Nord-est Llibertari: L’exili del 39 torna a la Jonquera i al camp de Ribesaltes. Dissabte 26 d'abril, cte central de la commemoració del 75è aniversari de l'exili de febrer de 1939

dijous, 24 d’abril del 2014

L’exili del 39 torna a la Jonquera i al camp de Ribesaltes. Dissabte 26 d'abril, cte central de la commemoració del 75è aniversari de l'exili de febrer de 1939

El Museu Memorial de l'Exili, juntament amb el Memorial Democràtic de la Generalitat i el Memorial del Camp de Ribesaltes, ha convocat per dissabte l'acte central de la commemoració del 75è aniversari de l'exili de febrer de 1939

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 24/04/2014
La Jonquera (Alt Empordà).-

El Museu Memorial de l'Exili (Mume), juntament amb el Memorial Democràtic de la Generalitat, ha convocat per dissabte l'acte central de la commemoració del 75è aniversari de l'exili (1939-2014), que s'ha organitzat amb la col·laboració del Memorial del Camp de Ribesaltes.
L'acte començarà a les 10 del matí i tindrà lloc a la Unió Jonquerenca La Societat i al Museu Memorial de l'Exili, a la Jonquera (Alt Empordà), i al camp de concentració de Ribesaltes (Rosselló).
Hi participaran unes 250 persones de diversos indrets de Catalunya: exiliats, familiars, membres d'entitats memorials, estudiants, professors i representants institucionals de municipis d’aquestes contrades.
L'acte del dissabte consta d'un programa de visites guiades al Mume, a la Jonquera, i al camp de concentració francès de Ribesaltes per la gentada refugiada el 39 i de conferències, que aniran a càrrec de l'historiador Gerard Corbella; la directora del Memorial del Camp de Ribesaltes, Agnès Sajaloli; el realitzador i guionista Felip Solé Sabaté; l'historiador Enric Pujol; el professor d'història del periodisme Josep M. Figueres, i la historiadora Mercè Morales. A part d'aquests ponents, també hi assistiran el secretari i els directors generals del Departament de Governació i el de Relacions Institucionals de la Generalitat, Lluís Bertran i Miquel Puig; el director del Memorial Democràtic, Jordi Palou-Loverdos; l'alcaldessa de la Jonquera, Sònia Martínez, i el director del Mume de la Jonquera, Jordi Font.

Consulteu el programa:
http://www.museuexili.cat/index.php?option=com_content&view=article&id=39%3Adestacat-3&catid=35%3Adestacat3&lang=ca

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

‘Insurrección. Las sangrientas jornadas del 3 al 7 de mayo de 1937". Nou llibre d’Agustí Guillamón.

“Sólament dues petites organitzacios, Amigos de Durruti i SBLE, intentaren evitar la derrota i donar a l’aixecament [de maig de 1937] uns objectius clars. El proletariat revolucionari barceloní, essencialment anarquista, lluità per la revolució, inclús contra les seves organitzacions i contra els seus líders, en un combat que ja s’havia perdut el juliol de 1936, en el mateix moment en que es va mantenir en peus l’aparell estatal i canvià la lluita de classes pel col·laboracionisme i la unitat antifeixista”

“La veu silenciada” restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou

El llibre “La veu silenciada” de la periodista llagosterenca Mercè Carbó, restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou.El llibre parteix de la recuperació documental i la restitució de la memòria que ha fet Eugènia Riera sobre el seu avi, Eugeni Gurnés, que fou alcalde de Llagostera per la CNT-AIT entre el novembre del 1936 i el febrer del 1937 i que va ser afusellat al cementiri vell de Girona --on van ser afusellats vuit llagosterencs més-- el 7 de maig del 1943.

Catalunya i les anarquistes

"El poble català, durant tot aquest procés, ja ha donat per si mateix vàries mostres de rebel·lia i de desobediència a disposicions, mandats, ordres i lleis. Només falta, per part de nosaltres, de totes les que componem les forces extraparlamentàries de carrer, que empenyem per coadjuvar al fet que també es vegin capaces de desobeir als seus propis líders i comencin a prendre decisions sobre el social, sobre la producció, sobre la distribució, sobre el pa i el sostre, sobre la seva destinació, sense delegar en ningú més que en elles mateixes".

L’últim cop de Quico Sabaté

Després de vint anys de lluita armada, Quico Sabaté havia esdevingut un mite per les classes populars, sempre a punt de burlar-se de la repressió policial. El dia de Reis de l’any 1960, Barcelona havia de ser protagonista d’un segrest polític espectacular. Conservar els ostatges a Sarrià permetia que la policia es mobilitzés per tot arreu, però no a cinc-cents metres del lloc del segrest. Poc a poc anem coneixent les trajectòries dels maquis i els guerrillers llibertaris morts durant el franquisme. En el centenari de Quico Sabaté.

Classe i Lluita de classes

La lluita de classes no és només l’única possibilitat de resistència i supervivència enfront dels feréstecs i sàdics atacs del capital, sinó la irrenunciable via de recerca d’una solució revolucionària definitiva a la decadència del sistema capitalista, avui obsolet i criminal, que a més es creu impune i etern. Revolució o barbàrie; lluita de classes o explotació sense límits; poder de decisió sobre la pròpia vida o esclavitud assalariada i marginació. O ells o nosaltres ...