Vers un Bullilasvegas a l'Empordà

El Bullifoundation: de l'espectacle gastronòmic burgès a la nocivitat de l'ecologisme





TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 13/03/2014 
Roses (Alt Empordà).- 

Circula a la xarxa aquesta declaració, que reproduïm tot seguit: 

Aquests darrers anys, s’ha anat estenent tot un corrent de “gastronomia” elitista que, sota una etiqueta d’innovació i creativitat, crea un espectacle a l’ús per burgesos aborrits i aspirants a l’ascensor social amb pretensions de finesa. 
L'experiència que ofereixen aquests “artistes” del Bulli i d'altres en la mateixa línia (o calanya) com el Celler de Can Roca i la seva mamarratxada de l'òpera gastronòmica, és una experiència “especial” i exclusiva, que, més enllà del seu cost, pretén separar-se de la gent vulgar (que sols menja) en base a una sensibilitat major (la experiència gastronòmica creativa i innovadora).
 Es tracta de donar un suport “gastronòmic” a la divisió del mon en classes, a un cantó aquells que saben i poden apreciar la divina oferta, a l'altra aquells que, encara que puguin pagar el cost, no sabran mai en que consisteix aquesta “apreciació”. 
I malgrat aquestes diferencies estrictament marcades, mitjançant programes de TV, receptaris i col·leccionables als diaris ens volen fer creure que nosaltres també podem accedir a aquest “mon de sensacions i experiències úniques” i que sols és necessari esforçar-se una miqueta. Una manera d’alienar-nos amb la creença de que no som dels de baix.  
Però quan creiem que arribem, quan seguim una recepta tractant que s'assembli a la foto, quan obtenim el darrer ganivet de col·lecció, quan, amb esforç, paguem un bon “picu” d’euros per un menú de degustació, la fita s'allunya i noves propostes innovadores i creatives ens tornen al lloc del que som, i que no havíem d’abandonar: a l’entrepà de tonyina en oli amb olives farcides, a l'amanida de tomàquet amb alls picadets o a les bledes bullides. 
Es tracta de separar l'acte de menjar, la joia de satisfer una necessitat, d'una entelèquia sensorial apta només per esperits sensibles i tarats intel·lectuals.
Així al Bullilasvegas que volen muntar a l’Empordà no sols treballaran cuiners i persones relacionades amb els fogons sinó també, agafeu-vos, arquitectes i sociòlegs... 
Ara que les propostes “estètiques” dels cuiners estrella han calat per tot arreu, des de les cuines domèstiques fins el restaurant de 8 euros el menú, la experiència ha esdevingut vulgar i cal anar més enllà dels perfums de Carolina Herrera, de les reduccions, les esferificacions i les verdures de l’hort del cuiner, per mantenir una nova fita exclusiva... al servei dels poderosos.
 La generositat dels sublimes creadors queda reflectida en el projecte que dels 20 dies a l’any en que faran sopars, el 50% de les places seran cobertes per mecenes de la Foundation (suposem que amb un preu molt alt) i que l’altra 50% seran distribuïdes mitjançant una rifa entre els miserables. A part d’aquests 20 dies de sopars hi hauran de 6 a 8 sopars experimentals, on és de suposar que els assistents seran persones escollides aptes per apreciar i pagar la experiència. 
Malgrat els cants a l’empreneduria i a la excelencia empresarial, per poder construir el BullilasVegas aquests creatius empresaris necessiten que el govern els doni una empenta (de moment una) i, naturalment la Conselleria de Territori i Sostenibilitat (dirigida per l’empordanès senyor Santi Vila) ja ha posat en marxa les modificacions legislatives necessàries per facilitar les obres a Cala Monjoï, ja que es troba a l’interior del Parc Natural del Cap de Creus on està restringida la construcció nova. Per això preparen la declaració de la iniciativa del Bullilasvegas com “d'interès públic” per permetre la requalificació, a la Cala Monjoï, d’una pila de metres quadrats (un 350% més que l’actual, o sia que multipliquen per 3,5 el seu capital immobiliari) s’ha de pensar que només en espai d’exposició hi hauran 4.385m2 i que cal afegir tallers, campus, residència... i altres instal·lacions de la innovadora i creativa institució (suposem que també una cuina).  
Això de moment; ja veurem fins on arriben les “ajudetes”... 
En resum: especulació urbanística, elitisme i prevaricació. 
Per un mon lliure i salvatge. Acabem amb la dominació. Acabem amb el capital. Acabem amb els chefs. 

Més informació i una recepta popular a:
[www.negreverd.blogspot.com]