Vist per sentència el judici pels fets del Parlament

"Aquí s'ha parlat de por, però, per a mi, por és obrir un contenidor i no trobar-hi res per menjar” 




Setmanari Directa  06/05/2014  
GRISELDA CASADELLÀ / @GRIZLDA | 

La defensa demana la lliure absolució de totes les encausades al·legant la vulneració dels seus drets en els processos d'identificació, la insuficient acreditació de les proves aportades -de les quals en demanen la nul·litat-, i la inexistència de proves de les accions que se'ls imputen, accions que, segons la defensa, en cap cas es poden considerar greus. Al torn de l'última paraula les encausades han fet una incisiva i commocionant denúncia de la precarietat social i la criminalització de la protesta. 
En la sisena i última jornada del judici oral que s'ha dut a terme a l'Audiència Nacional contra dinou persones acusades d'un delicte d'atemptat contra les altes institucions de l'Estat -acusacions practicades pel Ministeri Fiscal, la Generalitat de Catalunya, el Parlament de Catalunya i Manos Limpias- va quedar ahir vist per sentència pel tribunal, format pels jutges Fernando Grande-Marlaska, Ramón Sáez i Manuela Fernández Prada. Sentència que la defensa ha demanat que sigui absolutòria. Les diferents acusacions sol·liciten penes d'entre tres i vuit anys de presó.

Vulneració dels drets fonamentals de les persones encausades 

La defensa va fer al·lusió al principi bàsic de responsabilitat pel propi fet, que prohibeix que a una persona se la jutgi per fets comesos per altres persones. Les acusacions per la seva banda, van parlar “d'atacs no pacífics” o “d'atacs”. El propi Ministeri Fiscal va afirmar en el seu informe final que pel sol fet de participar a una manifestació no es pot condemnar a ningú. La defensa alhora va recordar que un informe de l'Organització per a la Cooperació i Desenvolupament Econòmics (OCDE) sobre el dret de reunió pacífica considera els actes que impedeixen o obstrueixen els actes de tercers, com els bloquejos, com a actes pacífics.  Segons la defensa, emparant-se en una sentència del Tribunal Constitucional (TC), el dret fonamental a la llibertat d'expressió, encara que “molesti, inquieti o disgusti a altres persones” s'ha de garantir. Un altre sentència del mateix tribunal considera que el carrer no és només un espai de circulació, sinó també de participació, i per tant també d'aquelles persones que es manifesten. Per últim també es va recordar la sentència absolutòria en el cas de l'escarni de la PAH a la vice-presidenta del govern espanyol Sáenz de Santamaria. 
En aquest sentit, la defensa va apel·lar a la vulneració clara dels drets fonamentals de les imputades fent-les participar en proves pericials que anaven destinades a recollir proves en contra seva, i va recordar que una detenció no pot ser mai un mitjà per obtenir una prova.

Les accions de què se les acusa no estan provades ni són greus  

La defensa ha assenyalat que els únics diputats que han declarat haver patir cops, engrapades i líquids tirats damunt seu pertanyen al grup de CiU, que aquell dia anava a defensar l'aprovació dels pressupostos. Segons la defensa al llarg del procés no va quedar provat que cap de les imputades dugués a terme cap d'aquests fets concrets. Citant alguns dels casos, a una de les imputades se l'acusa d'haver alçat el braç amb la intenció d'aturar un vehicle oficial amb els vidres tintats i sense distintiu on viatjava el President Artur Mas. Però alhora no se l'acusa de ni tan sols tocar el vehicle, sinó d'estar al carrer tallant el trànsit.
A una altra imputada se l'acusa d'estar al carrer i d'amenaçar i insultar, exercint “violència verbal”. Malgrat això, l'únic que es va poder veure en el vídeo aportat per l'acusació és a manifestants cridant “ningú ens representa”. Durant tot el procés aquesta frase va ser tota la “violència verbal” que el Ministeri Fiscal va poder imputar a aquesta encausada. També va ser, segons la Fiscalia, el cas d'una imputada amb els braços alçats amb una “actitud agressiva”. La defensa ha recordat que en aquest cas tenir els braços alçats és precisament un símbol de la no violència a nivell mundial, així com un símbol del moviment 15M.
D'altra banda, segons la defensa, llançar un raig d'aigua pot ser considerat groller o maleducat, però va posar en dubte que fos un fet qualificable de “violent”. També va posar en dubte que pintar una gavardina per l'esquena sigui un mitjà per intentar doblegar la voluntat d'una persona d'entrar al Parlament, ja que la diputada que va rebre la pintada -Montserrat Tura- ni tan sols se'n va adonar fins que no va entrar dins el recinte del Parlament.
Pel que fa al delicte d'atemptat, la defensa ha argumentat en tot moment, que aquest “ha de caure de la causa”, basant-se en l'article 498 del Codi Penal d'atemptat contra altes institucions de l'estat on es parla d'amenaces greus, entenen doncs que les lleus no estan castigades. Segons la defensa qui s'ocupa de les amenaces lleus és la Llei Orgànica de Seguretat Ciutadana, que permet sancions per la via administrativa. Per últim la defensa va recordar que el delicte d'atemptat per l'article 498 demana d'un “plus” i una planificació prèvia, cosa que segons els lletrats no ha estat provada, aplicant-se per tant el principi de proporcionalitat, evitant així la utilització desmesurada de les sancions.   

Sol·licitud de la nul·litat de les proves aportades  

La defensa va impugnar les imatges que es van presentar com a proves ja que no queda clar com s'han obtingut, preservat i incorporat a la causa. Afirma també que l'informe policial està mancat de moltes dades necessàries per acreditar la informació que diu avalar. L'obtenció d'imatges dels mitjans de comunicació, va considerar que es tractava de la vulneració del dret a la llibertat de premsa i del dret al secret professional per part de les periodistes.  
Per últim la defensa va posar en qüestió durant tot el procés l'obtenció de les dades d'algunes de les persones imputades al no ser identificades al lloc dels fets, ni tenir antecedents. En aquest sentit ha volgut denunciar que aquestes s'han obtingut de fitxers policials, prohibits per la Llei de Seguretat de les Dades. Cal recordar que la policia en diverses ocasions ha reconegut dur a terme identificacions indiscriminades per tal de recol·lectar informació de participants en actes de protesta.  

L'última paraula per alabar la lluita social  

Sis de les dinou encausades s'han acollit al dret a l'última paraula. "Aquí s'ha parlat de por, però, per a mi, por és obrir un contenidor i no trobar-hi res per menjar”, ha estat una de les frases amb que una de les encausades ha volgut tancar el judici. Una altre de les encausades ha volgut deixar clar que per elles aquest judici s'ha fet per intentar reprimir les ganes de lluitar “per canviar l'estat de les coses, però que sigui com sigui, les lluites seguiran”. Les retallades, el dret a l'avortament, l'atur, el dret a l'okupació o els desnonaments, van ser alguns dels altres temes que van aparèixer durant el dret a l'última paraula. Per últim, les acusades han relatat a nivell personal la seva dificultat com a joves estudiants d'enginyeria de seguir afrontant el què costen els seus estudis, o com un professor universitari -també acusat- ja no es pot plantejar plans de futur a causa del que ha suposat la imputació en aquest procés. 

http://www.setmanaridirecta.info/tag/aturem-parlament

Vídeo:
El jutge de lAudiència Nacional deixa vist per a sentència el judici del setge al Parlament del 2011