ISLAMOFÒBIA

La immensa majoria dels emigrants ve per treballar, viure millor: el problema és que davant la crisi estructural del capitalisme no hi ha feina per a tots plegats  





[04/03/2014] LLUÍS BOSCH MARTÍ

Tot i que d'entrada direm que no som gens seguidors -ni lectors- de la sempre polèmica Pilar Rahola, hem llegit d'una tirada el seu pamflet La República islàmica d'Espanya. Ens ha interessat per la informació que s'hi troba sobre la islamofòbia i invasió dels musulmans a Espanya i a Catalunya. Serà sobre l'avanç d'aquests en els nostres pobles i ciutats el que comentarem. Que els que caminem a peu per Girona i Salt, cada dia podem veure, conviure, inclòs quan servidor llença bosses plenes de diaris als contenidors del nostre carrer d'en Pons Martí, al costat del riu Onyar, un marroquí s'enfada amb mi per no deixar-li endur les bosses, m'increpa com a racista. 
I també volem recordar que l'afer periodístic sobre la nena del vel -marroquina de l'escola Annexa de Girona- fou alumna nostre de plàstica durant diversos anys.
El pamflet de la Rahola és una mena de collage de cites, de premsa, estudis, llibres, intervius, enquestes, etc. Ella, des del seu neoliberalisme radical a favor dels jueus sionistes d'Israel, i dels ianquis -recordarem els seus amics catalaneros com JaumeFàbrega o inclassificables com Alfons Quintà i Salvador Sostres-. Tots plegats fan una nova croada antijacobina marxista-comunista i islàmica. Ridiculitza tant l'esquerra revolucionària com als socialdemòcrates, ens tracta a tots de totalitaris neoestalinistes, proislàmics. Tot en nom de la democràcia i de les llibertats del lliure mercat dels valors de capitalisme neoliberal del món euroamericà. La Rahola ens espanta que a Catalunya tenim uns 500.000 musulmans dels quals uns 20.000 poden ser terroristes potencials, a ser mobilitzats per a la jihad (Guerra Santa). I és cert, com hem escrit en diversos articles que els petrodòlars de l'Aràbia Saudita, Qatar, i altres emirats musulmans del Golf Pèrsic, financen a través de la Secta Bawaita les escoles, els imams, i la multitud de noves mesquites per resar per tot Europa. Inclús la samarreta dels futbolistes del Barça va ser pagada pels de Qatar.  
La Rahola ens presenta a l'Islam integrista amb 9 eslògans. L'Alcorà no s'interpreta, l'Alcorà és rígid i inamovible, l'home és superior a la dona, el croat, el jueu i tots els infidels s'han de sotmetre, l'Islam ha de regir les lleis civils, l'Islam ha de dominar la Terra amb la Jihad de la paraula o de l'espasa, qui no pensi així i és musulmà és un blasfem, qui ho critica i no és musulmà odia l'Islam. De fet, aquests eslògans són els clàssics de totes les velles religions històriques, eren dogmàtiques, inquisidores i totalitàries. Per tant sols inspirades per valors màgics, irracionals i metafísics. L'Islam, com ha fet la cultura occidental, no evoluciona des del Renaixement, inicien la nova concepció científic natural de l'univers, amb Descartes, Spinoza, Galileu, a la reforma protestant i la il·lustració de les Llums, Voltaire a Marx, Freud, Einstein, etc. Des de l'òptica il·lustrada, musulmans i els integristes religiosos són arcaics i no evolucionen tancats amb la riuada de l'Alcorà, Mahoma i la Xària. 
De totes maneres, li direm al superego de la Rahola que el tema de l'emigració, musulmans o no, és més complicat. Són milions de pobres que marxen dels seus països i ho fan per venir a treballar i poder viure millor ells i família, amb millors feines, sanitat, educació pels seus fills. És una provocació ja el títol del llibre, La República Islàmica d'Espanya, com si a través de la pràctica de la seva religió, que els afirma, aglutina, culturalment ens volguessin envair per fer-nos fora els naturals europeus. 
Perquè el transfons arcaic de l'integrisme islàmic els incita a la Jihad (Guerra Santa) contra els infidels occidentals. Repetim, ens sembla tot contradiccions socioculturals, picaresques, ignorància i postures; és diferent. 
Insistim, la immensa majoria dels emigrants ve per treballar, viure millor: el problema és que davant la crisi estructural del capitalisme no hi ha feina per a tots plegats. Per tant s'ha de canviar de model de societat i crear una nova internacional de proletaris i minories oprimides de tot el món, que haurem d'unir-nos contra els que manipulen les nostres creences i pors per posar-nos els uns contra els altres per perpetuar els seus poders de classe, país, etc.