El fotògraf de la Grober de Bescanó

Un cop més els diem: socialisme o barbàrie !!! 







[18/03/2014]  LLUÍS BOSCH MARTÍ 

La Grober és una empresa tèxtil que va començar amb la fabricació de cordons, cintes, elàstics i trenes, però que els últims anys ha ampliat el seu ventall de productes de neteja del calçat i, darrerament, amb el disseny de barques i peces per a cotxes a partir del fil. Té una planta a Mèxic i s'estudiava l'expansió del grup a la Xina. La crisi, però, com a tot el teixit industrial, li ha passat factura. El conseller delegat, Lluís Carbonell, reivindica que "ara és el moment que els municipis, els polítics i els bancs donin suport a les empreses". I destaca, sobretot, la situació de la indústria tèxtil des de fa anys, que ha provocat el tancament de nombroses empreses gironines. "La nostra intenció és continuar", diu Carbonell, que creu que la continuïtat es podrà aconseguir si hi ha implicació dels de dins de la Grober i dels de fora (Del comunicat a la premsa de la direcció de la Grober, publicat el 23 de juny de 2009, en el qual també anuncia un ERO temporal que afecta 300 obrers de la planta). 
L'altre matí, com molts matins, entrem a la barberia del Calderes, darrere l'escultura del cul de la lleona. Entrem per intercanviar diaris i xerrar. Quan entra el primer client si no el coneixem marxem. En aquest cas el jove que acaba d'entrar li regalem un diari de promoció. Ens dóna les gràcies, i afegeix: "No tinc diners quasi per comprar el diari, fa dos mesos que no cobro com la majoria dels treballadors de la fàbrica Grober de Bescanó, ni les pagues dobles de Nadal i a més la direcció ens demana que acceptem que se'ns abaixi el sou un 25%, quan la majoria de dones no arriben a 700 euros mensuals". Servidor a l'escoltar el torrent crític d'aquest empipat treballador, el reporter polític que hi ha en mi ens quedem per seguir preguntant-li quants obrers treballen a la Grober. Em respon que uns vuitanta tot i haver fet un ERO que s'inicià a partir de l'estiu del 2009 que va afectar a 45 empleats. 
Per a un gironí nat el 1940 recordarem sempre la gran fàbrica Grober de Girona, les seves naus i oficines, que donaven al carrer Nou i a la Gran Via on hi treballaven més de mil persones. Sempre ens hem lamentat i criticat els historiadors i polítics gironins, en especial de l'època del nadalisme, que no s'hagués estudiat i/o fet alguna mostra històrica dedicada a la fàbrica Grober i als seus treballadors, de Girona i Bescanó. 
Tots aquests comentaris els fem mentre acaben de tallar els cabells d'aquest jove, que convidem a pujar al nostre taller de pintor, per seguir parlant de la problemàtica de la fàbrica. Mentre pugem les quatre plantes del nostre taller li recordem les nostres pintures panoràmiques realitzades des de la Torre Alfons XII on hi sortien les xemeneies, blocs, teulades de la fàbrica en el bell mig de la ciutat. 
Ell, ja assegut al sofà de les nostres biblioteques, segueix contestant les nostres preguntes, ens parla de la decadència de la Grober de Bescanó, de la mala gestió, manca de modernització i sobretot personalisme, egocentrisme de l'únic propietari que fa i desfà sense consultar ningú ni acceptar col·laboracions ni consells, ni cap mínima participació, gestió democràtica dels seus treballadors. S'estranyava que tot i la feina, encàrrecs que tenien, que quasi no podien donar l'abast. Aquests darrers anys han perdut un bon grapat d'euros, l'empresa està descapitalitzada amb números vermells, i els darrers mesos ha deixat de pagar als proveïdors de matèries primeres i als obrers. El nostre nou amic que hem descobert que és un bon fotògraf, al veure la davallada de la fàbrica es va oferir a col·laborar amb l'empresari i com tants d'altres els seus suggeriments van ser refusats. Això li ha causat una depressió que el té actualment de baixa laboral. Comenta, la Grober de Bescanó és un Titànic que s'està enfonsant i la direcció segueix ballant cap al caos i el tancament de la fàbrica, això vol dir, insisteix, vuitanta persones més a l'atur que s'afegiran als gairebé sis milions d'aturats a l'Estat espanyol. 
El fotògraf està desesperat i no entra en el seu cap que una empresa fundada el 1890, amb més de mil treballadors a mitjans del segle passat, amb diverses factories i actualment amb ramificacions a Mèxic, considerada com una de les millors marques europees en la seva especialitat acabi desapareixent? 
I com que el nostre amic ja es veu abocat a l'atur ens dóna una targeta en què s'anuncia com a fotògraf. Il·lusionat ens parla que es vol reciclar professional i laboralment amb la seva vella vocació artística de tota la vida. Aquest és el somni de tants ex-treballadors fracassats en les seves feines que no els agraden i esperen que amb la crisi de la societat capitalista podran intentar retrobar les seves frustrades vocacions i servidor empipat per la despolitització de la nostra ex-cofoia classe obrera que havíem de fer la revolució socialista, un cop més els diem: socialisme o barbàrie. 
Com a darreres notícies, els diaris no diuen res, els sindicats per culpa de les reformes en les lleis actuals els diuen que cap esperar sense cobrar, finalment els 80 obrers emprenyats han començat a empaperar edificis de tot el poble: "Grober volem cobrar". Per fi! Comencen a sortir cartes de protesta a els diaris, més cartells, pancartes, manifestacions, etc.