El company Víctor Cánovas, que es va embidonar dins la galeria sobre la que s'anava a construir la torre 66 de la MAT, ens assenyala una errada en el comentari del núm. 4 sobre la lluita contra la MAT.
La concentració del dia 9 de gener va ésser convocada només per l'Assemblea NO A LA MAT de Girona, sense la crida de cap partit. En efecte, ens vam equivocar en confondre aquesta convocatòria amb la del 27 de gener, on si van participar la Plataforma No a la MAT i la CUP. Nosaltres simplement volíem advertir de la temptativa d'instrumentalització electoral de la lluita per part de la CUP, cosa ben palesa amb les intervencions oportunistes de Jordi Navarro, en qualitat de regidor de l’ajuntament de Girona, i del diputat al Parlament Quim Arrufat.
És clar que ara per ara és evident que a les convocatòries, com bé ens indica en Víctor, va més gent si la crida ve de la CUP o de plataformes ciutadanistes, i encara més si un polític com Navarro està imputat, la qual cosa planteja qüestions ja força debatudes dins el gueto militant sense resultat. Però d’entrada és inadmissible que hi hagi pancartes i enganxines amb sigles a les manifestacions unitàries. Ho és més encara que s’hi faci declaracions al mitjans d’incomunicació per lliure o en nom d’un partit. Nogensmenys, cal tenir compte que una assemblea és quelcom d’obert i no un grup d’afinitat com ho entenen alguns. Només des d’una ampla assemblea amb opinions encontrades és com hom pot tallar la lògica partidista, però no fent pas fora o ignorant els moderats, sinó establint mínims i consensuant accions que no contradiguin la dinàmica autònoma de la lluita. Se’ns en fot que l’Arrufat pregunti amb el to apropiat d’indignació parlamentària qualsevol bajanada al conseller Espadaler, o que el Navarro es faci el màrtir del poble al consistori gironí. Fan la seva feina, és a dir, fan política. Però respecte tots els afectats reals, cal veure fins on es pot anar plegats, i contra la MAT n’hi ha prou de recorregut comú.
Revista Argelaga, 4 d’abril de 2014
--
El 23 d’agost de 2013 va tenir lloc l’acampada de resistència activa contra la MAT al bosc de Fellines, a Viladesens, província de Girona. D’allà els campistes s’en van anar a Orriols, on ocuparen una casa abandonada coneguda con Mas Castelló, prop d’on passaria la nova línia. El fet que el govern de l’Estat preparara l’autorització de nous trams no és aliè al desplegament d’una força desproporcionada de mossos d’esquadra i segurates de Red Eléctrica Española. L’assetjament obsessiu als ocupants i veïns palesava un gir de cent vuitanta graus en la política del partit CiU. D’ençà que van guanyar les eleccions autonòmiques, els convergents, recolzats per l’Esquerra i el sindicat Unió de Pagesos, van desactivar tota la xarxa oposicional d’alcaldes i regidors que havien bastit contra el «tripartit», mentre encoratjaven els propietaris afectats a signar les actes d’expropiació i restablien la bona relació amb l’oligopoli de l’electricitat. Hom comprèn el seu desencís quan la lluita reprenia una mica, i la seva voluntat d’esclafar-la en l’ou. Mas Castelló fou desallotjat a mitjan octubre i sis dels seus defensors foren citats a declarar davant el jutge de Figueres. La resistència va fer taca d’oli al marge de les institucions, sense polítics pel mig, i malgrat la presència constant de les forces de l’ordre es van celebrar diverses trobades, concentracions de suport als expropiats, caminades i xerrades informatives. El punt culminant fou el 8 de gener, quan els mossos envaïren el terreny de Can Planelles per protegir els operaris de REE en la construcció de la «torre 66». Llavors un activista es ficà dins un túnel de tal manera que fou necessària la intervenció dels bombers. Els presents foren identificats pels mossos i acusats formalment d’atemptat a l’autoritat. Al dia següent va haver una manifestació a Girona convocada per la Plataforma No a la MAT, el partit CUP, l’Assemblea contra la MAT i d’altres grups, mentre que hom espera una vaga de judicis de faltes, conseqüència de les detencions realitzades pels mossos al llarg de la lluita. És clar que la lluita continua, però no sabem si tothom té clar la manera de fer-ho. Hi ha una posició neta que lliga el rebuig de la MAT al de la societat que la demana, i que crida ben fort: «No a la MAT, ni aquí ni enlloc!» Nogensmenys, ara que els partits grans han sortit per la porta, n’entra un de petit per la finestra, amb el que pot comportar això d’oportunisme electoral i de rebaixes reivindicatives. A més a més, cal criticar la posició ciutadanista de la Plataforma, que no dubta en separar energia i economia, model energètic i model social. Si prenem seriosament la seva alternativa d’engegar un «pla energètic» equitatiu, eficaç i ecològic, adaptat a «la demanda» (quina?), trobem que aquesta no s’avé amb l’actual sistema polític, i menys encara amb el règim capitalista. Per tant, omplir-se la boca amb una «nova cultura de l’energia» sense qüestionar ni la política, ni el capitalisme, és parlar foradat. Els catorze anys de protestes contra la mat han d’haver deixat al respecte l’aigua ben clara.
Més informació:
[http://argelaga.wordpress.com/]
[http://argelaga.files.wordpress.com/2014/03/noticias-4.pdf]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada