MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST: El 28 de març de 1898 neix a Barcelona l'anarcosindicalista Lluís Riera Planas, també conegut com Pere Carner

colònia infantil llibertària Ascaso-Durruti a Llançà

Participà activament en la vaga general revolucionària d'agost de 1917.
Fou un dels responsables, amb l'ex membre  de la "Plataforma de Arshinov" Pierre Odéon, també conegut com Pierre Perrin, amb Renée Lamberet, Paula Feldstein i Maria Ascaso, de la  colònia infantil llibertària «Colònia Ascaso-Durruti», fundada a Llançà per Solidaritat Internacional Antifeixista (SIA) i que acollí 300 infants víctimes de la guerra, la majoria orfes.



- Lluís Riera Planas:

 El 28 de març de 1898 --algunes fonts citen erròniament 1900-- neix a Barcelona  l'anarcosindicalista Lluís Riera Planas, també conegut com Pere Carner. Era fill d'una família obrera de sis fills de Sant Andreu de Barcelona. 
Adober de professió, estava afiliat a la Unió Popular d'Adobers adherida a la Confederació Nacional del Treball (CNT) de Barcelona. 
Participà activament en la vaga general revolucionària d'agost de 1917, formant part del grup que va evitar la sortida d'un ferrocarril de l'Estació de França, i en els conflictes socials que es generaren posteriorment entre 1918 i 1920. 
Després marxà a Saragossa , on el setembre de 1920 va ser detingut amb altres companys (Pedro Fusté Pérez, Vicente Segura i Mercedes Carreta); processat, va ser condemnat per tinença d'armes i explosius a cinc anys de presó. També se'l va processar per «excitar a la rebel·lió i per auxiliar a la deserció de quatre soldats» i se li va voler implicar en l'assassinat del carrabiner Vicente Cano. 
El 8 de novembre de 1923 aconseguí evadir-se, amb altres vuit companys (Francisco Ascaso Abadía, Luis Lasierra Esquerra, Gregorio Suberviola Baigorri, Luis Muñoz Cano, Antonio Mur Dar, Pascual Yáguez, Melchor Pérez i son germà Joaquim Riera Planas), de la presó de Saragossa obrint un forat al sostre, però va ser detingut l'endemà --Yáguez i Pérez van ser capturats el mateix dia de l'evasió. 
Després de diverses detencions més, durant la dictadura de Primo de Rivera, s'exilià a França, on es casà amb Maria Ascaso Abadía, amb qui tingué un fill (Sol). A París va intervenir en la campanya internacional a favor de Buenaventura Durruti, Francisco Ascaso i Gregorio Jover. Pressionat per l'Estat francès, es va veure obligat a exiliar-se a Bèlgica. 
Poc abans de la instauració de la II República espanyola, retornà a Catalunya, on treballà traient sorra i grava del Besòs i milità en el Sindicat Fabril i Tèxtil, jugant un paper important en les negociacions amb la patronal. 
Durant la Revolució, va ser un dels organitzadors de la unió entre els sindicats Fabril i del Vestir. 
En aquesta època fou un dels responsables, amb l'ex membre  de la "Plataforma de Arshinov" Pierre Odéon, (també conegut com Pierre Perrin), amb Renée Lamberet, Paula Feldstein i Maria Ascaso, de la colònia infantil llibertària «Colònia Ascaso-Durruti», fundada a Llançà (Alt Empordà) per Solidaritat Internacional Antifeixista (SIA) i que acollí 300 infants víctimes de la guerra, la majoria orfes.  
El febrer de 1939, durant la Retirada, creuà els Pirineus. 
Tancat en un camp de concentració, Lluís Riera Planas va morir poc després a prop de Bordeus (Aquitània, Occitània), després d'haver-li estat vetat l'embarcament cap a Mèxic, d'un tifus que havia contret en aquest darrer internament. 
El seu  fill Sol també morí en un camp de concentració francès.