 |
| Concentració davant el jutjat de Vic |
Multes de vint euros per a les deu persones jutjades per haver fet de voluntàries al Multireferèndum a Osona
TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 19/06/2014
Vic (Osona).-
El titular del jutjat número 2 de Vic, José Luis Gómez Arbona, ha condemnat aquest matí a una multa de vint euros a les deu persones denunciades per haver participat com a voluntàries al Multireferèndum a Osona. Les deu voluntàries han estat condemnades com a culpables d’una falta de desobediència a l’autoritat. El mateix jutge ha apel·lat en la seva sentència, que ha dictat de veu al final de la vista, al concepte de “desobediència civil”, però ha afegit que qui la practica “s’ha d’atendre a les conseqüències”. Malgrat la condemna lleu, les encausades estan valorant la possibilitat de recórrer la sentència.
Les deu persones denunciades han basat la seva defensa en el fet que en cap moment se’ls va advertir per part dels Mossos que van fer desmuntar les taules que, si no ho feien, podien incórrer en il·lícit penal. Que no van oposar resistència al fet que les agents desmuntessin les taules i que, després, no les van tornar a muntar. Totes han coincidit també en reafirmar-se en el fet que consideraven que estaven fent una pràctica justa en favor de la democràcia directa, sense pertorbar en cap moment el desenvolupament de les eleccions europees que també es feien el 25 de maig.
Primer dels judicis
El de Vic ha estat el primer dels judicis que hi ha fixats contra voluntàries que van formar part de les meses del Multireferèndum. Les deu persones que s’asseien a la banqueta dels acusats són les que els Mossos van identificar a les quatre taules de Vic, Manlleu i Tona en el moment que, la tarda del 25 de maig, els agents van anar a desmuntar les meses del Multireferèndum. En el judici, però, també ha quedat clar que ni es va identificar totes les que hi eren, ni totes les que es van identificar estaven en aquell moment com a responsables de la taula.
Una de les persones acusades és l’advocat vigatà Antoni Iborra que, junt amb Asun Martínez, han portat la defensa de les encausades al judici d’avui. Iborra ha aprofitat el seu informe final per fer un al·legat en favor de la democràcia directa i en contra de la “democràcia fossilitzada” on vivim, que impedeix les ciutadanes pronunciar-se sobre temes que els afecten i que la democràcia representativa dels partits no assumeixen amb prou garanties. “No és una democràcia real”, ha conclòs, abans de citar països on s’estan fent referèndums per sistema “des de fa segles”. “El judici d’avui és un símptoma que tenim una democràcia ferida greument, la democràcia no es pidola sinó que s’exerceix”, ha conclòs l’altra advocada, Asun Martínez.
La fiscalia ha demanat penes entre 45 i 105 euros, en funció del sou de les encausades, penes també lleus pel que fet que no es va fer ús de la violència per resistir-se al desmuntatge de les taules electorals.
Pel que fa a les deu encausades, han mostrat diferents perfils i motivacions per participar en el Multireferèndum com a voluntàries, però totes elles des del convenciment que no estaven fent res mal fet, al contrari. “Si els Mossos tenien l’ordre de la junta electoral de desmuntar les taules, això ho havien de fer ells, no nosaltres”, ha matisat una d’elles en la seva declaració. “Si al matí s’havia identificat altra gent però s’havia continuat amb l’activitat, entenc que l’activitat estava tolerada”, ha afegit una altra d’elles. “No puc comprendre que algú que dedica el seu diumenge a una cosa pel bé comú estigui avui aquí al jutjat”, ha lamentat una tercera de les encausades.
Un altre judici a Berga
Una cinquantena de persones han participat abans del judici en una concentració de suport, davant el jutjat de Vic. Entre el públic del judici hi havia algunes altres persones encausades pel Multireferèndum que han estat citades a judici pel pròxim 15 de juliol, a Berga. En aquest cas, però, no és per una falta de desobediència a l’autoritat, sinó per un presumpte delicte electoral. El Multireferèndum va ser prohibit per la Junta Electoral Central després que PP, PSOE, UPyD, i Vox, en ser consultats, diguessin que podia afectar la jornada electoral de les europees. El Tribunal Suprem va rebutjar una primera petició de suspensió cautelar de la prohibició, però li queda pendent de resoldre el recurs inicial que va presentar la comissió promotora nacional del Multireferèndum.
El Multireferèndum va sotmetre a consulta a la població en més de 300 taules repartides per tot Catalunya qüestions relacionades amb l’agricultura transgènica, el pagament del deute il·legítim, el control directe i popular de l’energia i el sotmetiment a referèndum de les ILP rebutjades. Al Camp de Tarragona també es votava sobre BCN World, a les comarques gironines sobre la MAT i a Lleida sobre la remunicipalització de l’aigua. El Multireferèndum ha estat impulsat per diversos moviments socials i col·lectius i funciona de forma assembleària.
Les deu persones denunciades han basat la seva defensa en el fet que en cap moment se’ls va advertir per part dels Mossos que van fer desmuntar les taules que, si no ho feien, podien incórrer en il·lícit penal. Que no van oposar resistència al fet que les agents desmuntessin les taules i que, després, no les van tornar a muntar. Totes han coincidit també en reafirmar-se en el fet que consideraven que estaven fent una pràctica justa en favor de la democràcia directa, sense pertorbar en cap moment el desenvolupament de les eleccions europees que també es feien el 25 de maig.
Primer dels judicis
El de Vic ha estat el primer dels judicis que hi ha fixats contra voluntàries que van formar part de les meses del Multireferèndum. Les deu persones que s’asseien a la banqueta dels acusats són les que els Mossos van identificar a les quatre taules de Vic, Manlleu i Tona en el moment que, la tarda del 25 de maig, els agents van anar a desmuntar les meses del Multireferèndum. En el judici, però, també ha quedat clar que ni es va identificar totes les que hi eren, ni totes les que es van identificar estaven en aquell moment com a responsables de la taula.
Una de les persones acusades és l’advocat vigatà Antoni Iborra que, junt amb Asun Martínez, han portat la defensa de les encausades al judici d’avui. Iborra ha aprofitat el seu informe final per fer un al·legat en favor de la democràcia directa i en contra de la “democràcia fossilitzada” on vivim, que impedeix les ciutadanes pronunciar-se sobre temes que els afecten i que la democràcia representativa dels partits no assumeixen amb prou garanties. “No és una democràcia real”, ha conclòs, abans de citar països on s’estan fent referèndums per sistema “des de fa segles”. “El judici d’avui és un símptoma que tenim una democràcia ferida greument, la democràcia no es pidola sinó que s’exerceix”, ha conclòs l’altra advocada, Asun Martínez.
La fiscalia ha demanat penes entre 45 i 105 euros, en funció del sou de les encausades, penes també lleus pel que fet que no es va fer ús de la violència per resistir-se al desmuntatge de les taules electorals.
Pel que fa a les deu encausades, han mostrat diferents perfils i motivacions per participar en el Multireferèndum com a voluntàries, però totes elles des del convenciment que no estaven fent res mal fet, al contrari. “Si els Mossos tenien l’ordre de la junta electoral de desmuntar les taules, això ho havien de fer ells, no nosaltres”, ha matisat una d’elles en la seva declaració. “Si al matí s’havia identificat altra gent però s’havia continuat amb l’activitat, entenc que l’activitat estava tolerada”, ha afegit una altra d’elles. “No puc comprendre que algú que dedica el seu diumenge a una cosa pel bé comú estigui avui aquí al jutjat”, ha lamentat una tercera de les encausades.
Un altre judici a Berga
Una cinquantena de persones han participat abans del judici en una concentració de suport, davant el jutjat de Vic. Entre el públic del judici hi havia algunes altres persones encausades pel Multireferèndum que han estat citades a judici pel pròxim 15 de juliol, a Berga. En aquest cas, però, no és per una falta de desobediència a l’autoritat, sinó per un presumpte delicte electoral. El Multireferèndum va ser prohibit per la Junta Electoral Central després que PP, PSOE, UPyD, i Vox, en ser consultats, diguessin que podia afectar la jornada electoral de les europees. El Tribunal Suprem va rebutjar una primera petició de suspensió cautelar de la prohibició, però li queda pendent de resoldre el recurs inicial que va presentar la comissió promotora nacional del Multireferèndum.
El Multireferèndum va sotmetre a consulta a la població en més de 300 taules repartides per tot Catalunya qüestions relacionades amb l’agricultura transgènica, el pagament del deute il·legítim, el control directe i popular de l’energia i el sotmetiment a referèndum de les ILP rebutjades. Al Camp de Tarragona també es votava sobre BCN World, a les comarques gironines sobre la MAT i a Lleida sobre la remunicipalització de l’aigua. El Multireferèndum ha estat impulsat per diversos moviments socials i col·lectius i funciona de forma assembleària.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada