Nord-est Llibertari: ERC diu que Puig Antich exemplifica la falta de polítiques de memòria històrica

dilluns, 3 de març del 2014

ERC diu que Puig Antich exemplifica la falta de polítiques de memòria històrica

Gemma Calvet reclama una comissió de la veritat sobre els judicis del franquisme

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 03/03/2014
Sant Hilari Sacalm (La Selva).-

La diputada d'ERC Gemma Calvet va considerar ahir que el cas del judici i execució de Salvador Puig Antich, de qui es complien 40 anys de la seva mort, és un “exemple claríssim” de la falta d'una autèntica política de memòria històrica a l'Estat espanyol i va vindicar la necessitat de “posar-se al costat de les víctimes” del franquisme i de crear “una comissió de la veritat” per impulsar l'anul·lació dels judicis polítics durant la dictadura, segons informa l'Agència Catalana de Notícies.
Calvet va recordar ahir en un acte a la Cooperativa de Sant Hilari Sacalm (la Selva) el cas de l'anarquista, executat a garrot vil en ser condemnat en un procés que va tenir nombrosos punts foscos. “Des d'ERC recollim les recomanacions que el mes de novembre va fer Nacions Unides sobre la falta d'una autèntica política de memòria històrica a Espanya després de la dictadura, i un exemple claríssim d'això és la situació del judici de Salvador Puig Antich i tots els consells de guerra que es van produir per motius polítics”, va explicar Calvet, que va subratllar que “és necessari” crear una comissió de la veritat i “posar-se al costat de les víctimes”. “Cal demanar que s'anul·lin els judicis i que es restitueixi la democràcia que es va perdre després de la dictadura”, va dir.
Salvador Puig Antich, membre del Moviment Ibèric d'Alliberament (MIL), va ser condemnat per un tribunal militar de Barcelona a dues penes de mort i va ser executat a la presó Model el matí del 2 de març de 1974.
La família, buscant justícia en considerar que es van manipular proves i no es va respectar el dret de defensa de Puig Antich, ha presentat el cas a la Coordinadora Estatal de Apoyo a la Querella Argentina contra Crímenes del Franquismo (CEAQUA), en el tribunal núm. 1 de Buenos Aires, després que el Tribunal Suprem espanyol es negués a reobrir el cas, una possibilitat que torna a estar ara sobre la taula arran de la publicació del llibre ‘Salvador Puig Antich’, cas obert, on el periodista fa anys del diari AVUI Jordi Panyella aporta noves proves que acrediten la manipulació de proves durant el procés.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

‘Insurrección. Las sangrientas jornadas del 3 al 7 de mayo de 1937". Nou llibre d’Agustí Guillamón.

“Sólament dues petites organitzacios, Amigos de Durruti i SBLE, intentaren evitar la derrota i donar a l’aixecament [de maig de 1937] uns objectius clars. El proletariat revolucionari barceloní, essencialment anarquista, lluità per la revolució, inclús contra les seves organitzacions i contra els seus líders, en un combat que ja s’havia perdut el juliol de 1936, en el mateix moment en que es va mantenir en peus l’aparell estatal i canvià la lluita de classes pel col·laboracionisme i la unitat antifeixista”

“La veu silenciada” restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou

El llibre “La veu silenciada” de la periodista llagosterenca Mercè Carbó, restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou.El llibre parteix de la recuperació documental i la restitució de la memòria que ha fet Eugènia Riera sobre el seu avi, Eugeni Gurnés, que fou alcalde de Llagostera per la CNT-AIT entre el novembre del 1936 i el febrer del 1937 i que va ser afusellat al cementiri vell de Girona --on van ser afusellats vuit llagosterencs més-- el 7 de maig del 1943.

Catalunya i les anarquistes

"El poble català, durant tot aquest procés, ja ha donat per si mateix vàries mostres de rebel·lia i de desobediència a disposicions, mandats, ordres i lleis. Només falta, per part de nosaltres, de totes les que componem les forces extraparlamentàries de carrer, que empenyem per coadjuvar al fet que també es vegin capaces de desobeir als seus propis líders i comencin a prendre decisions sobre el social, sobre la producció, sobre la distribució, sobre el pa i el sostre, sobre la seva destinació, sense delegar en ningú més que en elles mateixes".

L’últim cop de Quico Sabaté

Després de vint anys de lluita armada, Quico Sabaté havia esdevingut un mite per les classes populars, sempre a punt de burlar-se de la repressió policial. El dia de Reis de l’any 1960, Barcelona havia de ser protagonista d’un segrest polític espectacular. Conservar els ostatges a Sarrià permetia que la policia es mobilitzés per tot arreu, però no a cinc-cents metres del lloc del segrest. Poc a poc anem coneixent les trajectòries dels maquis i els guerrillers llibertaris morts durant el franquisme. En el centenari de Quico Sabaté.

Classe i Lluita de classes

La lluita de classes no és només l’única possibilitat de resistència i supervivència enfront dels feréstecs i sàdics atacs del capital, sinó la irrenunciable via de recerca d’una solució revolucionària definitiva a la decadència del sistema capitalista, avui obsolet i criminal, que a més es creu impune i etern. Revolució o barbàrie; lluita de classes o explotació sense límits; poder de decisió sobre la pròpia vida o esclavitud assalariada i marginació. O ells o nosaltres ...