[Vilaweb 15/04/2014]
Entitats i sindicats catalans s'han adherit a la querella contra els crims del franquisme oberta per una jutgessa argentina. La causa s'ha ampliat amb el cas d'un altre afusellat al Camp de la Bóta de Barcelona, i aquests darrers dies s'ha demanat que sigui citat el rei espanyol, Juan Carlos de Borbó, com a màxim representant de l'Estat espanyol i garant de la continuïtat del franquisme fins a la constitució. Per això, han demanat que sigui citat a declarar. S'hi ha afegit com a acusació la República Argentina, que es converteix en el primer estat que es persona en una causa per crims contra la humanitat.
El president del Casal Argentí de Barcelona, Diego Arcos, un dels principals impulsors de la macro-querella que la jutgessa María Servini instrueix a Buenos Aires, ha dit que només la mobilització social catalana permetria de fer avançar aquest procés, com ja va passar a l'Argentina amb els crims de la dictadura militar. Per això, ha donat les gràcies a les cinquanta-quatre entitats adherides a la querella, que la poden anar ampliant amb nous casos. De moment, hi ha 150 expedients oberts, i alguns representen més d'un cas.
Arcos ha explicat que ara la querella s'adreça contra l'Estat espanyol, perquè els qui directament van practicar les execucions o tortures ho feien en nom del govern franquista. Per això considera que el rei d'Espanya és hereu d'aquell estat, car va jurar els principis del Movimiento, i representa el pas d'un règim a un altre sense haver jutjat ni castigat els responsables dels crims comesos durant quaranta anys. Per això demana a la jutgessa Servini que el citi a declarar com a responsable, cosa que podria fer a través de videoconferència.
Igualment, ha volgut destacar que la República Argentina s'havia personat a la causa com a acusació, perquè també hi ha víctimes argentines, cosa que significa que per primera vegada un estat es querella contra un altre per crims contra la humanitat.
Alguns tràmits requerits per la jutgessa resten pendents de l'autorització de l'Estat espanyol, primer per part de l'Audiència, després del govern i finalment del cap de l'estat, com les extradicions del capità de la Guàrdia Civil Jesús Muñecas, acusat de tortures, i de l'inspector de la policia Antonio Gómez Pacheco, àlies 'Billy el Niño', o del sogre del ministre Alberto Ruiz Gallardón, José Utrera Molina, que va signar la pena de mort de Salvador Puig Antich, i de l'advocat d'Alícia Sánchez-Camacho, Carlos Rey, redactor de la sentència de mort. La magistrada ha ordenat una quinzena més de personacions.
L'últim cas denunciat és l'afusellament al Camp de la Bóta de Barcelona de Gregorio Abarca López, un argentí executat el 1940 per les autoritats franquistes després d'un judici sumaríssim amb poques garanties, en què fins i tot l'advocat d'ofici admetia que no hi havia proves de cap delicte.
Un altre cas, que no ha arribat a la justícia argentina però que hi podria arribar aviat, és el del sindicalista Cipriano Martos, del FRAP i CCOO, mort el 1973 a Reus en mans de la Guàrdia Civil. Va ser arrestat després d'unes jornades sindicals, i a la caserna el van obligar a beure alcohol. Quan va començar a trobar-se molt malament el van traslladar a l'hospital, però van comprovar que l'ingrés quedaria registrat en un informe mèdic i se'l van tornar a endur a la caserna sense deixar que fos visitat per cap metge. A la caserna, després de ser apallissat, va morir. David Vidal, regidor de la CUP de Reus, ha reprovat al govern municipal que no hagi presentat cap denúncia per aquests fets ni li hagi dedicat cap reconeixement a la ciutat.
Entitats com les joventuts d'ICV, d'UGT o CCOO, els sindicats CGT i CSC i la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona, també s'han adherit a la querella. Han recordat les persecucions de col·lectius diversos durant el franquisme i han reclamat que no s'oblidessin els fets i que es fes justícia finalment. Així mateix, han criticat que els tribunals espanyols haguessin eliminat la justícia universal i que la transició s'hagués clos amb un pacte de silenci i una amnistia per als responsables de la Dictadura.
D'una altra banda, el director del Memorial Democràtic de la Generalitat, Jordi Palou-Loverdos, també ha assistit a l'acte i ha assegurat que el Govern de la Generalitat sempre donarà suport a les víctimes del franquisme i que el Departament de Justícia de la Generalitat acompanyarà i assessorarà tots aquells particulars o entitats que vulguin adherir-se a la querella.
Dos torturadors franquistes, davant el jutge, però no extradits
El desembre passat dos torturadors franquistes ja van declarar davant un jutge per la mateixa querella. Són l'ex-guàrdia civil Jesús Muñecas Aguilar i l'ex-inspector Juan Antonio González Pacheco, àlies 'Billy el Niño', acusats de delictes de tortura durant el franquisme. Era la primera vegada que algun responsable de la Dictadura havia estat encausat per crims contra la humanitat i havia declarat davant un jutge per aquests crims. Però la jutgessa argentina que instrueix el cas no va poder prendre'ls declaració a l'Argentina, perquè, tot i que el Consell de ministres n'havia aprovat l'extradició, els dos acusats van refusar-la, circumstància permesa per la llei.
Juan Antonio González Pacheco, de seixanta-set anys, és reclamat per un delicte de tortures a tretze persones mentre eren detingudes, entre el 1971 i el 1975. Havia estat citat a declarar en els processos per l'assassinat dels advocats d'Atocha i en judicis relacionats amb grups paramilitars antiterroristes, i també condemnat per maltractaments, però es va beneficiar de la llei d'amnistia del 1977.
Jesús Muñecas Aguilar, de setanta-set anys, va ser condemnat a cinc anys de presó per rebel·lió militar i expulsat del cos de la Guàrdia Civil per haver participat en el cop d'estat del 23 de febrer de 1981. Sobre ell també recau una denúncia de tortures a Andoni Arrizabalaga mentre romania detingut a la comissaria de Zarautz.
Les víctimes declaren a Buenos Aires
Mentrestant, a Buenos Aires han continuat aquests mesos les declaracions de les víctimes. Van començar al desembre amb el testimoni de Merçona Puig, germana de Salvador Puig Antich. El procediment ha evolucionat amb avenços i amb retrocessos que les víctimes atribueixen a les pressions del Govern espanyol.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada