 |
| El veïnat de Torelló tallant les vies el 23 de gener de 2013 |
TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 09/04/2014
Torelló (Osona).-
La lluita del grup Perquè no ens Fotin el Tren correspon a una campanya nascuda al municipi de Torelló (Osona) i que ja té més d'un any d'experiència. A finals de l’any 2012, la plantilla i les usuàries van rebre la notícia: Adif automatitzaria l'estació de Torelló i n'eliminaria el personal. Si bé, des de l'empresa, Mar Ruiz ara assegura que se'n va informar degudament i que es feia “sense concretar dates”, l'alcalde de Torelló per CiU, Santi Vivet, defensa que l'Ajuntament de Torelló se'n va assabentar “a través de veïns que recollien signatures” i la premsa local explicava, a principis de 2013, que el termini estava fixat per al mateix gener, que així ho va confirmar el sotsdirector d'Estacions Nord-est d'Adif, Armando Brigos, en una primera reunió amb responsables del consistori.
El 23 de gener, Brigos s'havia tornat a reunir amb representants dels grups municipals i les usuàries i havia confirmat els plans. Aquell vespre, es va dur a terme la primera acció de protesta: prop de 120 veïnes i veïns van tallar la via durant més de tres quarts d'hora. Dos dies després, el mateix Brigos va trucar a l'Ajuntament: la retirada de personal i l'automatització es posposarien.
“Des d'aquella primera trobada, es van recollir els correus electrònics de la gent amb la idea clara d'anar mantenint el grup. No sabíem ben bé què en faríem. Després, vam fer la primera reunió i vam començar a decidir com ens organitzaríem”. Són paraules de Montse Ayats, coordinadora del grup Perquè no ens Fotin el Tren, nascut el 31 de gener en aquella primera reunió, celebrada a la sala d'espera de l'estació. Des d'aleshores, s'han convocat concentracions a l'estació cada últim divendres de mes, sempre precedides de reunions informatives i debats a la mateixa sala d'espera.
Reivindicacions històriques
Amb gairebé 14.000 habitants, Torelló és el tercer municipi de la comarca d’Osona en volum de població, després de Vic i Manlleu. Juntament amb aquest últim, per situació geogràfica -més al nord que Vic- queda exempt dels avantatges que comporta formar part implícita de la xarxa de Rodalies. Es perd integració tarifària -els preus augmenten descaradament- i freqüència de trens. Com explica Ayats, “de cada tres trens que arriben a Vic, només un ve cap aquí dalt i, dels tres que marxen de Vic, només un ha vingut de Ripoll o de Puigcerdà”. Juntament amb les queixes constants pels retards, la llarga durada del trajecte -no s'ha reduït mai- i la històrica reivindicació del desdoblament de la via, la voluntat de pertànyer a la sisena corona de Rodalies -Perquè no ens Fotin el Tren demana que s'allargui fins a Ripoll- se suma a una llista de reclamacions històriques que sempre han existit en aquesta zona.
L'anunci d'Adif
L'anunci d'Adif només va ser la gota que va fer vessar el got. Com explica Montse Ayats, “va començar perquè no ens tanquessin l'estació; però, a poc a poc, hi vam anar sumant altres reivindicacions”. Amb l'objectiu d'abastar-les totes, durant aquest primer any, l'aventura de Perquè no ens Fotin el Tren ha inclòs, més enllà de les concentracions, treball conjunt amb l'Ajuntament, reunions amb alts càrrecs de la majoria dels partits amb representació parlamentària, trobades amb la Generalitat, negociacions amb Adif, campanyes d'àmbit local, treball d'atenció a les usuàries i xerrades i creixement en altres poblacions.
En aquest sentit, Manlleu es va sumar a les reivindicacions el mes de juny i el grup també té representants a Ripoll, Vic i Centelles. El treball conjunt, que es va traduir, el 15 de febrer, en una xerrada amb l'expert en infraestructures Santiago Montero, tindrà continuïtat. Pel que fa a l'atenció a les usuàries, darrerament, s'ha creat un bloc on es poden trobar models de cartes de queixa per enviar a Rodalies en cas d'haver de cursar una reclamació.
Des de l'obertura de l'eix Vic/Olot, s'ha parlat contínuament de convertir l'estació de Torelló en la de la Garrotxa. Les negociacions a una banda i l'altra del coll de Bracons, encara vigents, van en el sentit de crear línies d'autobús que comunicarien els dos punts. Fins i tot s'havia parlat de construir una segona estació a Torelló, més prop de l'enllaç amb l'eix. En tot cas, es va millorar l'antiga.
L'octubre de 2011, es va estrenar la darrera remodelació de l'estació de Torelló. Adif hi va invertir més de dos milions d'euros. Amb aquella obra -accelerada després d'un accident mortal on una veïna va ser atropellada mentre travessava la via-, es va construir un pas soterrat que incloïa dos ascensors, s'hi van instal·lar marquesines noves, es van ampliar les andanes i es va efectuar el tancament integral de l'estació. L'estiu de 2010, Adif, després d'adjudicar-se'n la gestió, ja n'havia remodelat la façana, la teulada i les dependències internes. Des d'Adif, Mar Ruiz assegura que, durant l'execució de les obres, encara no s'havia planejat l'automatització: “Hi ha una preinstal·lació; llavors, es pot fer o no es pot fer. És una norma de planificació”.
Durant els darrers mesos, com explica Mar Ruiz, Adif ha dut a terme “una sèrie d'obres de control i de servei de megafonia amb un botó de consultes, un sistema que es comanda des de Ripoll”. La vídeo vigilància també s'ha de gestionar a distància. Ruiz assegura que “es va acordar amb l'Ajuntament que això es faria a mitjà termini i que seria gradual; hi hauria personal durant les hores punta i, si anava bé, s'aniria reduint”. La intenció d'automatitzar continua vigent.
El setembre de 2013, la polèmica va arribar arran de la instal·lació d'una màquina expenedora de bitllets. Armando Brigos s'havia compromès a informar de qualsevol novetat al col·lectiu, però la màquina es va instal·lar incomplint aquesta promesa. Després de passar dos mesos inoperativa, la màquina va començar a funcionar. El primer defecte de la màquina és que només admet pagament amb targeta. El segon, que no aplica bona part dels descomptes disponibles a la taquilla. El tercer, que, a dia d'avui, qui compra el bitllet a la màquina l'ha de validar igualment a la taquilla perquè els bitllets no són compatibles amb els de la màquina validadora.
A part de la de Barcelona/Sants, les estacions de la línia fins a Vic són competència de Renfe. La resta, les gestiona Adif. La màquina expenedora de Torelló, però, la posa Renfe. Davant la demanda d'una màquina on es pugui pagar amb moneda, la resposta d'Adif va en el sentit de no voler-s’hi fer responsable de cap incidència: “L'excusa que fan servir per no canviar la màquina és que la rebentarien i s'emportarien els diners”, explica Glòria Francolí, portaveu del grup. “Ens sembla lamentable que aquest sigui el motiu. A nosaltres aquesta excusa no ens serveix”, hi afegeix. Jordi Casals (ERC Junt per Torelló), regidor de Seguretat Ciutadana i Mobilitat, entén que l'automatització gradual no es pot dur a terme en aquestes condicions: “Mentre estigui així, hi haurà incidències”. Santi Vivet puntualitza que no es demana res de l'altre món: “Només volem la màquina que hi ha, per exemple, a Centelles, una cosa que ja existeix”.
Des del grup, mentrestant, es crida a boicotejar la màquina. La campanya impulsada sota el lema Comprem a taquilla va en aquest sentit. En paraules de Glòria Francolí, “anem a fer campanya a l'estació per explicar a la gent que no faci servir la màquina. El que hem vist és que la gent no compra els bitllets a la màquina, sinó que ho fa a la taquilla”.
Ara el Govern de la Generalitat de Catalunya té pendent aplicar el sistema T-Mobilitat, que es faria extensiu a totes les estacions del país i canviaria totalment la gestió de les tarifes. En aquest sentit, l'augment de preus a les estacions que no pertanyen a Rodalies es podria acabar solucionant en pocs anys. La lluita reivindicativa de Perquè no ens Fotin el Tren, però, ha aconseguit el compromís de la Generalitat de trobar una solució transitòria. La proposta hauria d'arribar aquest primer trimestre.
L'augment de la freqüència de trens, l'altre gran front obert de Perquè no ens Fotin el Tren, costa més d'encarar. Renfe s'empara en les estadístiques: si, de Vic en avall, es desplacen 21.000 passatgeres diàriament, de Vic en amunt, es redueixen a poc més de 1.000. “Aquesta és la seva eina”, afirma Montse Ayats; “nosaltres ho contrarestem dient que som ciutadans d'aquest país igual que els altres, tenim més dificultats que ningú per traslladar-nos i, per tant, necessitem el transport públic”.
El grup entén que, amb un servei més digne, el nombre d'usuàries augmentaria. “Si no l'agafem, és perquè el tren no és fiable”, puntualitza Glòria Francolí: “En la mesura que augmentin les freqüències i ens en puguem refiar, l'agafarem més”.
Els retards
Àlex Porta, un usuari de Sant Joan de les Abadesses que cada dia agafa el tren a Ripoll per anar a treballar a Barcelona, va tornar de vacances la tardor passada i es va trobar que un canvi en els horaris havia convertit el primer tren que surt de la seva ciutat en semidirecte. Ara, s'atura a totes les estacions. “Són vint minuts més i afecta més els retards”. Ho troba il·lògic, quan “des de Vic, ja surten tres trens abans que paren a tot arreu”. Porta demana a la Generalitat que els horaris es facin “amb cara i ulls, perquè el moviment natural de la gent és que, al matí, baixi de Ripoll en direcció a Barcelona i, en canvi, semblen pensats com si anés al revés: algú que baixi de Ripoll a primera hora arribaria més tard que algú que faci el trajecte contrari”.
Els últims mesos, Porta també ha elaborat unes estadístiques sobre temps de retard acumulats pel seu comboi, que es poden consultar al bloc de Perquè no ens Fotin el Tren.
En resum, fins a cinc hores perdudes al llarg d'un mes i només un tren puntual durant tot aquest període.
Això va per llarg
Mentre tot continuï com fins ara, la lluita de Perquè no ens Fotin el Tren no tindrà data de caducitat. Les queixes de les usuàries no són poques, els problemes amb la línia són constants i la pressió perquè no s'automatitzi l'estació continua sent necessària. La defensa del dret a un transport públic de qualitat també inclou la missió de prestigiar-lo entre la població i incentivar-ne l'ús. Hi ha massa feina a fer. Com afirma Glòria Francolí, “això s'acabarà quan nosaltres vulguem”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada