Nord-est Llibertari: Vaga de carteres i carters de la Posta

dijous, 13 de març del 2014

Vaga de carteres i carters de la Posta

Aquest dijous, part de les carteres i dels carters també a la Catalunya Nord estan de vaga.
Demanen que la distribució dels plecs electorals per les municipals sigui remunerada.

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 13/03/2014
Perpinyà (Rosselló).-

Aquest dijous, part de les carteres i dels carters també a la Catalunya Nord estan de vaga. Demanen que la distribució dels plecs electorals per les municipals sigui remunerada.
Diversos sindicats de la Posta han cridat a la vaga avui dijous a nivell estatal francès i també a la Catalunya Nord. Denuncien les reestructuracions en curs a la Posta, la degradació de les condicions de treball i reclamen la revalorització dels salaris, però a Catalunya Nord denuncien també la gestió de la distribució dels plecs electorals a les bústies abans de les eleccions municipals. Aquest any, segons els sindicats, aquest treball suplementari no és prou remunerat. Fins ara, els carters distribuïen el material electoral i rebien una compensació financera, pel sobretemps i sobracàrrega passats, mitjançant un forfet d'una hora de salari per cada 100 plecs electorals.
Si tenim en compte que cada carter pot distribuir més de 1500 plecs això significava una gratificació important. Però enguany la direcció general de la Posta ha decidit canviar de sistema i integrar la distribució del material electoral dins la distribució normal. Si la distribució pren més temps els carters seran pagats en hores suplementàries en funció dels excessos d'horaris comprovats. Aquest sistema que no convé en absolut ja que és una pèrdua de salari per a les empleades i els empleats mentre que l'Estat ingressa una compensació a la Posta per a la distribució dels butlletins de vots, compensació que s'elevaria a diversos milions d'euros per al conjunt del territori francès.
SUD, CGT i FDT acusen la Posta de voler quedar-se amb aquests diners, sense compartir-los amb les carteres i els carters. Els sindicats asseguren que si la Posta continua amb aquesta idea després de la vaga d'aquest dijous avisen de no distribuir els plecs electorals.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

‘Insurrección. Las sangrientas jornadas del 3 al 7 de mayo de 1937". Nou llibre d’Agustí Guillamón.

“Sólament dues petites organitzacios, Amigos de Durruti i SBLE, intentaren evitar la derrota i donar a l’aixecament [de maig de 1937] uns objectius clars. El proletariat revolucionari barceloní, essencialment anarquista, lluità per la revolució, inclús contra les seves organitzacions i contra els seus líders, en un combat que ja s’havia perdut el juliol de 1936, en el mateix moment en que es va mantenir en peus l’aparell estatal i canvià la lluita de classes pel col·laboracionisme i la unitat antifeixista”

“La veu silenciada” restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou

El llibre “La veu silenciada” de la periodista llagosterenca Mercè Carbó, restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou.El llibre parteix de la recuperació documental i la restitució de la memòria que ha fet Eugènia Riera sobre el seu avi, Eugeni Gurnés, que fou alcalde de Llagostera per la CNT-AIT entre el novembre del 1936 i el febrer del 1937 i que va ser afusellat al cementiri vell de Girona --on van ser afusellats vuit llagosterencs més-- el 7 de maig del 1943.

Catalunya i les anarquistes

"El poble català, durant tot aquest procés, ja ha donat per si mateix vàries mostres de rebel·lia i de desobediència a disposicions, mandats, ordres i lleis. Només falta, per part de nosaltres, de totes les que componem les forces extraparlamentàries de carrer, que empenyem per coadjuvar al fet que també es vegin capaces de desobeir als seus propis líders i comencin a prendre decisions sobre el social, sobre la producció, sobre la distribució, sobre el pa i el sostre, sobre la seva destinació, sense delegar en ningú més que en elles mateixes".

L’últim cop de Quico Sabaté

Després de vint anys de lluita armada, Quico Sabaté havia esdevingut un mite per les classes populars, sempre a punt de burlar-se de la repressió policial. El dia de Reis de l’any 1960, Barcelona havia de ser protagonista d’un segrest polític espectacular. Conservar els ostatges a Sarrià permetia que la policia es mobilitzés per tot arreu, però no a cinc-cents metres del lloc del segrest. Poc a poc anem coneixent les trajectòries dels maquis i els guerrillers llibertaris morts durant el franquisme. En el centenari de Quico Sabaté.

Classe i Lluita de classes

La lluita de classes no és només l’única possibilitat de resistència i supervivència enfront dels feréstecs i sàdics atacs del capital, sinó la irrenunciable via de recerca d’una solució revolucionària definitiva a la decadència del sistema capitalista, avui obsolet i criminal, que a més es creu impune i etern. Revolució o barbàrie; lluita de classes o explotació sense límits; poder de decisió sobre la pròpia vida o esclavitud assalariada i marginació. O ells o nosaltres ...