Fa una setmana es va presentar a Olot el col·lectiu la Dalla

El seu principal objectiu és la conscienciació la gent de la Garrotxa contra la discriminació de gènere i així intentar evitar comportament sexistes o violència envers les dones  






TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 10/05/2014 
Olot (La Garrotxa).- 

El passat de 2 de maig es va presentar a Olot el col·lectiu feminista la Dalla, el qual té com a principal objectiu poder conscienciar la gent de la Garrotxa contra la discriminació de gènere i així intentar evitar comportaments sexistes o violència envers les dones.  
La presentació es va fer a Can Trinxeria en una xerrada on van participar  tres dones que van tractar de la contrareforma de la Llei de l’avortament.  
Chus Penas, llevadora de l’Hospital de Sant Jaume d’Olot, va repassar les diverses lleis de l’avortament que ha tingut l’Estat i va afirmar que és “una vergonya que un tema que afecta directament la salut i el benestar personal de les dones quedi en mans dels governants”. Penas va explicar que, a causa dels tràmits burocràtics, la majoria d’avortaments no es practiquen a la sanitat pública, sinó en clíniques privades, cosa que comporta un cost entre 200 i 300 euros. Penas va denunciar que això implica un “greuge classista”. La llevadora va assenyalar que el 77% dels avortaments es practiquen a dones que tenen entre 20 i 30 anys. I que a la Garrotxa, de mitjana, 120 dones decideixen aturar el seu embaràs cada any. Els avortaments no es practiquen a l’Hospital Sant Jaume d’Olot, sinó que es deriven a una clínica de Girona, cosa que, va exposar Penas, pot complicar les coses.  
Anna Lillo, ginecòloga de l’Hospitalet de Llobregat, va afirmar que si s’aplica la nova Llei es crearan xarxes d’avortament il·legals i que això tindrà conseqüències per a la salut de les dones, des de la mort fins a hemorràgies internes, infeccions greus o trastorns psicològics. Lillo va explicar que la majoria de ginecòlogues estaven satisfetes amb la Llei de 2010 i, sobretot, amb la possibilitat d’avortar mitjançant un tractament farmacològic, que es pot practicar fins les 7 setmanes de gestació. 
La jurista Anna Gabriel va exposar els supòsits en els quals es podria avortar amb la nova Llei. Gabriel va alertar que l’allargament dels tràmits burocràtics podria impedir que moltes dones poguessin avortar i que el projecte de Llei “no té sentit ni s’adequa als temps que vivim”. Gabriel va exposar que moltes parelles no es poden fer càrrec d’un fill i, per tant, si decideixen avortar és perquè no se’n poden sortir econòmicament. Quan aquesta opció ja no existeixi, “cal pensar què passarà amb tots aquells fills no desitjats; probablement encara faran que augmenti més la situació de precarietat en què ens trobem”, va expressar la jurista. 
Després de la xerrada es va obrir un debat. Alguns dones presents van explicar la seva experiència a l’hora d’interrompre el seu embaràs i van explicar que no s’havien sentit ben tractades pels serveis sanitaris públics de la ciutat d’Olot, ja que no van actuar amb la celeritat desitjada. Una de les anècdotes va ser el testimoni d’una llevadora que als anys 80 va acompanyar a diverses olotines a avortar en centres de planificació familiar de Barcelona. Va explicar que s’havia trobat amb moltes dificultats i fins i tot s’havia hagut d’enfrontar amb una religiosa que li volia posar traves.