Noves armes reemplacen les bales de goma a partir d'ara

Canó de só

L’adquisició del nou armament que les substituirà: canons de so, projectils viscoelàstics i pots de fum 





Setmanari Directa  JESÚS RODRÍGUEZ / @ALBERTMARTNEZ |  30/04/2014

La lluita incansable de les víctimes organitzades dins les plataformes Stop Bales de Goma i Ojo con tu Ojo ha estat determinant en la prohibició de les bales de goma dels Mossos d’Esquadra. Malgrat la satisfacció per haver guanyat aquesta batalla contra unes armes que, oficialment, es consideren ‘no letals’ però que, a la pràctica, han provocat morts i nombroses mutilacions, s’obren molts interrogants davant l’adquisició del nou armament que les substituirà: canons de so, projectils viscoelàstics i pots de fum. 
Tal com han advertit en nombroses ocasions el conseller Ramon Espadaler i el director general de la policia, Manel Prat, des d’aquest 1 de maig, els efectius antidisturbis faran servir “noves eines robustes” en substitució de les bales de goma. Gasos lacrimògens, projectils viscoelàstics, canons de so o mànegues d’aigua eren a la llista de les opcions del Departament d’Interior. El dia que la comissió parlamentària creada ad hoc per estudiar l’ús de les bales de goma va aprovar les conclusions encaminades a prohibir-les, Ester Quintana ja va alertar que les mànegues d’aigua i els projectils viscoelàstics poden ser tan lesius o més que les bales de goma i que aquests mètodes mai no seran avalats per ella o per l’entitat Ojo con tu Ojo. Stop Bales de Goma comparteix aquesta postura i denuncia que, durant tot el procés de prohibició de les bales de goma, s’han utilitzat les víctimes i s’ha creat una cortina de fum per evitar responsabilitats polítiques. Ni Felip Puig ni Manel Prat no van presentar la dimissió. Tampoc no hi ha hagut conseqüències per a Joan Saura o Joan Boada, dirigents d’ICV que comandaven Interior quan Nicola Tanno, Òscar Alpuente i Jordi Naval van perdre un ull. 
Camions d’aigua descartats 
Tres alts responsables dels Mossos d’Esquadra, entre els quals hi havia el comissari Joan Miquel Capell, van viatjar a Alemanya l’agost de 2011 en una missió encomanada per Felip Puig amb l’objectiu de trobar eines que substituïssin les bales de goma. Coincidència o no, el mateix dia que els Mossos deixaran d’usar les bales de goma (aquest 1 de maig), el comissari Capell abandonarà el cos policial després de 32 anys de servei i passarà a ocupar el càrrec de cap de polítiques de seguretat de la Diputació de Barcelona. Durant aquell viatge, també es va estudiar la possibilitat de desplegar canons d’aigua per gestionar l’ordre públic a Catalunya, però la conclusió va ser negativa. La Generalitat no té prou pressupost per comprar vehicles Mercedes-Benz 3341 equipats amb el Water Canon 10000 i valorats en 900.000 euros. La rehabilitació del camió Mercedes-Benz Unimog 1700, que és en mans dels Mossos d’Esquadra des de l’any 1994, tampoc no ha estat fructífera, arran de la seva tecnologia de propulsió d’aigua, precària i desfasada. Finalment, no es farà servir, tot i que Manel Prat ho va anunciar el 12 de juny de 2013.
Projectils viscoelàstics 
Malgrat l’evidència de la seva lesivitat, que es va demostrar el 27 de maig de 2011 durant l’intent de desallotjament de l’acampada indignada de la plaça de Catalunya de Barcelona amb l’impacte a l’orella que va patir l’antropòleg Joan Roure, el conseller Espadaler ha ordenat la compra de 110 subfusells llançadors de projectils viscoelàstics. Serà l’eina bàsica que substituirà les bales de goma. Aquesta mena de projectils té una escala de sis nivells de duresa i lesivitat –es pot apreciar en funció del color de la punta del projectil: el groc és el menys lesiu; el negre, el més lesiu– i es disparen amb escopetes GL-06 de fabricació suïssa. Cadascuna d’aquestes armes –incloent-hi el visor, la corretja i la funda– ha suposat un desemborsament de 1.700 euros de les arques públiques i ja es troben emmagatzemades a la cambra cuirassada de l’armeria de l’edifici Ègara de Sabadell, on hi ha la seu central dels antidisturbis. Els gasos lacrimògens també formaran part de l’equipament bàsic de la nova etapa de la Brigada Mòbil. Tots els furgons estaran dotats amb màscares antigàs i pots de fum. Cal recordar que només les han utilitzades en una ocasió, la tarda de la vaga general del 29 de març de l’any 2012 a la plaça de Catalunya de Barcelona. Arran d’aquell episodi, moltes vianants van denunciar que havien patit asfíxia mentre caminaven pel passeig de Gràcia.  Canons de so i de microones 
L’altra adquisició del Departament d’Interior, a dia d’avui, és un parell d’altaveus LRAD (Long Range Acoustic Device) de fabricació nord-americana, que emeten un so estrident de fins a 137 decibels i tenen un abast de 700 metres. Cadascun val 10.224 euros. Es tracta del model més modest que comercialitza aquesta empresa; el més potent de la gamma arriba a 162 decibels i té un abast de nou quilòmetres. Un dels altaveus adquirits per Interior és portàtil i, mitjançant unes corretges, es pot dur com si fos una motxilla; l’altre es fixarà al sostre d’una de les furgonetes. El soroll que emeten és tan molest que les manifestants han d’abandonar el carrer després d’uns quants segons d’exposició. 
Una altra opció estudiada, però descartada per Interior, són els canons de microones, que es troben en fase d’experimentació als Estats Units. És un prototip encarregat per la infanteria de marina de l’Exèrcit nord-americà, anomenat ADS (Active Denial System) i desenvolupat per l’empresa Directorat Conjunt d’Armes no Letals. Una potent antena ubicada sobre un camió d’antidisturbis emet una onada de microones que, literalment, socarrima la pell de les manifestants. Dues de les 10.000 persones que van participar en la prova pilot que es va fer en un camp d’entrenament militar van patir cremades de segon grau, tot i que només es va activar durant tres segons. Les radiacions de microones poden ocasionar lesions al cervell i incrementen la possibilitat de desenvolupar cèl·lules cancerígenes.