Construïm Can Vies

Comunicat Acció Llibertària de Sants 



Des d'Acció Llibertària de Sants volem expressar la nostra opinió, com a veïns del barri que som, sobre els esdeveniments dels últims dies. L'objectiu d'aquestes línies és contribuir a aclarir alguns dubtes amb les quals ens hem trobat en dialogar amb alguns veïns(es). 
Properes convocatòries de Can Vies: 
-. Divendres 30 de maig a les 21:00h Cassolada a la plaça de Sants 
-. Dissabte 31 de maig: 
10:00h a Can Batlló (carrer Constitució núm. 19): Reconstruïm Can Vies 
18:00h: Columnes des dels barris 
19:00h: Manifestació a plaça Universitat de Barcelona 
Informació:  
[canvies.barrisants.org] 

Acció Llibertària de Sants 

A tot el veïnat 

Des d'Acció Llibertària de Sants volem expressar la nostra opinió, com a veïns del barri que som, sobre els esdeveniments dels últims dies. L'objectiu d'aquestes línies és contribuir a aclarir alguns dubtes amb les quals ens hem trobat en dialogar amb alguns veïns. 
Sobre la negociació del CSA Can Vies.  
Ens consta que les negociacions portades pels companys de la plataforma de suport i Can Vies van estar tot moment sota l'amenaça del desallotjament per part de l'Ajuntament. No va ser una negociació, sino un xantatge, i la seva proposta que els col·lectius es traslladessin a un altre espai temporalment perquè ho reformessin, una mentida. L'edifici que van prometre reformar ara aquesta derruït, i Can Vies no és una excepció. L'últim i clar exemple, la meitat de les famílies de la Corrala Utopia de Sevilla encara es troben al carrer, esperant el promès reallotjament. Les negociacions amb l'Estat i el Capital es guanyen amb la força, no empassant-nos les seves mentides.

 Sobre l'espai de Can Vies 

Can Vies era un espai comú dels veïns de Sants, i així s'ha demostrat aquests dies. La pèrdua del mateix suposa un atac directe al barri, destinat a trencar el teixit social, i davant això no ens cap una altra possibilitat que no sigui defensar-nos. 
Sobre els fets esdevinguts durant la setmana.  
Aquests dies de disturbis són resultat de la ràbia i la indignació, no només pel desallotjament de Can Vies, sinó per l'actual situació. Si a això afegim l'ocupació policial del barri i les seves provocacions, no cap un altre resultat a l'equació. Sense desallotjament no haguessin hagut disturbis, sense càrrega policial no haguessin hagut disturbis. Si ens ataquen hem de defensar-nos i Sants aquesta setmana s'ha defensat amb dignitat. La por es comença a veure entre els polítics, que veuen el seu quiosquet perillar, i entre la policia, que veuen com la seva integritat física es posa de debò risc. 

Sobre la violència al barri i contra el barri

 Els anarquistes estem en contra de la violència i la nostra proposta és eliminar-la de les nostres vides, per això estem en contra del capitalisme i l'Estat, que són la violència en la seva més pura essència. Però no dubtarem a defensar-nos per tots els mitjans de les agressions sofertes. Molts són els que diuen que perdem la raó amb la violència, però hauríem de preguntar-nos per què es dona la mateixa i quins resultats té. Dos dies de disturbis a Sants han estat suficients perquè l'Ajuntament estigui disposat a negociar el que abans no volia ni parlar. Volem també recordar el que va ocórrer en Gamonal, en el qual l'ajuntament va ignorar totes les protestes i accions pacífiques fins que el foc i les pedres van cridar a les seves portes. El resultat ja ho sabem: les obres es van paralitzar i el barri va guanyar. En aquest moment, els governants tenen molta por al fet que se'ls extralimiti l'assumpte, i per això fan crides a la calma i a asseure's a negociar amb suposats representants, mentre criden als seus esbirros a apallissar als “violents”. Ens tenen por perquè comencem a deixar de tenir por. 

Sobre els intents de dividir al barri entre violents i no violents  

La gran majoria de persones que estem mostrant el rebuig al desallotjament de Can Vies som veïnes del barri de Sants. Gent de diferents edats, que evidentment lluitem de diferents maneres. La violència amb la qual s'empren els mossos, està sent contestada amb la resistència barrial en forma de cassolades, manifestacions i barricades. En cap moment s'ha atacat, i es pot comprovar, botigues de barri. Les excepcions són només això, excepcions, i tenen solució. No ens estranya el llenguatge criminalitzador dels mitjans, que tracten de confondre al barri i de posar unes en contra d'unes altres. No obstant això, volem deixar clar que les barricades i les flames tenen una utilitat dissuasòria; no pretenen ser una molèstia per als veïns, perquè nosaltres mateixes som veïnes del barri i estem en la mateixa lluita. 

Sobre el que “ens costa” la revolta 

 Els mitjans de comunicació intenten portar-nos al seu terreny. Tertulians de tots els colors tracten de fer-nos veure que aquest conflicte ens costa molts diners. Es parla del que estan costant els disturbis i que ho paguem entre totes.  
La reflexió ha d'anar més enllà i centrar-se en altres assumptes més greus. Parlem del que ens costen els polítics, reis d'altres, el robatori diari dels salaris, els acomiadaments, les pujades del transport, les despeses militars i policials...qui paga això? No creiem que ningú en les conques mineres s'hagi parat a pensar el cost dels talls de carreteres. Tampoc fem comptes del que ens costen uns tristos contenidors. 

Sobre el que exigim ara

 Ara no podem més que sumar-nos a les exigències dels companys de Can Vies: la dimissió Xavier Trias i Jordi Martí, regidor de Sants-Montjuïc, el desmantellament del dispositiu policial al barri, la llibertat i absolució de tots els detinguts i aturar tots els desallotjaments dels centres socials, així com desnonaments de qualsevol tipus. 

I després de la revolta, què? 

El nostre objectiu és destruir el seu sistema i construir les nostres vides de forma lliure. Som conscients que la guerra nocturna als carrers de Sants tindrà la seva fi, però no així la lluita per un món nou. Per això continuarem desobeint: autoorganitzant-nos entre nosaltres en assemblees de barri, en el treball, o allà on estiguem, doncs no entenem una altra forma de canviar les coses que lluitant des de la igualtat; col·lectivitzant i compartint els nostres recursos amb tots; creant xarxes de suport mutu per solucionar els nostres problemes; ocupant cases i nous espais per cobrir les nostres necessitats bàsiques.
De les fumejants ruïnes de Can Vies sorgirà un barri millor, un barri construït entre tots nosaltres sense polítics ni banquers pel mig, amb la solidaritat i el suport mutu com a principis. No volem que la flama s'apagui. Volem que la ràbia es transformi en destrucció de la misèria i l'opressió. Com deia un vell conegut, “no ens fan por les ruïnes, perquè portem un món nou en els cors”. 

Sants, maig de 2014