El combat sindicalista a la Garrotxa

L’empresari d’Olot acusat d’assetjament laboral s’arronsa davant la lluita anarcosindicalista 





TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 17/07/2014 
Olot (La Garrotxa).- 

L’empresari d’Olot acusat d’assetjament laboral s’arronsa davant la lluita anarcosindicalista. Les dues treballadores ja han cobrat la liquidació del contracte segons l’empresa. Ara bé, la segona de les treballadores continua pendent de rebre el certificat que li permeti accedir a tramitar la prestació d’atur.
A mitjan maig, després d’un mes intentant negociar, la CNT-AIT Olot es vas veure abocada a convocar piquets informatius a les portes dels establiments Rumore, Popelim, Metaphore i Miratge, accions sindicals amb què es va donar el tret de sortida al boicot popular a aquests establiments per maltractament i vexació a dues de les seves treballadores. 
Més d’una vintena de membres de la CNT-AIT es van concentrar el dissabte 24 de maig davant de les quatre botigues de Juan José Martés, enmig de la zona comercial d’Olot, per denunciar l’acomiadament i l’assetjament vers les dues treballadores. Els piquets informatius van estar durant més de dues hores davant cadascuna de les botigues, aprofitant l’hora de més afluència de clients, per informar del conflicte, repartir fulletons i donar visibilitat al tema mentre s’anunciava el boicot popular. 
Segons la CNT-AIT, s’havia arribat a aquesta situació després de més d’un mes intentant enraonar amb l’empresa per buscar altres sortides, davant les quals la resposta rebuda ha estat sempre “ja parlareu amb el meu advocat”. Arran d’aquest poc marge de negociació, la CNT-AIT no va tenir altre remei que demanar a la població d’Olot i rodalies que no compressin en aquestes botigues mentre el conflicte laboral seguís obert i iniciar una sèrie de concentracions fins que l’empresa volgués arribar a un acord. Aquest tipus d’estratègia és especialment efectiva en el sector del comerç, ja que el propietari queda en una posició molt vulnerable, en tant que, quan es produeixen aquestes concentracions, el nombre de clients es redueix de manera molt notable, fins al punt que les botigues arriben a quedar completament buides en alguns casos. 
Segons va informar el secretari d’acció sindical de la CNT-AIT d’Olot, la jornada del passat 24 de maig va tenir molt de ressò entre la població de la Garrotxa, ja que es van poder repartir centenars de fulletons i moltes persones es van aturar davant dels piquets informatius per preguntar sobre el conflicte. 
Aquest conflicte laboral es va iniciar per l’acomiadament d’una treballadora i pel tracte vexatori vers una altra companya, que després d’estar una setmana netejant repetidament els vidres de la botiga, finalment la van acomiadar, fet que posaria en evidència, segons la CNT-AIT d’Olot, que les amonestacions de l’empresari eren una simple excusa per acomiadar una treballadora que defensava els seus drets laborals. 
Ambdues treballadores acomiadades demanaven estar donades d’alta per les 40 hores setmanals que treballaven i que cobraven en negre perquè el contracte només era de 20 hores setmanals. El cas de les dues dependentes de les botigues d’Olot no és gens excepcional. Són moltes les treballadores que cotitzen amb contractes de menys hores de les que es treballen realment. És una pràctica cada cop més habitual i les repercussions que té són negatives, ja que aquestes persones queden desprotegides de bona part dels seus drets laborals, com ara la cobertura en cas d’accident laboral, els dies de descans, les vacances, les pagues anuals, els permisos, etc., les cotitzacions per demanar l’atur són més baixes i amb vista a la jubilació perjudica, també, la base salarial sobre la qual es computa la retribució mensual a percebre.
Durant les concentracions sindicals a les quatre botigues, el propietari, amb un to perdonavides, va anar de botiga en botiga preguntant i xerrant amb les treballadores. To que no va sorprendre la CNT-AIT, ja que ell mateix en persona havia dirigit amenaces i assetjament contra les dues treballadores, fins al punt d’anar a la feina actual de la primera companya acomiadada per parlar amb el seu cap i informar-lo que era una mala treballadora i sindicalista, posant en perill així el seu nou lloc de treball.