Nord-est Llibertari: L’Estat espanyol prepara la guerra contra la gent catalana

divendres, 18 d’abril del 2014

L’Estat espanyol prepara la guerra contra la gent catalana

Per portar una estelada al coll a València la Policia Nacional espanyola insulta i apallissa de valent a un jove de Cadaqués.
A Rafel Martín l’agafen pel coll al crit “catalán de mierda!”, es estomacat de valent, té por de morir mentre cau pel terra i li trepitgen el cap, es emmanillat durant 5 hores i passa una nit a comissaria, tot plegat per un estel solitari de cinc puntes.

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 18/04/2014
Cadaqués (Alt Empordà).-

A la mitja part de la final de copa entre el Barça i el Madrid a Mestalla, a València, en Rafel Martín, un jove afeccionat blaugrana de Cadaqués (Alt Empordà), va anar al bany. Duia una estelada penjada al coll. Es va trobar vuit agents de la Policia Nacional espanyola que li van barra el pas, el van colpejar, el van llençar a terra i el van detenir. Sense cap motiu aparent. Així ho va denunciar ell mateix ahir al vespre al programa 8 al Dia de 8TV. “Un policia se'm va posar al davant, em va agafar pel coll i em va dir "ara veuràs català de merda". Em van pegar”, relata Martín.
“Em van estomacar de valent i em pensava que m'hi quedava”, continua explicant. “Em vaig deixar caure a terra i em van trepitjar el cap. Em van emmanillar, em van ficar dins d'una furgoneta, em van portar a la comissaria, vaig demanar un informe de lesions, em van dur a un ambulatori, vaig estar cinc hores emmanillat, em van portar a comissaria, on vaig passar la nit i al matí he passat a disposició judicial, i m'han deixat i sense fiança”.

El jutjat de guàrdia de València es va deixar en llibertat provisional sense fiança

En l'informe de la Policia Nacional espanyola s’inventa que Rafel Martín va oposar resistència i que l'acció policíaca és derivada d'una agressió d’aquest noi de Cadaqués. “Diuen que els vaig insultar i que, quan m'ho van demanar, no em vaig identificar. I que per això em detenien. Però no vaig fer res de tot això”, diu Martín, que avui mateix, divendres, anirà a la comissaria dels Mossos d’Esquadra que hi ha a Roses per denunciar l'agressió al Mestalla que li van propinar els agents de la Policia Nacional espanyola.

Video:
http://www.vilaweb.cat/noticia/4186179/20140418/rafel-martin-denuncia-brutal-agressio-rebre-policia-mestalla.html

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

‘Insurrección. Las sangrientas jornadas del 3 al 7 de mayo de 1937". Nou llibre d’Agustí Guillamón.

“Sólament dues petites organitzacios, Amigos de Durruti i SBLE, intentaren evitar la derrota i donar a l’aixecament [de maig de 1937] uns objectius clars. El proletariat revolucionari barceloní, essencialment anarquista, lluità per la revolució, inclús contra les seves organitzacions i contra els seus líders, en un combat que ja s’havia perdut el juliol de 1936, en el mateix moment en que es va mantenir en peus l’aparell estatal i canvià la lluita de classes pel col·laboracionisme i la unitat antifeixista”

“La veu silenciada” restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou

El llibre “La veu silenciada” de la periodista llagosterenca Mercè Carbó, restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou.El llibre parteix de la recuperació documental i la restitució de la memòria que ha fet Eugènia Riera sobre el seu avi, Eugeni Gurnés, que fou alcalde de Llagostera per la CNT-AIT entre el novembre del 1936 i el febrer del 1937 i que va ser afusellat al cementiri vell de Girona --on van ser afusellats vuit llagosterencs més-- el 7 de maig del 1943.

Catalunya i les anarquistes

"El poble català, durant tot aquest procés, ja ha donat per si mateix vàries mostres de rebel·lia i de desobediència a disposicions, mandats, ordres i lleis. Només falta, per part de nosaltres, de totes les que componem les forces extraparlamentàries de carrer, que empenyem per coadjuvar al fet que també es vegin capaces de desobeir als seus propis líders i comencin a prendre decisions sobre el social, sobre la producció, sobre la distribució, sobre el pa i el sostre, sobre la seva destinació, sense delegar en ningú més que en elles mateixes".

L’últim cop de Quico Sabaté

Després de vint anys de lluita armada, Quico Sabaté havia esdevingut un mite per les classes populars, sempre a punt de burlar-se de la repressió policial. El dia de Reis de l’any 1960, Barcelona havia de ser protagonista d’un segrest polític espectacular. Conservar els ostatges a Sarrià permetia que la policia es mobilitzés per tot arreu, però no a cinc-cents metres del lloc del segrest. Poc a poc anem coneixent les trajectòries dels maquis i els guerrillers llibertaris morts durant el franquisme. En el centenari de Quico Sabaté.

Classe i Lluita de classes

La lluita de classes no és només l’única possibilitat de resistència i supervivència enfront dels feréstecs i sàdics atacs del capital, sinó la irrenunciable via de recerca d’una solució revolucionària definitiva a la decadència del sistema capitalista, avui obsolet i criminal, que a més es creu impune i etern. Revolució o barbàrie; lluita de classes o explotació sense límits; poder de decisió sobre la pròpia vida o esclavitud assalariada i marginació. O ells o nosaltres ...