Chomsky i les classes socials

Els inventors de la falsa societat sense classes són naturalment els rics, els homes de negocis dels EUA. 
Han fet creure a la majoria dels americans que no hi ha lluita de classes, sinó de guanyadors i perdedors.  
Què és si no, doncs, la lluita de classes? 


[08/07/2014] LLUÍS BOSCH MARTÍ 

El mite que vivim en una societat sense classes és un pur acudit. Chomsky comenta que la seva filla, que és professora d'una escola estatal subvencionada, li diu que la majoria d'estudiants no mostren cap signe de consciència de classe i es consideren de classe mitjana.
En els mitjans de comunicació a vegades es parla de classe treballadora o mitjana, però mai de classe alta o classe dominant. 
Els inventors de la falsa societat sense classes són naturalment els rics, els homes de negocis dels EUA. Han fet creure a la majoria dels americans que no hi ha lluita de classes, sinó de guanyadors i perdedors. Què és si no, doncs, la lluita de classes? 
Cada dia, a través de les notícies dels diaris, telenotícies i films de polis i delinqüents, podem veure les renovades lluites de classes entre rics i pobres. Encara que els ideòlegs del neoliberalisme i del fals pensament únic, de la fi de la Història, diuen que després de la davallada del comunisme no hi ha dretes ni esquerres, sols capitalisme? 
I com el brutal màrqueting publicitari a nivell planetari ens matxaca que tots hem de ser guapos, rics, consumistes de tots els productes que ens anuncien, que els que no són de les minories capitalistes que tenen propietats, poders, diners, o de les classes mitjanes petit burgeses -avui en crisi-, amb bones feines, en les diferents burocràcies estatals o en les corporacions civils, etc. El gran excedent d'inadaptats, marginats, aturats, del "somni americà", hi ha en les zones i barris de les grans ciutats euroamericanes, unes bosses de pobresa que durant els temps antics la religió, l'Església i els capellans sublimava els afanys de riquesa, plaer, consum. 
Des de les Revolucions francesa i russa, una part de les classes populars foren mobilitzades per l'esperança utòpica del socialisme. En fracassar les utopies cristiana, humanista i socialista, què els queda a les mas?ses sense feina, ideals, en una societat que els estimula sols a consumir, doncs els més atrevits i amorals, que cada dia són més estimulats pel mal exemple de la corrupció sistemàtica de les seves classes dirigents, tant econòmiques com polítiques. Es fàcil caure en la delinqüència, robatoris, drogues, a través de petits o grans grups mafiosos, criminals. Per aquest motiu hem llegit una sèrie d'estudis sobre l'avanç de la delinqüència en el món i centrant la nostra anàlisi en la societat euroamericana; és curiós que Amèrica, el país més ric i poderós del món, és el que té més presons i ciutadans empresonats. 
El nombre de persones empresonades o que estan esperant sentències de presó està creixent a tots els països. La construcció de noves institucions penitenciàries viu un boom generalitzat. Com que la inseguretat, robatoris, en les nostres ciutats, va en augment, per culpa de l'atur, els moviments migratoris, drogoadictes, gamberrisme juvenil, etc., hi ha por a l'estrany, al diferent, al jove, a l'immigrant que ronda a la vora de casa en hores no normals. Això crea uns psicosi ciutadana de més policia, de posar a les cases súper alarmes contra lladres, barris vigilats, urbanitzacions bunqueritzades electrònicament, etc. 
Evidentment, això passa a Amèrica, però a Barcelona i Girona cada dia hi ha més cases, gent, que han estat robats, perquè hi ha més delinqüents que es professionalitzen amb la feina de robar.
El risc d'una societat en perill com l'americana, o sigui, del neodarwinisme liberal de tots contra tots, en el lliure mercat de triomf del més fort, els delinqüents són la caricatura inferior dels de baix, que també volen ser rics, poderosos, consumistes. Els grans capitalistes actuals esdevenen rics a través dels negocis, especulacions, etc. I en la guerra sense pietat entre diferents lobbys, etc. Els pobres i encanallats de baix és a través de la delinqüència, el crim, etc. que poden enriquir-se, però aquests, en la seva immensa majoria, pel risc que corren acaben passant llargues temporades a la presó. Ells no son aforats. Espanya en té 10.000.  Perquè dins l'encara brutal encoberta lluita de classes, no oblidem que els rics, explotadors, tenen l'estat burgès, magistratura, exèrcit, policia, per reprimir, explotar els de baix i les seves diferents formes de protesta, rebel·lió, tant si són políticosocials, moderades, revolucionàries, en diran terrorisme i si són de delinqüència, en diran criminals. 
Les causes estructurals de la injustícia social, econòmica, cultural, que fomenten la delinqüència no són estudiades pels que exploten, controlen, manipulen la societat. La contesta dels amos i dels beneficiaris de l'statu quo, és més llei, ordre, o sigui, policies, presons, ja que els transgressors són culpables pel seu crim, fracàs, de no adaptació a una societat bàsicament hipòcrita, injusta, inhumana i sense veritables valors, ideals, moral. 
I no oblidem que les grans empreses transnacionals, en la seva mobilitat geogràfica i flexibilitat laboral, fan que l'atur i no identificació dels treballadors, virtuals, sigui la por, futur dels sense drets, identitats socials, ja que segons el neocapitalisme més salvatge l'empresa pertany a la gent que hi inverteix, no als seus treballadors, ni als proveïdors, ni a les localitats en que està situada.
Per tant, els treballadors, d'aquestes multinacionals, molts fins i tot subcontractats per empreses de treball temporal com a temporers de mini contractes, ni estaran sindicats ni faran protestes, vagues, solidaritats de cap mena. 
A Girona entre molts casos hi ha la dels treballadors de les fàbriques Grober de Bescanó, i la Torras de Sarrià.