Nord-est Llibertari: Concentració dissabte al Trueta del personal de neteja Ingresan

dijous, 22 de maig del 2014

Concentració dissabte al Trueta del personal de neteja Ingresan

Per treballar amb dignitat i contra les retallades del personal de neteja de l’empresa Ingesan, que afecta a la qualitat del servei a la salut laboral de la plantilla de l’hospital Trueta de Girona

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 22/05/2014
Girona (Gironès).-

Concentració, convocada pel les seccions sindicals de la CGT i de CCOO, el dissabte 24 de maig, a les 12 del migdia, a l’hospital Josep Trueta de Girona del personal de neteja Ingresan S. A. per poder treballar amb dignitat i contra les retallades del personal de neteja d’aquesta empresa, que afecta a la qualitat del servei a la salut laboral de la plantilla de l’hospital Trueta.
L'empresa Ingesan S. A., de la multimilionària constructora OHL, encarregada de la neteja de l'hospital Josep Trueta, l'únic que veuen en la neteja és un negoci més per seguir incrementant any rere any els seus beneficis a costa de salaris baixos i una neteja insuficient de l'hospital.
Amb la privatització del servei de la neteja, hem passat de 74 treballadores a 56 (18 netejadores menys), companyes que es jubilen i no la substitueixen carregant-nos la feina a les altres. Li neguen el reingrés a una companya després d'una excedència. A cada planta abans havia quatre netejadores, després tres i actualment som dos. També s'han suprimit un equip de treballadores per netejar a fons. Amb totes aquestes reduccions, quan ara es donen més altes que abans i s'han ampliat les instal·lacions, ja es poden imaginar la sobrecàrrega de treball que ens imposen a les treballadores i que no podem donar la qualitat del servei de neteja que ens mereixem els usuaris de l'hospital, mentre l'empresa Ingesan es folra econòmicament.
És inadmissible que el gerent d'aquest hospital públic, Vicenç Martínez Ibáñez, Glòria Padura, o algú de la direcció de l'hospital Trueta, no rebin a les treballadores per buscar solucions, posicionant amb l'empresa privada que s'omple les butxaques amb els diners públics, diners que s'hauria d'invertir en més contractació per donar un bon servei públic i a millorar les condicions laborals dels treballadors.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

‘Insurrección. Las sangrientas jornadas del 3 al 7 de mayo de 1937". Nou llibre d’Agustí Guillamón.

“Sólament dues petites organitzacios, Amigos de Durruti i SBLE, intentaren evitar la derrota i donar a l’aixecament [de maig de 1937] uns objectius clars. El proletariat revolucionari barceloní, essencialment anarquista, lluità per la revolució, inclús contra les seves organitzacions i contra els seus líders, en un combat que ja s’havia perdut el juliol de 1936, en el mateix moment en que es va mantenir en peus l’aparell estatal i canvià la lluita de classes pel col·laboracionisme i la unitat antifeixista”

“La veu silenciada” restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou

El llibre “La veu silenciada” de la periodista llagosterenca Mercè Carbó, restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou.El llibre parteix de la recuperació documental i la restitució de la memòria que ha fet Eugènia Riera sobre el seu avi, Eugeni Gurnés, que fou alcalde de Llagostera per la CNT-AIT entre el novembre del 1936 i el febrer del 1937 i que va ser afusellat al cementiri vell de Girona --on van ser afusellats vuit llagosterencs més-- el 7 de maig del 1943.

Catalunya i les anarquistes

"El poble català, durant tot aquest procés, ja ha donat per si mateix vàries mostres de rebel·lia i de desobediència a disposicions, mandats, ordres i lleis. Només falta, per part de nosaltres, de totes les que componem les forces extraparlamentàries de carrer, que empenyem per coadjuvar al fet que també es vegin capaces de desobeir als seus propis líders i comencin a prendre decisions sobre el social, sobre la producció, sobre la distribució, sobre el pa i el sostre, sobre la seva destinació, sense delegar en ningú més que en elles mateixes".

L’últim cop de Quico Sabaté

Després de vint anys de lluita armada, Quico Sabaté havia esdevingut un mite per les classes populars, sempre a punt de burlar-se de la repressió policial. El dia de Reis de l’any 1960, Barcelona havia de ser protagonista d’un segrest polític espectacular. Conservar els ostatges a Sarrià permetia que la policia es mobilitzés per tot arreu, però no a cinc-cents metres del lloc del segrest. Poc a poc anem coneixent les trajectòries dels maquis i els guerrillers llibertaris morts durant el franquisme. En el centenari de Quico Sabaté.

Classe i Lluita de classes

La lluita de classes no és només l’única possibilitat de resistència i supervivència enfront dels feréstecs i sàdics atacs del capital, sinó la irrenunciable via de recerca d’una solució revolucionària definitiva a la decadència del sistema capitalista, avui obsolet i criminal, que a més es creu impune i etern. Revolució o barbàrie; lluita de classes o explotació sense límits; poder de decisió sobre la pròpia vida o esclavitud assalariada i marginació. O ells o nosaltres ...