Jordi Pujol dinamita el partit que va fundar

Míting a Olot. Jordi Pujol i Santi Vila

La revelació del dia de Sant Jaume



 






TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 26/07/2014 
Olot (La Garrotxa).- 

A Olot es troba l’eix vertebrador del clan Pujol, doncs, a l’any 1959, el soci capitalista del pare de Jordi Pujol, el discret David Tennenbaum, va comprar, amb l’agent de borsa Florenci Pujol i el seu fill metge Jordi com a homes de palla, la banca Dorca d’aquesta ciutat de la Garrotxa. D’aquesta banca d’Olot en va sortir Banca Catalana, que acabà intervinguda l’any 1982 pel Banc d’Espanya.

Banca Catalana solament va ser un instrument financer en el tardofranquisme per aconseguir el partit pujolista i l’Assemblea de Catalunya, sempre sota el control de Tennenbaum i els seus contactes. Paral·lelament, aquest home de confiança va gestionar un compte al Banca Privada d’Andorra (BPA) de Florenci Pujol, que al morir el setembre 1980 va passar a la seva jove, Marta Ferrusula, i els set fills i filles del matrimoni, aleshores menors d’edat.

Un antic treballador de la BPA va treure documentació sobre més de quatre milions d’euros no declarats a Hisenda a nom de Marta Ferrusola i els seus fills Jordi, Oleguer, Josep, Oriol, Marta, Mireia i Pere Pujol Ferrusola. Aquesta documentació bancària andorrana ha estat divulgada. Seguidament, Jordi, Oleguer i Josep Pujol Ferrusola es van acollir dins el termini a l’amnistia fiscal, però Marta Ferrusola i els altres hereus de l’avi patern, Florenci Pujol Brugat, el 14 de juliol han presentat a Hisenda declaracions complementàries i béns a l’estranger, a la referida banca d’Andorra, una declaració que superarà un cost àmpliament els més de quatre milions aflorats, assolint en realitat un cinc milions d’euros a pagar a Hisenda.

Jordi Pujol ja fa dies que informà a Artur Mas de l’afer del seu clan. Ahir, divendres, va fer pública una carta autoincupadora de tot plegat que alguns analistes pensen que podria ser una manera de dinamitar el seu propi partit, Convergència Democràtica de Catalunya, en una jugada ‘florentina’ per mantenir el poder del clan Pujol per mitjà d’un escolanet, Oriol Junqueras, pujolista infiltrat en la cúpula d’ERC, el cavall vencedor en les eleccions autonòmiques posteriors a l’11 de setembre, després de la mobilització convocada per Òmnium Cultural i l’ANC, en un hipotètic escenari en que el proper dimecres, 30 de juliol, després de la reunió d’Artur Mas amb Mariano Rajoy, i davant la possibilitat que pel 9 de novembre el govern del PP convoqui eleccions legislatives davant el desgast del bipartidisme del PSOE i PP al mateix temps que no hi hauria manera de la celebració al Principat de Catalunya d’una consulta d’autodeterminació el 9-N. En aquest marc polític hipotètic entre l’estiu i la tardor Artur Mas podria dimitir i es formaria un govern autonòmic provisional de coalició amb Oriol Junqueras, que algunes fonts apunten aquests dies d’agitació en l’antic oasi català com a president el figuerenc Santi Vila, figura ascendent dins CDC i antic militant empordanès de les JERC, que convocaria eleccions autonòmiques per a finals de setembre o durant el mes d’octubre. D’aquesta manera ERC es menjaria tots els gripaus que no es vol menjar Artur Mas ni CDC.

Per la seva banda, davant aquest pla B d’Artur Mas de cara al 9-N Duran Lleida va llançar la tovallola de la secretaria general de la federació CiU.

Finalment, el 9-N no hi hauria consulta al Principat i es poc probable que un nou govern autonòmic, format per ERC, tingués la decisió de Lluís Company el Sis d’Octubre de 1934 d’una declaració unilateral d’independència, a causa que a nivell d’Estat no hi haurà cap moviment insurgent com va passar aleshores, amb la insurrecció obrera d’Astúries.

En aquest marc hi hauria una autodissolució de l’ANC, un enfonsament electoral autonòmic de CiU, un boicot electoral en les eleccions legislatives espanyoles de la CUP i de l’anarquisme social enfront Podem i ICV-EUiA i el procés català quedaria aturat a menys que la CUP o sectors llibertaris pel seu compte i risc promoguin un moviment revolucionari socialista d’alliberament nacional català.