Reflexions per a un 25-M provital

Per a un 25-M provital: impugnem els comicis electorals.
Construïm la sobirania popular!  







[23/05/ 2014] Blai Dalmau 

La política, és a dir, la dimensió de l’existència humana que concerneix a la reflexió, la deliberació i la decisió de la ciutadania sobre els assumptes de l'esfera pública, ja fa temps que ha sofert profundes adulteracions i greus degradacions degut a l’hegemonia d’un sistema oligàrquic estatista, sovint disfressat amb les vestidures de la “democràcia representativa”. Sortosament, tanmateix, a despit de la immensa maquinària propagandística que sosté i recolza aquest sistema, en les darreres dècades un nombre creixent de persones ens hem adonant, ja sigui de forma intuïtiva o de forma conscient, que la participació que ens ofereix la “democràcia” actual    és insignificant en el millor dels casos i un engany en el pitjor. Hem copsat la ineficàcia d'aquest tipus de “política” per fer front als problemes fonamentals i per a realitzar les volicions vitals de la humanitat i de la resta d'éssers vius; mostra d'això n'és que l'abstenció electoral ha tendit a l'alça, assolint nombrosos records històrics arreu del món, mentre que l'afiliació a partits polítics ha tendit a la baixa; és també per això que hem sortit al carrer en repetides ocasions, tot corejant consignes com ara “Que se'n vagin tots!” (Argentina, 2001), “En diuen democràcia i no ho és!” (Catalunya, XXI) o “Ningú no ens representa” (Espanya, 2011).

En aquest maig del 2014, l'espectacle de la política antivital torna a trucar insistentment a les nostres portes, com és de costum, enviant-nos paperetes a casa, pregonant pels mitjans de difusió estatals i capitalistes i envaint els carrers amb propaganda. Consignes buides, falses promeses, discursos pomposos, repeticions goebbelianes, apel·lacions capcioses, al·legacions demagògiques... són algunes de les múltiples estratagemes que utilitzen les maquinàries burocràtiques dels partits que surten a la palestra pugnant per a la seva parcel·la de poder concentrat. Però sortosament, a principis del segle XXI, un nombre creixent de persones estem esbossant, amb fets i paraules, algunes formules polítiques que apunten en el sentit provital, doncs ens hem adonat de la misèria, el fracàs i l'engany de la política antivital hegemònica. Tanmateix, encara hi ha fortes inèrcies que ens impel·leixen i absorbeixen cap a la corrent principal, la del sistema estatal establert, el qual, justament pel fet de ser qüestionat i impugnat, redobla els seus esforços per mantenir-nos atrapats en les seves dinàmiques i institucions. 

Aquesta oposició entre la política antivital hegemònica i establerta i la política provital incipient i emergent es posa de manifest en els esdeveniments d'aquest pròxim 25 de maig a Catalunya. En aquest mateix dia de les eleccions al Parlament Europeu, diverses entitats socials de Catalunya han convocat un Multireferèndum amb el lema “Fem créixer la democràcia! Fem-la d'arrel!”. Després d'un seguit d'activitats per fomentar la reflexió i la deliberació col·lectiva sobre diverses qüestions rellevants avui en dia (transgènics, deute, energia, MAT, etc.) la iniciativa del Multireferèndum culmina en una jornada en la qual es muntaran més de tres-centes meses de vot, auto-organitzades popularment, a peu de carrer i arreu del territori de Catalunya, a despit de la prohibició de la Junta Electoral Central. Aquesta iniciativa, sens dubte, palesa l'auge de la consciència democràtica i de la voluntat democratitzadora en els nostres dies i suposa una alternativa saludable i un contrapès encomiable a la nefasta cerimònia oligàrquica de la Unió Europea. 

El Multireferèndum servirà, en primer lloc, per constatar i denunciar el fet que no vivim en un règim democràtic. La immensa concentració de poder d'avui en dia, que no ha deixat d'augmentar en els darrers temps, fa que parlar de “democràcia” per referir-se al règim actual sigui poc menys que una broma de mal gust. Els resultats del Multireferèndum, presumiblement, posaran de manifest que les resolucions que estan prenent les elits dominants estan molt lluny de “representar” la voluntat popular majoritària. D'altra banda, el Multireferèndum pot servir com a via per assajar els procediments i prefigurar les institucions que podrien constituir un règim veritablement democràtic. Establir una xarxa de consultes auto-organitzades popularment és un pas que pot avançar en el sentit de desenvolupar una xarxa d'Assemblees Populars arreu del territori. L'Assemblea Popular és el nucli essencial i indispensable d'un règim veritablement democràtic i, per tant, la seva sobirania constitueix l'horitzó d'un procés de democratització veritable, en el qual la ciutadania recupera efectivament les regnes de l'esfera pública. 

Així doncs, en traurem el màxim profit d'iniciatives com el Multireferèndum si aconseguim que formin part d'un procés d'aprenentatge    col·lectiu en el qual deixem enrere les vanes il·lusions democràtiques del sistema estatal “representatiu” i ens posem a construir, de bell nou, un règim substancialment diferent, un règim basat en Confederacions d'Assemblees Populars Sobiranes. La celebració del Multireferèndum no hauria de ser, així doncs, un acte reivindicatiu per a pidolar vanament, per enèsima vegada, canvis de rumb a les elits del Parlament, sinó una forma d'assajar una veritable democràcia integral, tot sabent que les transformacions provitals que necessitem només poden provenir de l'esforç, la creativitat, la valentia i la lucidesa de cada persona, de cada col·lectiu i de cada poble per a generar un nou moviment popular revolucionari basat en l'autonomia, la cooperació, la comunió, la veritat i l'amor.

Per a un 25-M provital: impugnem els comicis electorals, construïm la sobirania popular!