En el centenari d'Esteve Albert

Esteve Albert, militant global i membre d’ADELLOCSAN 




Miquel-Dídac Piñero Costa. Membre d’ADELLOCSAN   


“CANÇÓ DE LA TRAMUNTANA 

El mar obrint el ventall
anava darrera onada dansant al ritme del vent
del vent de la Tramuntana
fins que s’ajeu al sorral
i s’entorna altra vegada
perquè no es pot aturar
de tant que està esvalotada.
La Plana de l’Empordà
sempre més ampla i més llarga.
I la neu del Pirineu
molt més alta i més llunyana.”
(Poema inèdit d’Esteve Albert i Corp, l’Escala, novembre de 1990)

Podem afirmar que la intel·ligència i l’experiència de lluita al carrer i en la clandestinitat, en que podem trobar mostres descrites en diversos llibres d’història dels Països Catalans, van fer que l’estimat amic Esteve Albert i Corp mai feia res sense que tingués un sentit concret i sempre actuava en el marc d’una estudiada planificació, amb seny i entrega, ja que abans que res era un militant permanent de les seves idees dins l’estratègia i tàctica de cada moment històric que li va tocar viure. En aquest sentit, moltes anècdotes que s’expliquen en relació a la seva intensa activitat global, especialment les més conegudes que corresponen al seu paper d’animador cultural, que va aconseguir implicar a moltes persones que vàrem col·laborar-hi, en realitat amaguen estratègies i tàctiques molt definides de signe polític, sempre secretes encara que es tracti de moments de la seva activitat clandestina en la resistència catalana. Per això, Esteve no va posar cap mena d’objecció personal el dia que va conèixer les activitats culturals de l’Associació de Defensa dels Llocs Sagrats Ancestrals (ADELLOCSAN) i va organitzar una trobada a Andorra, amb força concurrència.  

ADELLOCSAN és un col·lectiu català de salvaguarda del patrimoni prehistòric i protohistòric enfocat en els llocs ancestrals de caire ritual animista i de necròpoli. Es tracta d’una estratègia cultural catalana i transpirinenca que va sortir l’any 1986 a partir d’una estada que vaig fer al Sud-oest dels Estats Units d’Amèrica el febrer d’aquell any. De fet, es va partir de l’experiència de col·lectius de població autòctona ameríndia que enfront l’especulació i destrucció del territori dels seus ancestres per part del sistema productivista industrial nord-americà lluiten culturalment per salvaguardar els seus indrets sagrats ancestrals, com ara el culte animista a l’aire lliure o en cavitats així com les necròpolis dels seus ancestres.  
ADELLOCSAN celebra els solsticis d’estiu en llocs sagrats ancestrals, com ara a l’Albera, el Montgrí i la serra de Rodes i cap de Creus. Intenta impedir la destrucció d’altars neolítics d’incultures a la roca, on es feia litúrgia en el sentit d’ungir les roques escollides que van passar a llocs sagrats del culte animista ancestral i d’harmonia amb la natura i els éssers vius.    
Amb Esteve també vàrem treballar en el camp de l’impacte del bogomilisme, dit catarisme o albigesos, als Països Catalans i l’agermanament català amb la cultura occitana i els moviments d’alliberament nacional occitans. Recordo una estada amb Esteve i altres amistats que va tenir lloc a Montsegur.  
De l’experiència política d’Esteve, molt rica, hauria pogut donar moltes lliçons, cosa que no feia per justificada prudència. Sempre anava endavant, deixant de banda coses del seu passat militant. No es volia significar políticament per no dificultar la seva agitació cultural popular. 

A la pàgina 179 del seu llibre ‘Quatre boig de Mataró. Combat per Catalunya 1930-1937’, publicat l’any 1979 per l’Editorial R. Dalmau, a Barcelona, Esteve té la delicadesa de passar molt per sobre en relació a la mort del comissari general d’Ordre Públic de la Generalitat Rebertés, en el marc de la conspiració el novembre de 1936 per liquidar el president Lluís Companys des d’algun sector ultra nacionalista català, que ell en diu “complot”. Esteve, simplement, escriu que el comissari general esmentat “va ser assassinat per agents de policia”. D’això, Esteve en tenia uns apunts a Andorra que una vegada vaig tenir el goig de poder escolta en forma de relat reservat de la seva boca.  
Esteve coneixia molts secrets polítics i de les xarxes de resistència, especialment del temps de la Guerra Civil i la Segona Guerra Mundial. Personalment, penso que el seu esforç per aixecar un monument a Lluís Companys al coll de la Manrella (Agullana) durant la Transició va ser una mena d’exposar la seva defensa del president màrtir de la Generalitat en el darrer moment d’aquell poc conegut “complot” de finals de 1936, un afer que encara es considera “tabú”. 
Hi ha pàgines i pàgines viscudes per Esteve pendents d’escriure, com quan va esborrar simbòlicament l’existència de la frontera al coll de la Manrella davant una multitud independentista o quan va militar en el comitè solidari amb l’artista Viusà. 

http://www.tv3.cat/videos/2994870/Esteve-Albert-i-Corp