| Jean-Marc Pujol, Jean Paul Alduy i Marine Le Pen |
Cal recordar que el FN es una branca del feixisme stalinista dels anys 40 i que Pujol de jove era un nazi del partit Occident, el de la creu celta.
TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 29/03/2014
(Corresponsal) Perpinyà (Rosselló).-
Diumenge, a Perpinyà (Rosselló), es vota entre el feixisme del FN i el caciquisme de dretes de Pujol. Això vol dir que l’Ajuntament d’aquesta ciutat de Catalunya Nord estarà compost per elements feixistes i de dretes en un moment de descomposició del sistema capitalista en el centenari de la seva decadència manifesta amb la guerra interimperialista de 1914-1918.
Volem recordar el caire hereu del feixisme stalinista del anys 40 que té el FN, cosa que explica el vot de pensionistes de nacionalitat francesa nats a les colònies franceses del Magrib, anomenats ‘peu-negres’, i de sectors feixistes de la classe obrera. Pierre Poujade, que havia militat a la Union Populaire des Jeunesses Françaises, filial del Parti Populaire Français (PPF) de Jacques Doriot, entre 1953 i 1958 va bastir el partit que serà pare del FN, en temps de la Quarta República francesa, que era hostil al Tractat de Roma i lluitava a favor d’una Algèria francesa. Jean-Marie Le Pen va crear l’any 1972 el FN. Le Pen va guerra d’Indoxina i voluntàriament la d’Algèria. En aquells anys de la Quarta República va dir que «France era governada per una colla de pederastes: Sartre, Camus, Mauriac» en el setmanari ‘L'Express’ del 18 de març de 1955. Va ser elegit diputat del partit de Poujade el 1956, als 27 anys. El setembre de 1956 deixa l’acta de diputat per anar a guerrejar a Algèria, com a voluntari.
Cal recordar que el Parti Populaire Français de Jacques Doriot era una formació feixista stalinista, escindida del Partit Comunista de França (PCF). Doriot havia representat diverses vegades la Tercera Internacional, com ara en la fundació del Partit Comunista de la Xina l’any 1921. Fidel a Stalin cau finalment en desgràcia en un enfrontament polític per aconseguir la direcció del PCF amb Maurice Thorez. I l’any 1936 funda el PPF. Durant la Segona Guerra Mundial col·labora amb Hitler i crea la Legió de Voluntaris Francesos contra el Bolxevisme (LVF) tot entrant en combat al front rus dins l’exèrcit alemany, una mena de la franquista ‘Divisón Azul’. Amb l’entra de De Gaulle a París l’agost de 1944, Doriot forma un govern francès feixista a Alemanya, el Comitè francès d’alliberament, fins a la seva mort sota la metralla d’un avió.
L’alcalde cacic de Perpinyà, Jean-Marc Pujol, que el diumenge es presenta per la UMP en la segona volta electoral, quan estudiava a Montpeller militava al partit feixista francès Occident.
Aquest moment tenim a mà un escrit que va fer públic el grup de suport de la CUP de Perpinyà, en que considerava “la primera volta de les eleccions municipals celebrada el passat diumenge a tot l'Estat francès ha deixat a Perpinyà un regust amarg. Els resultats parlen per si mateixos. L'extrema dreta del Front National i la dreta extrema de l'UMP han guanyat les eleccions acumulant més del 60 % dels vots emesos. Al darrere, un PS que cau fins a un 12 %, just per sobre de la barrera del 10 % necessària per mantenir-se a la 2a volta; Clotilde Ripouil, sense etiqueta (centre dreta), ha quedat just per sota del 10 %; i Jean Codognès (Europa ecologia), que amb més del 5 % hauria pogut esperar fusionar-se amb una altra llista. Finalment, 4 partits han obtingut resultats entre l'1 i el 3%. Uns resultats que han inquietat aquí i a fora, i sobre els quals pensem que cal fer algunes reflexions.”
En aquestes reflexions llegim que “a nivell estatal, la mediatització portada a l'extrem dels suposats excel·lents resultats del Front National, és sense cap mena de dubte una exageració. Sí, el FN ha millorat els seus resultats, però segueix sent un partit amb resultats que no deixen de ser baixos a les urnes (menys d'un 10 % a tot l'Estat). Aquesta anàlisi de la premsa sorprèn encara més si se compara amb altres partits que han obtingut resultats importants a nivell local i dels quals no s'ha parlat gens. Els resultats de Perpinyà no es poden estendre al conjunt de la Catalunya Nord, on a molts pobles se presentaven llistes sense cap etiqueta oficial, o amb l'oposició d'un candidat UMP i un PS. A més, a certes ciutats importants, l'esquerra segueix forta, per exemple a Cabestany amb la reelecció del PCF a la 1a volta. Les raons dels resultats obtinguts pel FN són múltiples però totes han portat cap a un mateix punt. A escala estatal, el FN ha endolcit el seu discurs, i s'ha apropiat d'una retòrica antisistema que s'oposa als dos partits majoritaris (UMP i PS), els quals s'han encarregat des de fa temps de consolidar un bipartidisme estanc. A més, a nivell local, l'aposta del FN ha estat clara : Louis Aliot, número 2 del partit i company sentimental de Marine Le Pen, ha estat el cap de llista en una ciutat empobrida i suposadament preocupada per la inseguretat que li ha proporcionat un context social favorable. Malgrat (o gràcies) al cop mediàtic 48h abans de la 1a volta, en què Aliot feia una relliscada de 1r ordre tractant de «pute» una periodista del diari local ‘L'Indépendant’, els resultats han estat demolidors clars”.
I finalment, escriuen que “centrant-se més en els resultats de l'alcalde UMP, Jean-Marc Pujol, es poden trobar les darreres explicacions a l'augment del FN. Pujol, hereu de la dinastia Alduy, que havia governat la ciutat de pare a fill durant més de 50 anys, encara no ha acabat d'instal·lar el seu propi sistema clientalista. Romain Grau semblava que havia de ser el candidat successor d'Alduy, que s'acaba de retirar de la política, però no ha estat el cas i Pujol ha recuperat el sistema Alduy afegint el seu lobby particular, el de la població peu-negra i harki.
Amb la retirada del PS i la no fusió de cap de les altres llistes, la segona volta es pot dir que no ens reserva cap sorpresa. Parlant clar, els propers 6 anys, al consell municipal de Perpinyà sols hi haurà regidors UMP i FN. Extrema dreta i dreta extrema. Cap possible oposició. I una figura mediàtica estatal del FN en el quotidià municipal.
La feina, més que mai, està al carrer, als barris, a les associacions, als col·lectius.
Caldrà repensar-se i replantejar-se front a un ajuntament que articularà un discurs, tal i com ho deixen entreveure els seus candidats, de por, inseguretat i clientelisme”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada