Xerrada debat ‘Organitzacions autònomes i lluites al Kurdistan’ a Can Rusk

El diumenge 25 de maig a la tarda a cura de dues companyes del moviment de dones kurdes 






TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 01/05/2014 
Girona (Gironès).- 

Xerrada debat a càrrec de dues companyes del moviment de dones kurdes a l’entorn d’organitzacions autònomes i lluites al Kurdistan el diumenge 25 de maig, a les 17:00h, a Can Rusk, al carrer Comerç de Pont Major de Girona.
Seguidament, com cada diumenge, de 20 a 23 hores, pizzeria de suport a projectes antiautoritaris ASACCO PIZZETTI.


PRESENTACIÓ:

Nuestra revolución no está lejos de la revolución anarquista y de la feminista. Yo misma estoy convencida de que las fuerzas feministas y anarquistas jugarán un papel importante en la construcción de una nueva sociedad. Nuestra ideología anticapitalista, antiimperialista, antipatriarcal, contra toda forma de dominación es algo similar al anarquismo. No todas aquellas personas que llegan a la guerrilla son automáticamente personas libres. Es una lucha dentro de esta revolución. La conciencia de ésto la hemos ganado también con esta revolución
Jinda Baran


Us volem convidar a totes-tots al cicle de xerrades anomenat: perquè la llibertat no sigui només un desig! Organitzacions autònomes de dones i lluites al Kurdistan, a càrrec de dues companyes del moviment de dones kurd
Ens animem a aquest repte pel desig de conèixer-aprendre-intercanviar pràctiques amb aquestes companyes que porten a l'esquena tants anys de lluita autònoma. Una lluita que parteix de la idea de l'autodefensa legitima com a motor i que ha de fer front al fantasma de l'acusació de terrorisme, la repressió, l'exili polític i l'assassinat dels seus membres. Volem recordar a les tres companyes Sakine Cansız, Fidan Doğan i Leyla Şaylemez assassinades a París el gener del 2013 i a tantes altres mortes pels atacs aeris turcs o de l'exèrcit iraní...

Ens apropem a elles des de diverses coordenades, per una banda, el context actual socio-polític que estem vivint a “Catalunya” on els nacionalismes i els independentismes estan creant discurs -apropiant-se de lluites que no són seves- i pactant unes propostes en les quals ens volen portar cap a una delimitació estatal, acompanyada d'un parlamentarisme, cal puntualitzar, descafeïnat …  Aquelles que no volem més fronteres ni més delimitacions-limitacions a les nostres vides, ni discursos nacionalistes ni neocatalanismes que no volen dir-se nacionalistes, ni parlamentarismes, veiem en el procés kurd, una fita molt interessant d'aprenentatge de com es passa de tenir una proposta marxista-leninista de creació de delimitacions territorials anomenades Estat a desenvolupar una pròpia proposta política on es rebutgen aquestes premisses.
En segon terme assenyalar, com aquesta lluita, és una guerra, en paraules d'elles, una autodefensa legítima, on les formes de resistència que parteixen del sentiment-treball de comunitat i desde la comunitat són diverses i clares, des d'un procés de clandestinitat amb una guerrilla a les muntanyes, teixits socials de resistència urbana i comunitaris rurals, teixits de suport internacional, comunitat en resistència a l'exili i fer front a l'empresonament i assassinats polítics amb el fantasma de l'acusació d'organització terrorista a escala mundial ,en aquest punt és on veiem un altre aprenantatge, com es pot dur a terme aquesta agitació i resistència assumint-fent front- convivint amb la repressió.
I per acabar, un dels factors que no ens deixen indiferents és com aquest moviment ha pogut desenvolupar sensibilitat per les diferents lluites i englobar-les sense que cap sigui menys important, parcial o secundària i és aquí quan hem de parlar del moviment de dones kurd... i llavors, ens ve un somriure de complicitat cap aquestes companyes, quan veiem les seves fotos a les muntanyes, quan llegim els seus missatges, els seus aprenantges, les seves dificultats, la seva lluita per la resistència, per crear un nou llenguatge i pràctica fruit de les seves passes i vivències …
Perquè el que elles estan visquent no és cap broma, no és cap bogeria de joventut, no és una moda passatgera, és un compromís amb la llibertat, és un mirar de front la possible mort en combat, assassinat polític o la presó, és assumir la legítima defensa des d'un punt de vista de dones combatives amb tot un treball reflexiu i pràctica antipatriarcal, assumint que la reflexió i formació intel·lectual és necessària però que si no va acompanyada d'una pràctica, es queda en un no res...
i és per això que volem parlar amb elles, tot i les diferències que hi puguem tenir, tot i els diferents codis tot i que segurament hi hagi desavinences, perquè veiem en la seva lluita un reflex de la nostra, per aprendre- per debatre -per tenir noves perspectives,
no volem que sigui una xerrada més entre les tantes ofertes que generem perquè seria una falta de respecte cap a aquestes companyes que es juguen la vida en gairebé cada acte de la seva existència...

La guerrilla significa, liberarse de todas las influencias de la modernidad capitalista y llevar una vida comunal, una vida cerca de la naturaleza. Aquí juegan los valores ideales: en el sistema capitalista se manipulan los pensamientos y sentimientos. En las montañas se reconsideran estos sentimientos y pensamientos manipulados y se les impone un nuevo significado. Aquí todo tiene su propio significado y su propa belleza: el aire, el agua, las flores, los árboles, los animales y tambien las mujeres y los hombres


Algunes notes sobre elles:

Que significa una vida lliure? Com pot construir-se una societat, alliberada de la qüestió de gènere, democràtica i ecològica? Com podem viure nosaltres lliures com a dones?
Aquestes són les qüestions claus que ocupen a les lluitadores en el moviment kurd.
Elles ens expliquen que en la història de les revolucions i de les lluites d'alliberació han après que la qüestió de l'alliberació de la dona no pot ser una contradicció de segon grau...
Perquè la llibertat no sigui només un desig” han creat a les muntanyes de Kurdistan, allà on neix i a on té el seu epicentre la lluita – més enllà de la influència d'estructures estatals i capitalistes – un sistema autònom d'organització de dones.
Totes tenen biografies molt diferents i han realitzat diferents activitats en diversos camps, però totes parlen amb les seves pròpies paraules de l'intent de crear “la llibertat aquí i ara” encara que saben que la llibertat és un fet que encara està molt lluny i que cal arribar” Encara que de vegades les condicions de les muntanyes siguin difícils també estan convençudes de què les muntanyes porten elements alliberadors.

El 1993 les dones es van organitzar pel seu compte dins de la guerrilla kurda.
Des del 2005 s'organitza i coordina el moviment de dones a les muntanyes i a la societat, a les 4 parts de Kurdistan, allà on viuen les dones kurdes a l'exili, per mitjà del consell general de dones (KJB)
El Consell de dones, és un òrgan autònom que parteix dels principis de l'alliberació de la dona i del confederalisme democràtic, que forma part de l' Associació dels municipis de Kurdistan, KCK
Com a militants del moviment, s'organitzen en el Partit de l'alliberació de la dona de Kurdistan (PAJK) que engloba tot el treball de formació, tant a Acadèmies com a Escoles, espai d'aprenentatge conjunt i mutu, on totes són alumnes i professores a la vegada., des d'on es reflexiona conjuntament sobre pràctiques i on poder desenvolupar noves perspectives.
Dins del camp polític i social, estàn els consells de dones de pobles i ciutats anomenats:Asociacions de Dones Lliures YJA,
Les dones de la guerrilla s'han unit en les Unitats de Dones Lliures Star, que representen les forces legítimes d'autodefensa de les dones, les YJA Star, realitzant accions pel seu compte, bé responent a atacs i lluitant contra objectius de l'exèrcit turc o contra estructures de prostitució forçada i tràfic de dones, que l'Estat turc intenta introduir en les ciutats kurdes com a medi per combatre la resistència.

A més, les més joves estan organitzades també de forma autònoma dins de les Dones Joves, Universitàries i Escolars.