Nord-est Llibertari: MARXA PONZÁN 2014

dissabte, 17 de maig del 2014

MARXA PONZÁN 2014

El dissabte 21 de juny des d’Aston

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 17/05/2014
(Corresponsal) Perpinyà (Rosselló).-

Les xarxes de passadors i guies de frontera van constituir les primeres estructures de resistència organitzada als inicis de l’ocupació militar nazi de l’hexàgon francès.
Els guies de la xarxa anomenada Ponzán van actuar arreu del Pirineu. L’Ariège es va transformar en l’eix central de la xarxa Ponzán. En primera instància, a causa del fet que la majoria dels seus components havien estat internats al camp de concentració de Vernet d’Ariège quan es van exiliar. És on Francisco Ponzán Vidal compta amb el suport del francès Jean Bénazet, que els va ajudar a sortir del camp, i que a Varilhes i el seu entorn, a la granja d’Archelles de Tarascon, hi havia gent, famílies, que es van comprometre donant suport a la xarxa.

MARCHE PONZÁN 2014

Punt de trobada al poble d’ASTON (09310) el matí del dissabte 21 de juny, a les 8:30h, a l’aparcament que hi ha entre l’església i l’escola.
Seguidament, per la pista, en cotxe, fins el Pla des Peyres, per anar a peu fins el port de Fontargente, on hi ha la frontera andorrana.
Es tracta d’un camí accessible a debutants (portar calçat de caminada, barret, ulleres de sol, roba d’hivern, K-Way i cantimplora amb beguda abundant).
5 euros pel sopar, dormir (cal portar sac de dormir o llençols) i l’esmorzar.
Vetllada a les 22:00h, amb música a cura de BISCAM PAS, que canta Brassens, Martí, en occità, i cançons obreres d’Amèrica llatina.
Com cada any, soparem i dormirem al centre d’acull La Freychède de MONTFERRIER (09300).
El diumenge al migdia: dinar a nostre càrrec, parades de publicacions i de les Edicions del Coquelicot.
Per informació: Hortensia (06.32.29.26.64) / Olivier (05.34.09.01.77).
Es demana anunciar ara mateix la vostra participació.
Per qui vulgui participar a la marxa aconsellem arribar el divendres al capvespre al centre de La Freychède (portant el sopar) per així poder anar en comboi el dissabte al matí.
La ruta es fa a iniciativa de la CNT-Solidarité Ouvrière (CNT-SO).

http://www.cnt-so66.org/spip.php?article88

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

‘Insurrección. Las sangrientas jornadas del 3 al 7 de mayo de 1937". Nou llibre d’Agustí Guillamón.

“Sólament dues petites organitzacios, Amigos de Durruti i SBLE, intentaren evitar la derrota i donar a l’aixecament [de maig de 1937] uns objectius clars. El proletariat revolucionari barceloní, essencialment anarquista, lluità per la revolució, inclús contra les seves organitzacions i contra els seus líders, en un combat que ja s’havia perdut el juliol de 1936, en el mateix moment en que es va mantenir en peus l’aparell estatal i canvià la lluita de classes pel col·laboracionisme i la unitat antifeixista”

“La veu silenciada” restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou

El llibre “La veu silenciada” de la periodista llagosterenca Mercè Carbó, restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou.El llibre parteix de la recuperació documental i la restitució de la memòria que ha fet Eugènia Riera sobre el seu avi, Eugeni Gurnés, que fou alcalde de Llagostera per la CNT-AIT entre el novembre del 1936 i el febrer del 1937 i que va ser afusellat al cementiri vell de Girona --on van ser afusellats vuit llagosterencs més-- el 7 de maig del 1943.

Catalunya i les anarquistes

"El poble català, durant tot aquest procés, ja ha donat per si mateix vàries mostres de rebel·lia i de desobediència a disposicions, mandats, ordres i lleis. Només falta, per part de nosaltres, de totes les que componem les forces extraparlamentàries de carrer, que empenyem per coadjuvar al fet que també es vegin capaces de desobeir als seus propis líders i comencin a prendre decisions sobre el social, sobre la producció, sobre la distribució, sobre el pa i el sostre, sobre la seva destinació, sense delegar en ningú més que en elles mateixes".

L’últim cop de Quico Sabaté

Després de vint anys de lluita armada, Quico Sabaté havia esdevingut un mite per les classes populars, sempre a punt de burlar-se de la repressió policial. El dia de Reis de l’any 1960, Barcelona havia de ser protagonista d’un segrest polític espectacular. Conservar els ostatges a Sarrià permetia que la policia es mobilitzés per tot arreu, però no a cinc-cents metres del lloc del segrest. Poc a poc anem coneixent les trajectòries dels maquis i els guerrillers llibertaris morts durant el franquisme. En el centenari de Quico Sabaté.

Classe i Lluita de classes

La lluita de classes no és només l’única possibilitat de resistència i supervivència enfront dels feréstecs i sàdics atacs del capital, sinó la irrenunciable via de recerca d’una solució revolucionària definitiva a la decadència del sistema capitalista, avui obsolet i criminal, que a més es creu impune i etern. Revolució o barbàrie; lluita de classes o explotació sense límits; poder de decisió sobre la pròpia vida o esclavitud assalariada i marginació. O ells o nosaltres ...