Nord-est Llibertari: Presó preventiva per un membre dels Castellers de Barcelona i un ciutadà italià dictada per jutges amb 'currículum'

diumenge, 1 de juny del 2014

Presó preventiva per un membre dels Castellers de Barcelona i un ciutadà italià dictada per jutges amb 'currículum'

Mesura cautelar excepcional.
Els Castellers de Barcelona es concentraran dilluns a Brians 1 com a suport al membre de la colla detingut

Setmanari Directa 01/06/2014
JESÚS RODRÍGUEZ / @ALBERTMARTNEZ |

Els jutjats d'instrucció 13 i 18 de Barcelona han dictat la presó preventiva d'un membre dels Castellers de Barcelona i d'un ciutadà italià, respectivament. En tots dos casos es tracta de jutges titulars coneguts per la duresa de les seves mesures cautelars, i així ho avala el seu currículum.
El magistrat Juan Antonio Ramírez Sunyer va signar divendres a la nit l'ordre d'ingrés a presó de Sergi Rubià, veí del barri del Clot i membre dels Castellers de Barcelona des de 2005. Aquest jutge l'any 2004 va protagonitzar una agre polèmica quan va empresonar dos nois de 18 i 19 anys de l'Hospitalet de Llobregat, a qui acusava d'haver atacat la comissaria del Cos Nacional de Policia espanyola del districte de Sants-Montjuïc. Van passar cinc mesos en presó preventiva, malgrat proclamar la seva innocència. Van quedar en llibertat i dos anys més tard es va celebrar el judici. Van ser absolts. L'Estat es va veure obligat a indemnitzar-los per rescabalar els mesos que havien estat privats de llibertat.
La magistrada Carmen García Martínez va signar dissabte a la tarda l'ordre d'ingrés a presó d'un ciutadà italià a qui acusa de llançar pedres a la policia i incendiar contenidors. Ara fa vuit anys, els principals encausats del cas 4-F, Rodrigo, Àlex i Juan, van passar pel seu despatx en qualitat de detinguts, i varen denunciar tortures infringides pels Mossos d'Esquadra i la Guàrdia Urbana. García Martínez no ho va investigar i, per contra, va ordenar la presó preventiva de tots tres. Sis anys més tard, la mateixa jutgessa va acordar la presó preventiva per a tres joves detinguts en el marc dels piquets de la vaga general del 29 de març de 2012. Isma, Dani i Javi van passar 35 dies a la presó, però van ser alliberats per ordre de la secció vuitena de l'Audiència de Barcelona, que va desautoritzar

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

‘Insurrección. Las sangrientas jornadas del 3 al 7 de mayo de 1937". Nou llibre d’Agustí Guillamón.

“Sólament dues petites organitzacios, Amigos de Durruti i SBLE, intentaren evitar la derrota i donar a l’aixecament [de maig de 1937] uns objectius clars. El proletariat revolucionari barceloní, essencialment anarquista, lluità per la revolució, inclús contra les seves organitzacions i contra els seus líders, en un combat que ja s’havia perdut el juliol de 1936, en el mateix moment en que es va mantenir en peus l’aparell estatal i canvià la lluita de classes pel col·laboracionisme i la unitat antifeixista”

“La veu silenciada” restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou

El llibre “La veu silenciada” de la periodista llagosterenca Mercè Carbó, restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou.El llibre parteix de la recuperació documental i la restitució de la memòria que ha fet Eugènia Riera sobre el seu avi, Eugeni Gurnés, que fou alcalde de Llagostera per la CNT-AIT entre el novembre del 1936 i el febrer del 1937 i que va ser afusellat al cementiri vell de Girona --on van ser afusellats vuit llagosterencs més-- el 7 de maig del 1943.

Catalunya i les anarquistes

"El poble català, durant tot aquest procés, ja ha donat per si mateix vàries mostres de rebel·lia i de desobediència a disposicions, mandats, ordres i lleis. Només falta, per part de nosaltres, de totes les que componem les forces extraparlamentàries de carrer, que empenyem per coadjuvar al fet que també es vegin capaces de desobeir als seus propis líders i comencin a prendre decisions sobre el social, sobre la producció, sobre la distribució, sobre el pa i el sostre, sobre la seva destinació, sense delegar en ningú més que en elles mateixes".

L’últim cop de Quico Sabaté

Després de vint anys de lluita armada, Quico Sabaté havia esdevingut un mite per les classes populars, sempre a punt de burlar-se de la repressió policial. El dia de Reis de l’any 1960, Barcelona havia de ser protagonista d’un segrest polític espectacular. Conservar els ostatges a Sarrià permetia que la policia es mobilitzés per tot arreu, però no a cinc-cents metres del lloc del segrest. Poc a poc anem coneixent les trajectòries dels maquis i els guerrillers llibertaris morts durant el franquisme. En el centenari de Quico Sabaté.

Classe i Lluita de classes

La lluita de classes no és només l’única possibilitat de resistència i supervivència enfront dels feréstecs i sàdics atacs del capital, sinó la irrenunciable via de recerca d’una solució revolucionària definitiva a la decadència del sistema capitalista, avui obsolet i criminal, que a més es creu impune i etern. Revolució o barbàrie; lluita de classes o explotació sense límits; poder de decisió sobre la pròpia vida o esclavitud assalariada i marginació. O ells o nosaltres ...