Homenatge a Lluís Maria Xirinacs al pla de cal Pegot, a Ogassa

Xirinachs protegint-se de les garrotades de la policia durant una manifestació, l’any 1976

El diumenge 3 d’agost hi haurà un homenatge que col·lectius de Sant Joan de les Abadesses i Ripoll fan a la memòria del filòsof  Lluís M. Xirinacs

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 19/07/2014 
Ogassa (Ripollès).- 

El diumenge 3 d’agost hi haurà un homenatge que col·lectius de Sant Joan de les Abadesses i Ripoll fan a la memòria del filòsof  Lluís M. Xirinacs al pla de cal Pegot (Ogassa, Ripollès). 

El nostre amic Lluís Maria Xirinacs anar a ofrenar la seva vida el 6 d'agost de 2007, dia en que feia 75 anys i segons tenia planificat des de feia anys, en aquest bell indret d'Ogassa, al Ripollès, on, segons deia, es va coure la llengua i la nació catalanes, en un acte del més alt nivell personal i en el moment de més plenitud de la seva vida: “Ofereixo el do més preuat, que és la meva vida, per l’alliberament del meu poble, per l’alliberament de tots els pobles oprimits de la terra, per la natura presonera nostra.” (Fragment de ‘Dietari final’).

En aquest punt, cap a llevant hi podem veure el puig de l’Àliga, animal rei d’aquests indrets i que míticament simbolitza la visió més elevada per les persones que opten per deixar-s’hi inspirar.

Qui va ser l’amic Lluís Maria Xirinacs?

D’en Xirinacs s’ha dit que era una veu del poble, el Gandhi català, un testimoni, un profeta, un místic, un filòsof, un revolucionari català d’esperit universal. Va realitzar diverses vagues de fam a mort. Va estar plantat 12 hores diàries durant 2 anys davant la presó Model per demanar l’amnistia dels presos polítics. Va ser escollit senador independent. Nominat tres vegades al premi Nobel de la Pau. L’1 de gener de 2000 es va plantar a la plaça de Sant Jaume de Barcelona, davant la porta del Palau de la Generalitat, on s’hi aplegaven altres amigues i amics, com el ja també traspassat Damià Escudé, per convocar l’arbre d’assemblees territorials dels Països Catalans com a instrument d’exercici de la sobirania popular, lligada a l’acció no violenta com a força del poble. El seu gran llegat com a filòsof és el seu model (o mapa) global de la realitat Globàlium, que es divulga tant a la Fundació Randa-Lluís M. Xirinacs [www.xirinacs.cat] com a l’alberg i centre de formació El Negre, d’Ogassa.

Lluís M. Xirinacs va deixar escrit:

“La meva ànima,  aquesta ànima obrada pel meu cos,  clivellada d’ànimes infinites,  concretament avui,  se m’ha fet universal. [...] Cal saber viure i cal saber morir, amb elegància. Diu un adagi del desert: “Quan t’acostis a un pou, beu i fes-te a un costat per tal que pugui beure qui et ve al darrera. [...] Ara, encara en aquest món, jo vull ser vostre, però encara sóc molt meu. Quan mori esdevinc tot ben vostre [...]. Preneu i mengeu-me tots. Mossegueu-me homes i guineus i esparvers i formigues i fongs i pluja i vent i terra. Mastegueu-me que aquest és el meu cos lliurat per vosaltres. [...] Univers, et demano que em facis pur com un raig de llum, per ser digne d’ésser acollit en el teu cor. [...] Arribo als meus setanta-cinc anys i dono la meva vida sense que ningú me la vulgui prendre, ben lliurement, per certificar-me i certificar-vos que, en tota la meva lluita anterior, tenia la voluntat inequívoca de jugar-m’ho tot. Ara és l’hora de la vostra lluita. Us caldrà a vosaltres la vostra certificació final? Jo en tenia necessitat.” (Fragments del ‘Dietari final’ d’en Lluís M. Xirinacs).