[04/02/2014] LLUÍS BOSCH MARTÍ
Manuel Puerto Ducet, autor del llibre ‘Oligarquía financiera y poder político en España’, que a continuació comentem, té un gran currículum professional. Professor mercantil, economista, membre numerari de l'Institut espanyol d'analistes d'inversions, membre fundador i exdirector regional de Catalunya i Balears de ?BANIF, de l'antiga òrbita Central-Hispano... Abandonà el grup junt amb altres directius de l'entitat per discrepàncies en la nova filosofia d'inversions de l'entitat quan la llarga ombra del Santander revolotejava sobre el grup Central-Hispano interferint en el curs d'una trajectòria impol·luta de trenta-set anys, que culminà per part dels nous amos de la banca amb la incondicional amb els principals responsables de la crisi econòmica i financera mundial: com Madoff, Lehman Brothers i la tendenciosa del fons Banif immobiliari.
És curiós que un professor, economista com Manuel Puerto, que treballà amb els més alts càrrecs de gestió de la banca d'inversions a Espanya hagi escrit un llibre com aquest, subtitulat: Redención de los pecados de cuello blanco en los países PIGS (Portugal, Espanya, Grècia i Itàlia).
Al principi del llibre, estàvem a punt d'abandonar la seva lectura, ja que l'autor de jove es declarava admirador d'economistes reformistes: Fabià Estapé, Ernest Lluch, Jordi Pujol i Herrero de Miñón. A més treballava per al gran promotor immobiliari barceloní Josep M. Figueras, Banca Catalana i Banif de l'entorn Hispano. A mesura que anàvem llegint aquest apassionant llibre comencem a esverar-nos ja que ens bombardeja amb tots els noms i cognoms de les principals famílies de les oligarquies espanyoles, de la banca i la política. Analitza i critica tots els seus muntatges de poder, corrupció i mentides. En un estil literari que ens recorda les millors pàgines sociològiques d'en Gregorio Morán. Quan ens diu: "si en España no se produce un cataclismo será siempre la derecha sociológica la que tenga la última palabra, y la izquierda es un instrumento más en sus manos que sólo conceden cancha en períodos puntuales por razones estratégicas: desde las Cortes de Cádiz a la última transición no ha cambiado nada". Magnífic el capítol titulat ‘Al servei del rei i de la banca’, un gran retrat del tutor reial, don Torcuato, i què dir del fresc de tota la nissaga de militars dels Milans del Bosch. De la continuïtat en els més importants càrrecs de l'administració, finances i polítiques hispanes, dels hereus beneficiaris de la dictadura franquista com: Martín Artajo, Merry del Val, Arburua, Suances, Ruiz de Alda, Gamero, Ibarriz, Usera, Escámez, Domènech Terri, els March, Del Pino, Villar Mir, Cierro, Urquijo, Prado... Els nous banquers arribistes: Mario Conde, Javier de la Rosa, Los Albertos, Rodrigo Rato... estan retratats amb molta ironia. I no parlem de les bromes que fa sobre els vells militants de l'Opus Dei i els Legionarios de Cristo.
Ens crida molt l'atenció la crítica més radical de Manuel Puerto al capitost del que queda de la gran banca espanyola, al senyor Botín. És durament ridiculitzat el cabdill Aznar, que el fa responsable de la bombolla immobiliària. Ens fa també una curiosa crítica sobre Richard Nixon, que va eliminar el patró or per poder imprimir dòlars massivament per pagar els deutes de la guerra del Vietnam. Els EUA se salvaren a canvi de perjudicar iendeutar totes les altres economies mundials. Naturalment aquest polèmic llibre editat pel mateix autor no es troba en les principals llibreries. A nosaltres ens ha arribat gràcies a bons amics ben informats que van assistir a Figueres a una presentació que fa el seu autor. Tot i que podríem dir-ne molt més, acabarem amb una citació del cada dia més lúcid Ramoneda: "Si l'esquerra no es rearma culturalment podem anar cap a un neofeudalisme financer, amb unes elits tancades al seu món lluny de la societat, uns estats afeblits políticament i les religions, les velles i les noves tornant a recuperar l'enquadrament moral de la població".
Postdata:
Al cap d'uns mesos de llegir aquest llibre se celebra, com cada any, un nou World Economic Forum a Davos, on es reuneixen per debatre el futur del món societats del capitalisme global i transnacionals. Oligarquies universals compostes per persones com les 85 més riques, que sumen més diners que 3.570 milions de pobres del planeta.
http://poderoligarquico.blogspot.com.es/
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada