Amb origen franquista i acusada de practicar la tortura
Setmanari Directa 05/05/2014
JESÚS RODRÍGUEZ / @ALBERTMARTNEZ |
Pedro Esteban Cobreros, comissari en cap de la Brigada Provincial d'Informació de Barcelona (BPI) va declarar com a testimoni el passat 30 d'abril davant del jutge d'instrucció 22 de Barcelona en relació a les fotografies de 33 jutges publicades a l'edició del 3 de març del diari La Razón. Esteban va assegurar davant del jutge Juan Emilio Vilá que va ser ell qui va encarregar a dos inspectors l'elaboració d'un informe sobre la identitat dels magistrats que signaven el manifest a favor de la consulta, però que no sabia com les fotografies de la base de dades del DNI havien arribat al diari madrileny. Més enllà d'aquest cas, la BPI del Cos Nacional de Policia espanyola ha estat esquitxada per una llarga trajectòria de polèmiques, moltes d'elles relacionades amb el seu origen, la Brigada Político-Social del franquisme. En repassem la seva història.
La Brigada d'Investigació Social (més coneguda com a Brigada Político-Social) va néixer de forma embrionària a finals de la Guerra Civil -amb nuclis en aquelles províncies que ja eren sota domini dels nacionals- i va comptar amb un actiu assessorament del règim nazi durant els primers anys de la post-guerra. L'any 1940, després d'una visita a l'Estat espanyol de qui era mà dreta de Hitler, Heinrich Himmler, aquest va enviar a Madrid un dels seus adjunts i oficial de les SS, Paul Winzer, per tal d'assessorar fins l'any 1944 el funcionament del que havia de ser una eficient policia secreta. Els nazis van sembrar la llavor d'una institució que va tenir a les seves files noms que generaven veritable pànic entre qui lluitava contra el règim franquista: hi destaquen el comissari Roberto Conesa o el cap de la Brigada Provincial d'Informació de Guipúscoa, Melitón Manzanas. Aquest últim fou assassinat per ETA l'any 1968.
A la Direcció General de Seguretat amb seu a Madrid, el comissari Conesa i l'inspector Antonio González Pacheco (àlies Billy El Niño) van instaurar mètodes de tortura qualificats com a “salvatges” per les seves víctimes. Entre els qui van patir la seva tortura hi ha el periodista Paco Lobatón o l'estudiant Enrique Ruano. Aquest últim i com a conseqüència de l'actuació policial va morir en estranyes circumstàncies. La jutgessa argentina Maria Servini va dictar l'any 2013 una ordre internacional de cerca contra González Pacheco, però el govern espanyol n'ha fet cas omís.
De puntetes a la transició
L'any 1978 va ser reestructurada i va passar a anomenar-se Brigada Central d'Informació (BCI), sense que es produís cap purga al seu interior ni es passés comptés davant la justícia per les seves actuacions. Ans al contrari. El comissari Conesa va continuar al seu capdavant i molts dels seus inspectors van promocionar dins el Cos Nacional de Policia espanyola. No va ser fins l'aprovació d'una llei orgànica el 13 de març de 1986, al final del primer mandat de Felipe González, quan es va dissoldre la BCI i es va crear la Comissaria General d'Informació, que suposadament havia de transformar l'organisme en un ens adaptat als nous temps democràtics. Però no va ser així. La nova estructura estatal en forma de comissaria general va incorporar les brigades provincials i alguns dels seus membres que ja hi treballaven durant el franquisme.
L'actuació a Catalunya
La Brigada Provincial d'Informació (BPI) de Barcelona (que també inclou les províncies de Girona, Lleida i Tarragona en el seu àmbit d'actuació) comptava amb cinc subgrups durant els últims anys de la dictadura i els primers de la transició, que es distribuïen les tasques d'infiltració dins de moviments polítics, socials i sindicals. Una cinquantena d'agents estaven destinats a les oficines centrals de la Prefectura de la Via Laietana, i els altres estaven especialitzats: conflictes laborals (grup 1), espai sindical CNT-UGT (grup 2), PSAN i FNC (grup 3), anarquistes i trotskistes (grup IV), sectes i francmasoneria (grup V). Segons alguns estudiosos de l'època, la denominació de la “sexta” amb que es feia referència a la BPI era conseqüència de la terminologia interna de la policia, on la regió catalana era la sisena del seu organigrama.
Després de l'any 1986, només es té constància documental de la continuïtat d'un d'aquests grups, el Grup IV, que durant el franquisme perseguia anarquistes i trotskistes, però que al llarg de les dècades dels anys 80 i 90 va sumar als seus objectius els okupes i els independentistes d'extrema esquerra. En molts àmbits se'ls va seguir anomenant brigada sisena o Grup VI de la Brigada Central d'Informació.
En aquesta nova etapa, i sota la denominació oficial de Brigada Provincial d'Informació -que ha conservat fins el dia d'avui-, un nom va destacar per sobre de la resta: l'inspector José Javier Martín Pujal, àlies “Jordi”. Des de mitjans dels anys 90 i fins el desplegament dels Mossos d'Esquadra a Barcelona, Martin Pujal va ser l'encarregat de perseguir tots aquells moviments que actuaven des de la dissidència política, amb una especial virulència emprada contra el moviment okupa. “Jordi” actuava a les ordres de la Delegada del Govern espanyol a Catalunya, Julia Garcia-Valdecasas. Al llarg d'una dècada es van acumular denúncies per tortures i maltractes comesos per agents de la BPI a dependències de la policia nacional espanyola a Sants, Cornellà de Llobregat o a la Prefectura de la Via Laietana, entre d'altres.
Implicat en un cas de corrupció
L'historial policial de Martin Pujal, però, va tenir un sotrac imprevist l'any 2009. En el marc d'una instrucció judicial que investigava una trama de corrupció entre els responsables dels prostíbuls Riviera i Saratoga de Castelldefels i alts comandaments de la policia nacional espanyola a Barcelona (entre els que destaquen el comissari Luis Gómez i l'inspector Abundio Navas), l'ex-cap d'informació en va sortir esquitxat. El fiscal del cas assegura que Martin Pujal rebia sobres amb diners per encobrir activitats il·legals. Als membres de la trama se'ls acusa de filtrar informació sobre futures batudes policials a canvi d'elevades quantitats de diners o importants regals. El cas va ser jutjat durant la tardor de 2013 i és a l'espera de sentència. Malgrat això, i segons va informar el diari El País en la seva edició de 23 d'agost de 2012, “Jordi” ha reingressat a la Brigada Provincial d'Estrangeria de Barcelona.
Una etapa més discreta
A finals de la passada dècada l'inspector Agustín Castro va ocupar el lloc de Martin Pujal al capdavant de la Brigada Provincial d'Informació (BPI), i l'any 2012 el va substituir Pedro Esteban Cobreros. Aquest últim (ascendit a inspector l'any 1982) fins aleshores havia ocupat la plaça de comissari en cap de la Brigada d'Informació Exterior de la Direcció General de la Policia. L'11 de març de 2011 fou condecorat per la Fundació AEFE en agraïment a la seva tasca, en un acte solemne que es va celebrar a l'Hotel Juan Carlos I de Barcelona. Les actuacions de la BPI els últims anys han estat més discretes, ja que s'han situat en un segon pla mediàtic i policial, a l'ombra de la tasca de la Divisió Central d'Informació dels Mossos d'Esquadra, que des de l'any 2006 desenvolupa amb més recursos i més personal les funcions que fins fa poc eren monopoli de la policia espanyola.
En l'actual organigrama de funcionament de la BPI hi figuren quatre subgrups: Unitat de suport operatiu, Grup de terrorisme internacional, Grup d'informació de tribus urbanes i Grup de terrorisme interior. Es fa difícil saber en quin d'aquests quatre àmbits s'emmarca la indagació que Esteban Cobreros va fer de les identitats dels 33 jutges que van signar el manifest a favor de la celebració de la consulta del 9 de novembre.
http://www.setmanaridirecta.info/noticia/repas-historic-brigada-provincial-dinformacio-denunciada-investigar-els-jutges-sobiranistes
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada