Metodologia? No confessava ni als seus homes, ni a la CNT, noms, dates, ni itineraris; atacaven aquí i es replegaven rere la línia fronterera
Pere Merono
[Diumenge, 22 de juny de 2014]
Marcel·lí Massana (Berga, 1918-Les Bordes-sur-Lez, 1981), obrer afiliat al sindicat del metall de la CNT, i extinent de l’exèrcit republicà, va esdevenir guerriller a partir de 1942 (...)
La seva base d’operacions va ser el Berguedà, i l’Alt Urgell, inicialment es feia passar per “passeurs” o contrabandista, no com a guerrillers, per tal d’evitar el rebuig de la bona gent vilatana esporuguida per la repressió del franquisme.
Massana fou únic: no era ni un milhomes ni tampoc un cap calent. Mai ningú de la seva colla fou ferit, mort o detingut ni a Catalunya ni a Espanya. Ningú.
Metodologia? No confessava ni als seus homes, ni a la CNT, noms, dates, ni itineraris; atacaven aquí i es replegaven rere la línia fronterera francesa i/o nord-catalana -on hi residien-; posseïa més de 50 bases en masies, pobles i ciutats on aixoplugar-se a recer dels enemics; coneixien pam a pam el terreny, no causaven baixes inútils, i defugien l’enfrontament armat amb la Guardia Civil.
Cal dir, que les muntanyes de l’Alt Berguedà i la serralada del Cadí, no foren controlades definitivament per la Guardia civil fins a les acaballes dels anys 50.
En 1951, passà la frontera i s’instal·là, fins els seus darrers dies, a França. Per aquelles dates, fou enviada una companyia de l’Agrupación de Montaña núm. 1, comandada per un alferes, per tal d’empaitar i apressar el grup d’en Massana. El resultat hi fou nul, infructuós.
Marcel·lí Massana, fou doncs, un home prudent, calculador, murri, i de gran intel·ligència.
[Diumenge, 22 de juny de 2014]
Marcel·lí Massana (Berga, 1918-Les Bordes-sur-Lez, 1981), obrer afiliat al sindicat del metall de la CNT, i extinent de l’exèrcit republicà, va esdevenir guerriller a partir de 1942 (...)
La seva base d’operacions va ser el Berguedà, i l’Alt Urgell, inicialment es feia passar per “passeurs” o contrabandista, no com a guerrillers, per tal d’evitar el rebuig de la bona gent vilatana esporuguida per la repressió del franquisme.
Massana fou únic: no era ni un milhomes ni tampoc un cap calent. Mai ningú de la seva colla fou ferit, mort o detingut ni a Catalunya ni a Espanya. Ningú.
Metodologia? No confessava ni als seus homes, ni a la CNT, noms, dates, ni itineraris; atacaven aquí i es replegaven rere la línia fronterera francesa i/o nord-catalana -on hi residien-; posseïa més de 50 bases en masies, pobles i ciutats on aixoplugar-se a recer dels enemics; coneixien pam a pam el terreny, no causaven baixes inútils, i defugien l’enfrontament armat amb la Guardia Civil.
Cal dir, que les muntanyes de l’Alt Berguedà i la serralada del Cadí, no foren controlades definitivament per la Guardia civil fins a les acaballes dels anys 50.
En 1951, passà la frontera i s’instal·là, fins els seus darrers dies, a França. Per aquelles dates, fou enviada una companyia de l’Agrupación de Montaña núm. 1, comandada per un alferes, per tal d’empaitar i apressar el grup d’en Massana. El resultat hi fou nul, infructuós.
Marcel·lí Massana, fou doncs, un home prudent, calculador, murri, i de gran intel·ligència.
Veure "El Maquis a Catalunya (1939-1963) - Cap. 4 Marcelino Massana"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada