Nord-est Llibertari: Vic viu un 8 de març reivindicatiu per primera vegada en molts anys

dissabte, 8 de març del 2014

Vic viu un 8 de març reivindicatiu per primera vegada en molts anys

Xiulada a la diputada del PP Dolors Montserrat

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 08/03/2014
Vic (Osona).-

Dolors Montserrat ha assistit a un dinar al Casino de Vic

La Plataforma d'Osona pel Dret a l'Avortament s'estrenava aquest dissabte convocant una manifestació contra la reforma de la llei del Govern espanyol. Ho feia en la primera manifestació que es feia en molts anys a Vic pel 8 de març. Hi van participar més de dues-centes persones, que van baixar des de la plaça del Pes pels carrers del nucli antic fins a la catedral.
A les portes del palau episcopal, una portaveu de la plataforma ha llegit el manifest que s'havia preparat per a la jornada.
Xiulada a la diputada del PP
La Plataforma d'Osona pel Dret a l'Avortament és una plataforma unitària amb persones a títol individual i representants d'entitats socials, polítiques i sindicals, i neix a l'empara de l'Assemblea pels Drets Socials d'Osona. La idea és treballar més enllà del 8 de març i continuar fent activitats en contra del patriarcat i de la nova llei de l'avortament en particular.
Dijous al migdia algunes de les seves membres ja van participar en una xiulada cassolada contra la diputada del PP a Madrid, Dolors Montserrat, a l'entrada del restaurant de Vic on participava en un dinar amb advocats.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

‘Insurrección. Las sangrientas jornadas del 3 al 7 de mayo de 1937". Nou llibre d’Agustí Guillamón.

“Sólament dues petites organitzacios, Amigos de Durruti i SBLE, intentaren evitar la derrota i donar a l’aixecament [de maig de 1937] uns objectius clars. El proletariat revolucionari barceloní, essencialment anarquista, lluità per la revolució, inclús contra les seves organitzacions i contra els seus líders, en un combat que ja s’havia perdut el juliol de 1936, en el mateix moment en que es va mantenir en peus l’aparell estatal i canvià la lluita de classes pel col·laboracionisme i la unitat antifeixista”

“La veu silenciada” restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou

El llibre “La veu silenciada” de la periodista llagosterenca Mercè Carbó, restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou.El llibre parteix de la recuperació documental i la restitució de la memòria que ha fet Eugènia Riera sobre el seu avi, Eugeni Gurnés, que fou alcalde de Llagostera per la CNT-AIT entre el novembre del 1936 i el febrer del 1937 i que va ser afusellat al cementiri vell de Girona --on van ser afusellats vuit llagosterencs més-- el 7 de maig del 1943.

Catalunya i les anarquistes

"El poble català, durant tot aquest procés, ja ha donat per si mateix vàries mostres de rebel·lia i de desobediència a disposicions, mandats, ordres i lleis. Només falta, per part de nosaltres, de totes les que componem les forces extraparlamentàries de carrer, que empenyem per coadjuvar al fet que també es vegin capaces de desobeir als seus propis líders i comencin a prendre decisions sobre el social, sobre la producció, sobre la distribució, sobre el pa i el sostre, sobre la seva destinació, sense delegar en ningú més que en elles mateixes".

L’últim cop de Quico Sabaté

Després de vint anys de lluita armada, Quico Sabaté havia esdevingut un mite per les classes populars, sempre a punt de burlar-se de la repressió policial. El dia de Reis de l’any 1960, Barcelona havia de ser protagonista d’un segrest polític espectacular. Conservar els ostatges a Sarrià permetia que la policia es mobilitzés per tot arreu, però no a cinc-cents metres del lloc del segrest. Poc a poc anem coneixent les trajectòries dels maquis i els guerrillers llibertaris morts durant el franquisme. En el centenari de Quico Sabaté.

Classe i Lluita de classes

La lluita de classes no és només l’única possibilitat de resistència i supervivència enfront dels feréstecs i sàdics atacs del capital, sinó la irrenunciable via de recerca d’una solució revolucionària definitiva a la decadència del sistema capitalista, avui obsolet i criminal, que a més es creu impune i etern. Revolució o barbàrie; lluita de classes o explotació sense límits; poder de decisió sobre la pròpia vida o esclavitud assalariada i marginació. O ells o nosaltres ...