultura, que la CIA havia establert a París, des on es va dissenyar la primera part del procés imperialista occidental vers la Transició postfranquista, des de la campanya ‘Volem bisbes catalans’ i el SDEUB passant per l’ASO, sempre enfront de l’estratègia paral·lela del ‘pacte per la llibertat’ del PCE/PSUC, abans de la síntesi de Jordi Pujol amb el PSUC (Assemblea de Catalunya) enfront la Generalitat a l’Exili que presidia Josep Tarradellas, que no havia acceptar col·laborar amb el Congrés per la Llibertat de la Cultura, igual que van fer la CNT-AIT de l’Exili, la FAI, la FIJL o el POUM/Cercle Andreu Nin. En canvi, Dionisio Ridruejo coordinava aquesta plataforma espanyola de la CIA, amb la revista editada a París ‘Mañana. Tribuna Democrática Española’; un actiu Ernest Lluch, amb els seus viatges a la seu de París; Josep Benet i Albert Manent, entre altres, a nivell del Principat, el 1966.
Tot allò formava part de la ‘guerra freda’ entre els USA i l’antiga URSS, en que la secció a Barcelona de la CIA i el consolat nord-americà controlaven el catalanisme polític i també l’ASO, de la mateixa manera que ara la CIA i els diversos serveis nord-americans, aprofitant antigues infraestructures britàniques i franceses, controlen l’ANC.
Però Obama ha decidit deixar caure l’ANC i el procés sobiranista català. Aquest gir imperialista nord-americà en relació al Principat de Catalunya ja es tradueix en la dimissió anunciada aquest diumenge de dimissió de Duran Lleida de la secretaria general de la federació CiU i l’anunci d’Artur Mas, el passat dimarts 15 de juliol, davant la comissió espanyola de la Trialeral, en una delegació encapçalada per l’influent Antonio Garrigues Walter i el president de l’empresa que edita el diari ‘ARA’ i conseller d’Acciona Ferran Rodés, que com a president de la Generalitat i líder de CiU no es sentia atrapat per les mobilitzacions de carrer de l’ANC, sinó que pretenia reconduir-les, a més, que de cap manera el Govern de la Generalitat es planteja deixar de complir amb la legalitat espanyola per fer una consulta el proper 9 de novembre com tampoc convocar unes eleccions autonòmiques que siguin plesbicitàries. També, amb la primera crisi de l’ANC i la formació d’un ens autònom pels afers de Defensa.
En canvi, aquesta nova guerra de mercats entre els USA i Rússia, traduïda en la crisi d’Ucraïna, podria comportar que el tret imperialista nord-americà amb l’ANC i la manifestació de l’11 de setembre de 2012, quan Artur Mas va rebre una delegació de la direcció piramidal de l’ANC, surti per la culata a favor de l’estratègia de Putin, mentre d’intel·ligència i geopolítica a causa de la seva experiència en l’antiga KGB. Així, apareix Putin com a competidor amb els interessos nord-americans al Principat. Per això, no és estrany que la pro sionista i membre de la Comissió de Transició Nacional de la Generalitat, Pilar Rahola, escrigui una subtil columna sobre el perill de Rússia en l’edició d’aquest diumenge del diari del comte de Godó.
El lema de la sectorial de Defensa de l’ANC fins ara era: “Els catalans no tenim cap ‘tara’ genètica que ens incapaciti per ser bons militars. Requisits: vocació i prou complexes”.
Segons el portal e-noticies (18/07/2014), que porta Xavier Rius, fosc periodista de Barcelona que l’any 1993 agafa la fama de ser un agent encobert del servei d’intel·ligència espanyol, aleshores CESID (ara CNI), “els integrants de la sectorial de Defensa de l'ANC han decidit crear una nova plataforma “al marge” de l’Assemblea després “del ressò mediàtic que va tenir la publicació del document ‘Dimensionament de les Forces de Defensa de Catalunya I: la Força Naval’”. En aquesta nova plataforma, anomenada ‘Societat d'Estudis Militars’, es publicaran “les nostres anàlisis i propostes sobre la política de defensa d'una futura Catalunya independent, sense comprometre amb les nostres opinions el conjunt de l'ANC i no entorpir la seva tasca adreçada a l'objectiu immediat d'assolir la independència del nostre país”. Tot i això, manifesten que “els objectius fundacionals de la Societat d'Estudis Militars són els mateixos que els de la sectorial de Defensa de l'ANC”. “Per això, procedirem a la publicació dels documents II i III del Dimensionament de les Forces de Defensa de Catalunya, corresponents a la Força Aèria i a la Força Terrestre, respectivament, però sota l'encapçalament del SEM, ja no sota el de l'ANC”. “Malgrat que pugui semblar estrany, ens reivindiquem com a continuadors de la tasca endegada per la sectorial de Defensa de l'ANC i, com que no volem reescriure el passat, n'assumim els documents que marquen les línies de treball, els quals, mentre romanguin penjats al web de l'ANC es podran consultar aquí”, conclouen.”
Mira també:
http://societat.e-noticies.cat/la-sectorial-de-defensa-%91marxa-de-lanc-87050.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada