“Quan vam demanar el seu cos, la Guàrdia Civil ens va amenaçar que podríem acabar com ell” assegura Antonio Martos, el seu germà.
Actualment es recopilen documents amb els suport de la Xarxa Catalana.
[29/04/14] - Reus - Albert Sunyol / Reusdigital
La família de Cipriano Martos, el membre del Partit Comunista d’Espanya (Marxista-Leninista) i del FRAP torturat fins a la mort per la Guàrdia Civil a Reus el 1973, s'afegirà a la querella argentina que investiga els crims del franquisme, i que s'ha canalitzat a través de la Xarxa Catalana i Balear de Suport a la Querella. Actualment, els parents es troben reunint documentació oficial que així ho possibiliti, entre la qual hi ha l'acta de defunció del jutjat -que atribueix la mort a una perforació de l'estómac- o els diaris de l'època que van informar dels fets.
Un dels germans del difunt, Antonio Martos, ha explicat, durant la visita que va fer ahir a Reus, l'última ciutat on va viure a Catalunya, que s'està cercant també una ordre/carta del jutjat número 1 de Reus que n'ordenà el seu enterrament al cementiri, i que, a priori, sembla que podria estar extraviada.
La família desconeix si les restes de Martos es troben realment al cementiri de Reus, com afirma el seu germà. “Quan van passar els fets, la meva mare i un dels meus germans van anar a l'hospital, i allà hi havia dos guàrdies civils. Quan els van suplicar que els deixessin veure el seu familiar mort, els van donar una puntada de peu, i els van amenaçar que si no marxaven ells acabarien com ell. Sense demanar-nos cap mena de permís, se'l van endur al cementiri i el van enterrar en una fossa comuna, que ja estava tancada, i mai vam poder saber amb certesa si era ell o no”, ha recordat. El cos de Martos podria estar enterrat a la fossa 11,67 nord del cementiri reusenc.
Responsables
Pel que fa a la identitat dels responsables de la mort, Felipe Moreno, membre de l'entitat que dóna suport als querellants, ha manifestat que es tenen “indicis que va ser responsabilitat del comandament de la província de Tarragona de la Guàrdia Civil”, sense donar-ne noms. Un grup d'historiadors voluntaris, amb l'ajuda de la Candidatura d'Unitat Popular (CUP), continuen treballant en el cas. El portaveu de la CUP a Reus, David Vidal, ha anunciat que en el proper ple municipal presentarà una moció per tal que l'Ajuntament de Reus doni suport a la querella que presentaran els familiars de Martos i se li faci un homenatge. Vidal ha lamentat que “dos anys després de presentar un text a la junta de portaveus sobre aquest cas encara no s'hagi fet res”.
Del PCE (Marxista-Leninista), va treballar a Terrassa i a Sabadell, abans de Reus
Cipriano Martos va ser néixer a Huétor-Tajar (Granada), el 1945, i va ser membre del Partit Comunista d’Espanya (Marxista-Leninista) i del Front Antirevolucionari Antifeixista i Patriota (FRAP). Descendent d'una família de bracers, va formar part d'una mina de Terol abans d'arribar a Catalunya, on va treballar, en primer terme, en el sector tèxtil a Sabadell i a Terrassa, i posteriorment, en la construcció a Barcelona i a Reus. A la capital del Baix Camp és on va ser detingut per la Guàrdia Civil, juntament amb altres cinc persones, l'any 1973. Fou interrogat i torturat. Se'l va obligar a beure el ‘còctel de la veritat', una barreja de gasolina i salfumant. Aquest fet va motivar el seu ingrés hospitalari, on se li practicà un rentat d'estómac. Posteriorment, el van dur de nou a la sala d'interrogatoris, on se'l va obligar de nou a ingerir aquest còctel, que aquest cop resulta letal, i va morir a l'Hospital de Sant Joan el 17 de setembre del mateix any de la seva detenció.
Cap diari espanyol es va fer ressò de la mort, i les úniques informacions van aparèixer a través de l'Agència de Premsa Espanya Popular (APEP), vinculada al FRAP, als diaris francesos ‘Le Monde' i ‘Libération', i també a ‘Il Manifesto' d’Itàlia.
Mira també:
http://ciprianomartosjimenezinmemoriam.blogspot.com.es/
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada