TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 24/04/2014
Blanes (La Selva).-
Les darreres compareixences públiques del president d'Esquerra Republicana de Catalunya, Oriol Junqueras, estan aixecant polseguera.
Primer, durant aquesta Pasqua va exhibir el seu fervor cristià de setmana santa tot participant en una processó catòlica a Sant Vicenç dels Horts, localitat on exerceix com a alcalde. I ahir, durant la Diada del Llibre i la Rosa, va ignorar l'ampli suport a la vaga dels treballadors i de les treballadores del FNAC, concretat en la negativa dels autors a signar llibres i en una crida a no consumir en aquest establiment. La publicació ‘Cafè amb llet’ ha publicat les imatges de Junqueras fent cua al FNAC de l'Illa Diagonal, a Barcelona, cap a les 20:30h, un comportament que contrasta amb el suport solidari explícit d'altres líders d'ERC als treballadors que fan vaga. Alfred Bosch, per exemple, no va acudir a signar llibres, mentre que Joan Tardà va expressar el seu suport.
De fet, ERC sempre pateix les contradiccions fundacionals de 1931, entre Macià i Companys, i posteriorment entre els escamots de Dencàs i Badia i les posicions laboristes de Companys. Durant la Transició, la fundació alemanya Friedrich Naumann per a la Llibertat, del partit liberal, va subvencionar les primeres eleccions autonòmiques d’ERC de la mà del mateix Heribert Barrera Costa, que va anar a Alemanya Federal per recollir el diner.
Aquesta fundació liberal fomenta en nom del civisme i la democràcia parlamentària l’economia de Mercat, cosa que va obligar a la direcció aleshores d’ERC d’abandonar la seva idea de fer de partit laborista català a l’entorn de la CNT per fer constar en els seus estatuts que es tracta d’un partit liberal d’esquerrres de caire no col·lectivista, per remarcar el seu allunyament del laborisme de Companys i les simpaties a les finalitats socialistes autogestionàries de la CNT i el moviment llibertari català.
Després del temps de participar en els governs de Pujol, com ara Hortalà, va venir el pacte amb Maragall i Iniciativa. Finalment, el desastre de governar de la mà d’un stalinista passat a la menjadora del PSOE, com ara l’espanyolista Montilla, l’antic còcteler del PCE(i)/PTE, dit ‘El Guerrillero’.
Ara, hi ha Junqueras que tira cap el Vaticà i Artur Mas i l’ala socialdemòcrata del partit que intenta incorporar el partit dels germans Maragall (NEC) i la majoria de líders històrics del PSC, com ara els germans Nadal.
A més, l’ala esquerra del partit dóna suport a una vaga que promou l’anarcosindicalisme català de la CGT al FNAC.
ERC, dues ànimes i un cor partit, que segurament enfonsarà la federació CiU a nivell electoral a les europees del proper 25 de maig i podria liderar una probable república catalana. Per això, Junqueras representa un impediment polític pel desenvolupament d’ERC, com al seu moment van ser Barrera, Hortalà, Colom, Carord, Puigcercós i, ara mateix, Junqueras.
Mira també:
http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?article10222#.U1mOz2J_uSo
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada