La bandera d’en Franco a casa del Coraller

Una estanquera amb l’aguilot franquista hissada en una casa de Pals.
Un veí de Pals denuncia la presència d'una bandera feixista al municipi. 




TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 16/07/2014 
Pals (Baix Empordà).- 

Més enllà del que es coneix com banderes estanqueres llises, amb l'escut oficial monàrquic o bé extraoficial, com ara el toro negre d'Osborne, individus pertanyents al sector més ultra del nacionalisme espanyol han decidit traspassar els límits en exhibir banderes franquistes amb l'àliga de Sant Joan, bèstia heràldica popularment coneguda com “el pollastre” o “la gallina” franquista. 
Un jove veí de Pals (Baix Empordà), de l'esquerra independentista, denuncia a ‘Directa’ la presència de l'ensenya feixista ben a prop de casa seva. Hissada en una asta d'uns sis o set metres d'alçada, la bandera franquista oneja al pati d'un habitatge ubicat al barri de Vinyoles, entre el nucli urbà dels Masos de Pals i el de la Platja.“Cada vegada que aixeco el cap, és allà. Em sento menyspreat, insultat. És una ofensa constant contra la meva família i contra la meva dignitat. És llevar-se al matí i fer-se mala sang”, afirma el veí de Pals. “No conec personalment el responsable, però en un poble de 2.500 habitants tot se sap”, comenta aquest jove empordanès.“És un home de mitjana edat a qui anomenen 'el Coraller', perquè s'ha dedicat sempre a la recol·lecció il·legal de corall a la Costa Brava i, a més, en presumeix. Fa prop de quinze anys un forestal el va denunciar, i a continuació una casa que el guarda s'estava reformant, va aparèixer cremada. Tot i que la Justícia no ha pogut demostrar mai que 'el Coraller' fos l'autor de l'incendi, la gent ho rumoreja”. L'asta fa molt de temps que és allà, però el símbol franquista ha aparegut aquest mes. “Abans hi tenia una bandera pirata, que després va canviar per una d'espanyola, descolorida i esfilagarsada. I fa dues o tres setmanes ha posat la del pollastre”. 

Mobilització per treure la bandera franquista   

El jove de Pals s'ha mobilitzat per exigir la retirada de la bandera d’en Franco. S'ha posat en contacte amb l'Ajuntament de Pals (ERC-CIU) i la policia local, l'ANC, Òmnium Cultural:  “Finalment vaig poder parlar amb l'alcaldessa i el cap de policia”, comenta, i dijous passat és tractà el tema al ple. Però el secretari municipal “ho veu complicat, perquè si la té en un espai privat, poca cosa s'hi pot fer”. 
El jove reafirma la voluntat d'esgotar les vies legals. Considera que la millor idea és presentar denúncia des del teixit associatiu, però si no és possible, caldrà el nom d'una persona particular. La gent veïna li han recomanat que vagi amb compte, i fins i tot així ho ha fet un agent de la policia local: “Vigila noi, perquè està tarat”.
La possibilitat que algú que no sigui del municipi i s'ofereixi per figurar com a titular de la denúncia és quelcom que ha valorat: “No és per mi, però em preocupen els meus, als pobles petits tothom es coneix, i no vull que agafi una caixa de llumins i un bidó de gasolina i vingui a cremar-nos la casa”, afirma.“Jo no tinc por, però sí que m'espanta que aquest individu pugui prendre represàlies contra la meva família”. 

Exhibició franquista impune 

La llei espanyola no condemna l'apologia del franquisme. El 2009, eurodiputats(es) catalans(es), alemanys(es) i italians(es) van trametre una petició al Consell d'Europa per demanar-li que es posicionés: el llavors vicepresident del Partit Popular Europeu, d'origen alemany, va cridar l'atenció a l'estat sobre “la injustificable permissivitat davant l'exhibició de simbologia que reivindica un sistema totalitari, brutal i inhumà”. A l’Estat alemany, mostrar una esvàstica comporta penes de presó. Al Regne d’Espanya, en canvi, perviuen plaques, escultures i nomenclatures franquistes a l'espai públic, la Fundación Francisco Franco rep subvencions i els crims contra la humanitat perpetrats per la Dictadura es jutgen a l'Argentina, al jutjat núm. 1 de Buenos Aires. 
Exhibir símbols franquistes en un lloc privat està permès, encara que es vegin des de l'exterior. Encara que hi ha consens entre la resta de forces de l'espectre parlamentari català i espanyol a l'hora d'impulsar una legislació més restrictiva, el PP es nega, com ha fet habitualment, a qualsevol condemna del franquisme.
L'octubre de l'any passat, amb la majoria absoluta al Congrés de Diputats, va ser l'únic grup parlamentari que va bloquejar una moció impulsada per CiU, Esquerra Plural i UPyD que demanava que el nou codi penal inclogués com a delicte l'enaltiment del franquisme. A la vegada, les fotografies de càrrecs, militants i membres de les joventuts del Partit Popular amb la bandera eufemísticament batejada com a “preconstitucional” circulen de manera més que freqüent a les xarxes socials. 
Amb la Llei Orgànica de Protecció de la Seguretat Ciutadana, dita Llei Mordassa i avalada pel Consell de Ministres espanyol aquesta setmana, l'exhibició de símbols franquistes constituirà una falta administrativa sancionable amb una multa “només si” -i només si- “inciten a la violència, el racisme o la xenofòbia”. El criteri jurídic per perseguir-los s'emmarca dins la categoria de les “ofenses a Espanya” i s'equipara a actes com cremar-ne la bandera constitucional o xiular l'himne monàrquic espanyol en un partit de futbol.  
La colossal bandera monàrquica, de gairebé 300 metres quadrats, que ja fa anys que oneja a la madrilenya plaça de Colón o la repressió contra les tricolors republicanes durant la desfilada de la coronació del nou Borbó són altres fites de la política vexil·lològica del PP.  
Els balcons catalans són i han estat dipositaris de reivindicacions de tot tipus. La transformació de l'element arquitectònic en espai comunicatiu va visibilitzar campanyes com ‘Aturem la Guerra’ -contesa bèl·lica d'Iraq-, ‘Jo no t'espero’ -visita del papa de Roma- o ‘Stop Eurovegas’; sol ser un habitual en les lluites socials contra agressions urbanístiques i ambientals. L'aparició de les estelades ha generat, alhora, un auge generalitzat d'aquesta forma d'expressió política. Al costat de les quatre barres, insígnies multicolors, veiem banderes pirates, amb l'arc de Sant Martí LGTB. Les persones estrangeres que vénen a viure a Catalunya també han vist amb simpatia el costum local, i pengen la bandera del seu país per fer del balcó de casa una “ambaixada” particular.
Lluvi Farré, psicòleg social que investiga la qüestió nacional des de la Facultat de Psicologia de la UAB, opina a ‘Directa’ que el fenomen de les banderes “visibilitza l'abast de la transversalitat de l'últim moviment sobiranista, i ho fa a l'espai públic, lloc democràtic per excel·lència”. Farré afirma que “penjar una estelada pot semblar una pràctica política trivial, un tipus de participació de baix perfil”, però té fortes implicacions que van més enllà: “comporta un posicionament explícit de cara al veïnat més directe i a la comunitat en general”, i en aquest punt requereix, com diu el psicòleg social, “d'un compromís”. El significat d'un símbol, d'altra banda, depèn sempre del context: “Les banderes es relacionen amb el perfil socioeconòmic del territori. No és el mateix decidir penjar la senyera a la Segarra o al Baix Llobregat. Són convergents les estelades que es veuen a Sarrià?”, es pregunta Farré a ‘Directa’.