TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 20/03/2014
Vic (Osona).-
El Grup de Defensa del Ter (GDT), com fa des de l'any 1996, ha realitzat analítiques sobre la contaminació per nitrats de les aigües freàtiques de la comarca d'Osona. A través de la recollida de mostres a 91 fonts i pous en (38 municipis, els resultats indiquen que la mitjana de nitrats per font és de 85mg/l, una xifra que supera de llarg el llindar permès establert per l'OMS que se situa als 50 mg/l.
Un dels portaveus del GDT, Eudald Rifà , ha assenyalat que només el 40% de les fonts analitzades se situa per sota del màxim permès. Per Rifà, "l'única solució real" a la problemàtica és reduir el nombre de porcs a la comarca i implantar solucions sostenibles de gestió que permetin l'equilibri amb el territori.
El Grup de Defensa del Ter (GDT) ha realitzat un seguit d'analítiques sobre la contaminació per nitrats de les aigües subterrànies de la comarca d'Osona durant aquest 2014. El procediment que fan servir és la recollida de mostres d'aigües de les fonts i pous per part dels socis i simpatitzants del GDT, per després portar-les al laboratori.
L'Organització Mundial de la Salut (OMS) determina que per sobre de 50mg/l l'aigua està contaminada i es recomana no consumir-la a partir dels 25mg/l. A conseqüència d'una directiva comunitària de l'any 1991, la Generalitat va haver de definir les zones vulnerables amb risc de contaminació, una de les quals va ser la comarca d'Osona. Un dels membres del GDT, Pep Ors, ha assenyalat que en aquests moments hi ha 38 municipis d'Osona encara qualificats com a vulnerables.
El GDT assenyala, després de l'evolució de les analítiques que fan any rere any des dels 90, que la contaminació de les fonts a la comarca ha anat en evolució amb el temps. L'any 99, la mitjana de nitrats a la comarca per a les 33 fonts objecte de l'estudi era de 78mg/l, mentre que l'any 2014 ha estat de 97, amb un increment mitjà d'una 20mg/l.
De potable a no potable
De l'anàlisi s'observa que hi ha tres fonts que han duplicat la concentració de nitrats (a Calldetenes, Tona i Santa Cecília de Voltregà), tres fonts més que han passat de ser potables a no potables (Font de la Roca a Sobremunt, Font de l'Atalaia a Vic i Font Gran a Santa Eulàlia de Riuprimer), mentre que sols una font ha passat a tenir menys de 50mg/l. La màxima concentració de purins va ser l'any 2005 a la Font dels Enamorats de Manlleu, amb 466mg/l de nitrats.
Les dades, segons ha apuntat Rifà, venen corroborades amb les anàlisis que fa periòdicament l'ACA i el Consell Comarcal d'Osona.
La problemàtica dels purins
Ara amb el tancament de les plantes de tractament de purins per la desaparició de les primes que les mantenien obertes, el portaveu del GDT, Eudald Rifà, assenyala que pot ser un bon moment per canviar el model ramader de la comarca i apostar per la recuperació del món rural. L'objectiu original de les plantes, promogudes per l'administració, era solucionar la problemàtica dels excedents de purins i la contaminació que provocaven a les aigües subterrànies. Segons Rifà, però, les dades de les anàlisis els permeten afirmar que "les suposades plantes de tractament de purins han estat una gran estafa". Primerament, una estafa per a l'administració "perquè no ha servit per gestionar correctament el desastre de la contaminació de les aigües subterrànies, però també una estafa pels pagesos perquè no han estat una fórmula viable ni sostenible de gestió dels purins". Finalment, també ha estat una estafa per la ciutadania, "perquè s'han subvencionat les plantes amb els nostres diners", ha afegit.
Eudald Rifà ha assenyalat que la situació actual del tancament de les plantes "no és una bona notícia", sobretot pels problemes mediambientals que portaran els nous excedents de purins i les pèrdues de llocs de treball, però la seva inauguració "tampoc ho va ser".
Pel portaveu, els 15 anys d'existència de les plantes, com la de l'Esquirol," només ha servit per augmentar la contaminació atmosfèrica, per permetre l'aparició de més granges de ramaderia intensiva sense terres on abocar els purins, per augmentar la cabana porcina de la comarca i per augmentar els nivells de contaminació de les fonts".
Pel GDT, ara la solució passa per reduir l'anomenada cabana porcina (la quantitat de porcs que hi ha la zona) i trobar un equilibri amb el territori. El GDT entén que la ramaderia ha d'anar lligada amb l'agricultura i és per això que creuen que cal implantar solucions sostenibles de gestió de purins, com per exemple el biogàs. Reclamen "un nou model ramader que es basi en la qualitat i l'aliança entre productors i consumidors, i no un model que importa pinso i aliment d’Amèrica del Sud exportar-lo a la Xina". "Aquí ens quedem el més dolent de tot el procés", han afegit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada