Vila d'Abadal limita la presència de públic als plens municipals de Vic

Octavetes d'UCFR a l'entrada de l'Ajuntament

PxC va ser l'únic grup que va donar suport a la mesura i ERC no es va pronunciar





TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 04/03/2014 
Vic (Osona).- 

Josep Maria Vila d’Abadal, alcalde de Vic (Osona) i president de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI), ha consumat la seva amenaça de limitar la presència de públic als plens municipals de la capital d’Osona. I ho ha aprofitat per imposar altres limitacions a la llibertat d’expressió en els plenaris.  
Dijous dictava una resolució d’alcaldia on, més enllà d’apel·lar a raons de seguretat per imposar una estricta limitació de públic a les sessions, aprofitava per colar en l’últim punt que els assistents als plens no podran exhibir-hi “pancartes, cartells o fulletons”. La resolució es dictava només quatre dies abans del ple de març, que havia aixecat més expectació de l’habitual en ser el primer que els cinc regidors de PxC s’hi presentarien dividits. 
La resolució d’alcaldia ha estat fortament discutida des de la majoria de grups de l’oposició, especialment CUP i ICV-EUiA, però també en menor mesura per SI i PSC. De fet, al primer ple on va entrar en vigor la normativa, aquest dilluns, només PxC va aplaudir la mesura. ERC, soci de govern de CiU al consistori vigatà, tal com ha fet en altres punts polèmics, no es va pronunciar. A la porta de l’Ajuntament, però, tres guàrdies urbans, dos d’uniformats i un de paisà, que depenen directament del regidor d’ERC Joan Ballana, impedien el pas a l’edifici a qualsevol persona que prèviament no estigués acreditada. Pel que fa al públic, es va deixar entrar només a les dotze primeres persones que hi van arribar. 

Només dotze persones per ple  

Aquestes dotze persones, tal com estipula la resolució d’alcaldia, van haver de seure en unes cadires habilitades al vestíbul de la casa consistorial. Tot i escoltar-ho bé, ja que al vestíbul hi ha so directe de la sala de plens, no tenien visibilitat sobre els 21 regidors de l’Ajuntament. A dalt, dos mossos d’esquadra, a més d’algun altre guàrdia urbà de paisà, també garantien que cap altra persona no autoritzada assistís al ple, que per llei és públic. 

Contra el feixisme 

Fora el carrer, una quinzena d’activistes d’Unitat contra el Feixisme i el Racisme (UCFR) d’Osona repartien octavetes i un manifest redactat per a l’ocasió denunciant que els cinc regidors de PxC, malgrat anar dividits, són pertanyen a “dos grups, però un sol feixisme”, com resava el pamflet. Des d’UCFR es va optar per no forçar el conflicte i no demanar per entrar, vista la impossibilita, i per no restar protagonisme al més que previsible espectacle de divisió entre els regidors de PxC. 
Davant les crítiques de l’oposició, Vila d’Abadal va defensar-se dient que la mesura es prenia “per evitar danys a les persones” i va remetre’s a un informe de l’arquitecte municipal segons el qual l’aforament de la sala impedeix que hi hagi més gent que els regidors, tècnics municipals i periodistes. La publicitat dels plens, segons l’alcalde, es garanteix a través de la retransmissió televisiva i la web de l’Ajuntament. Davant la petició de l’oposició de fer els plens en una sala més àmplia, Vila d’Abadal va defensar que es continuessin fent com durant segles -sense que fins ara s’hagués decretat cap mesura per raons de seguretat- en la sala noble de la casa consistorial. “És una sala que m’honora, ja sé que sonarà tradicionalista, però és que sóc tradicionalista”, va afegir. 
La decisió de Vila d’Abadal arriba després que en la primera part de la legislatura un dels temes que va aixecar més polseguera fos el debat en diverses sessions d’un reglament dels plens que pretenia imposar tant sí com no. Al final, l’oposició de la resta de grups municipals va fer tirar enrere el que la CUP, tercer grup en nombre de vots del consistori, ja havia batejat com el reglament dels ‘plens exprés’. Entre altres mesures, preveia que només podrien prendre la paraula els portaveus de cada grup, però no la resta de regidors o que la votació no fos personal sinó de cada grup, assegurant-se així la disciplina de vot. 
La falta de diàleg de Vila d’Abadal amb l’oposició també ha impedit que, a diferència de la majoria d’ajuntaments de les seves dimensions, Vic encara no tingui un Reglament Orgànic Municipal (ROM). Una de les propostes de la CUP i ICV-EUiA era que les mocions que presenten entitats de la ciutat poguessin ser defensades en el ple per un representant de les mateixes. Tot i que CiU mai va acceptar reconèixer aquest dret a les entitats, la mesura s’ha anat aplicant paulatinament, però de forma discriminada, en funció de l’entitat que presentés la moció. L’última a la qual se li va negar el dret va ser la PAH, amb motiu de la moció per sancionar els bancs amb pisos buits.