"L'esperit de Fonteta"

El cotxe d'Artur Mas, arribant a Fonteta

Al mas Anglada de Fonteta es va iniciar, per mitjà del comte de Godó, la negociació d’un concert econòmic català a canvi de que CiU renunci al plantejament sobiranista de l’ANC. 
En aquest contuberni l’imposa l’alta burgesia catalana al dret legítim d’autodeterminació mentre els ministres del PP mostren a Artur Mas i Jordi Pujol el pla militar espanyol d’intervenció al Principat en cas que algun dia la Generalitat convoqui una consulta d’autodeterminació nacional.   
ERC i CUP no compatteixen que el futur de Catalunya passi per una votació dels espanyols. 
Alfred Bosch i Quim Arrufat es mostren sorpresos per les afirmacions del portaveu del Govern  de la Generalitat de Catalunya.
 
TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 06/02/2014 
Fonteta (Baix Empordà).- 

El mitjancer entre Artur Mas i Mariano Rajoy és el comte de Godó, escollit per l’alta burgesia catalana i la banca com a virrei secret del Principat en les negociacions de la Generalitat amb el Govern espanyol i el rei Borbó. Així, al dinar del mas Anglada, a Fonteta (Baix Empordà), la Generalitat es va rendir a l’Estat, una vegada la por a l’empresonament dels dirigents de CiU i la suspensió de l’autonomia catalana van fer que Artur Mas es faci enrere i deixi fora de joc l’ANC i ERC.

ERC i CUP no comparteixen que el futur de Catalunya passi per una votació dels espanyols 

Segons l’Agència Catalana de Notícies ni ERC ni la CUP no contemplen que el conjunt de ciutadans de l'Estat espanyol pugui decidir el futur polític del Principat de Catalunya en una votació sobre la reforma de la Constitució espanyola de 1978. El portaveu del Govern de la Generalitat, Francesc Homs, ha apuntat aquesta possibilitat en una entrevista a la COPE. A través de Twitter, el portaveu d'ERC a al Congrés de Diputats, Alfred Bosch, s'ha mostrat sorprès amb “l'alter determinació” que semblava defensar el conseller de la Presidència. “Que els altres decideixin per tu? I en quin dret universal s'ha inspirat?”, ha piulat.  
Pel que fa a la CUP, el diputat autonòmic Quim Arrufat ha evidenciat la seva preocupació i ha recordat al conseller que la negociació s'ha de fer “un cop reconeguda la independència, no abans”. 
A la ràdio, Homs ha apuntat la possibilitat que, de la consulta catalana, sorgeixi la necessitat de reformar la Constitució espanyola. Per exemple, si guanya l'opció de la independència i el Govern espanyol en negocia les condicions. El resultat final d'aquesta negociació podria ser una modificació constitucional espanyola, com a mínim per excloure a la Comunitat Autonòmica de Catalunya de la carta magna del Regne d’Espanya, fet que implicaria que hagués de ser acceptada en referèndum pel conjunt de ciutadans de l'Estat espanyol.
Des d'ERC i des de la CUP, es remarca que el dret de decidir implica que els catalans(es) exerceixen la seva sobirania i, per tant, la decisió sobirana del poble català no hauria de necessitar el vistiplau de la resta de ciutadans espanyols. 
En un comunicat públic, Arrufat ha afegit que la reforma de la Constitució espanyola 'forma part del plec de paperassa que l'Estat espanyol haurà de fer-se a si mateix quan haguem guanyat la independència”. Segons ell, “no és, en cap cas, una estació en el camí cap a la consulta ni cap a la independència”.  

El dictat del contuberni del mas Anglada i la covardia manifesta de CiU 

Tot plegat, al nostre entendre, les paraules del conseller Homs han estat dictades pel contuberni espanyolista burgès del dinar del mas Anglada, a Fonteta. Al mas Anglada de Fonteta es va iniciar, per mitjà del comte de Godó, la negociació d’un concert econòmic català a canvi de que CiU renunci al plantejament sobiranista de l’ANC i ERC.  
A diferència del què passa amb altres finques de la zona, no hi ha tanques que envoltin el mas Anglada de Fonteta, al municipi de Forallac, només uns rètols alerten que es tracta d´una propietat privada i avisen que està prohibit el pas. Però dissabte de la setmana passada sí que hi havia agents de seguretat privada, i també agents del cos dels Mossos d’Esquadra, en els camins d´accés a la masia. I és que, per unes hores, la històrica finca propietat de l´empresari Luis Conde (Barcelona, 1950) es va convertir en una mena de segona capital de la Comunitat Autonòmica de Catalunya, ja que al mas Anglada s´hi celebrava un dinar, a base de civet de senglar, al qual hi estaven convidades unes 260 persones, sobretot polítics i empresaris, i entre ells alguns de molt destacats, com ara el president de la Generalitat, Artur Mas, o els ministres Ana Pastor i José Manuel Soria, o els empresaris Joan Rosell (president de la CEOE) i Arturo Fernández, de la patronal madrilenya.  
Però n´hi havia molts més, de convidats il·lustres: Esperanza Aguirre (PP); Antoni Brufau (Repsol); Joan Maria Nin (‘La Caixa’); els consellers de la Generalitat Josep Maria Pelegrí, Ferran Mascarell i Felip Puig; Pere Navarro (PSC); Alícia Sánchez-Camacho i Enric Millo (PPC); la delegada del Govern a Catalunya, Llanos de Luna; l´alcalde de Barcelona, Xavier Trias; l´expresident Jordi Pujol i la seva dona, Marta Ferrusola; els exvicepresidents del Govern espanyol Elena Salgado, Rodrigo Rato i Narcís Serra; els exministres Marcelino Oreja i Cristina Garmendia; Jordi Vilajoana i Joaquim Molins (CiU); Soraya Rodríguez (PSOE); Joaquim Gay de Montellà, president de Foment del Treball; Joan Gaspart, president de Turisme de Barcelona; Sixte Cambra, president del Port de Barcelona; Jaume Guardiola (Banc de Sabadell); Joaquim Coello (Applus); Àngel Simón (Agbar) o Marc Puig (Grup Puig), entre altres representant de l’alta burgesia. 
Tots ells, i molts altres, havien estat convidats a menjar senglar caçat per una colla de caçadors de Fonteta i cuinat en civet per Lluís Roger, en un àpat que tenia com a pretext declarat recaptar diners per a l´associació ‘El Trampolí’ de la Bisbal, dedicada a l´atenció de discapacitats psíquics. És el segon civet que Conde organitza amb la mateixa finalitat. El primer va ser l´any passat, encara que és un col·laborador habitual d´aquesta entitat. Però, en realitat, el que es va pactar va ser un contuberni descarat entre l’alta burgesia nacional catalana, PP, PSC/PSOE i CiU, amb el comte de Godó de mestre de la trobada, docs a ningú se li escapa que l´ocasió era molt propícia per afavorir el diàleg entre els principals actors de l´escena política i econòmica de l’Estat i la Generalitat de Catalunya, en un moment especialment conflictiu des de l’operació oportunista ritual d’Artur Mas vers l’ANC l’11 de setembre de 2012. En aquest sentit, segons s´ha pogut saber després, el resultat de la trobada no va ser especialment satisfactori pels interessos de l’alta burgesia catalana.  
L´organitzador de l´acte, tot i haver constatat indignació per la part catalana per algunes decisions del Govern espanyol, insistia en la necessitat de fomentar el diàleg per donar sortida a l´actual conflicte: «Hi ha qui busca anar-se´n, però jo busco solucionar l´origen i crec que es pot». En aquest sentit, l’amfitrió Luis Conde apuntava en declaracions a Els Matins de TV3 que la trobada de Fonteta es va desenvolupar en un ambient còmode i positiu, i afirmava que els convidats arribats de Madrid havien sortit del dinar «dient que calia solucionar el tema de Catalunya». 
El dissabte següent va estar més tranquil, a Fonteta, però és molt probable que Luis Conde hagi tornat al mas Anglada, al qual acostuma a venir cada cap de setmana i on també rep visites en petit-comitè polític i empresarial, lluny del desplegament de fa vuit dies. 
Tampoc no seria estrany que hi hagi hagut altres visitants il·lustres a la zona. En un radi de pocs centenars de metres també hi tenen segones residències Sixte Cambra, que hi acostuma a rebre el seu amic Artur Mas, Antoni Esteve, president del grup farmacèutic Esteve, i l´expilot de motos Sete Gibernau. També tenia casa a la zona l’antic ministre de la UCD i divulgador científic Eduard Punset Casals, però segons sembla l´ha venut. Punset havia militat al PCE per passar per UCD i després CiU, a més eurodiputat pel CDS d’Adolfo Suárez. Tot plegat fa que a la zona no sigui estranya la presència de personalitats diverses, si bé habitualment la cosa és més discreta que dissabte de la setmana passada. 
El mas Anglada de Fonteta està documentat des del segle XVI i els seus orígens estan relacionats amb una família pagesa de la zona que va ser estuada per l´historiador Santi Soler i Simon, que al seu llibre seu ‘Memòries d´una família pagesa: els Anglada de Fonteta (segles XVII-XVIII)’, publicat l´any 1994, Soler recuperava un manuscrit començat a escriure el 1612 per Miquel Anglada, i que havia passat d´hereu de la família a hereu de la família durant quatre generacions, fins al segle XVIII. Les anotacions que hi feien els Anglada il·lustraven la vida quotidiana i la història local en aquesta zona del Baix Empordà. 

De Higini Torras a Luis Conde 

Luis Conde encara trigaria temps, a comprar la finca. L´últim propietari abans que ell havia estat un gironí també prou conegut però sobretot controvertit: Higini Torras i Majem, l´empresari que va conduir a la fallida l´empresa Torras Hostench i el Banc dels Pirineus, que el 1983 va marxar al Brasil per fugir de la Justícia espanyola, i que va morir el 1989 a Sao Paulo.  
Higini Torras havia estat elegit diputat al Parlament per Centristes de Catalunya-UCD, la formació on hi havia Punset, en les eleccions de 1980, però el 1982 va renunciar a l´escó, va dimitir de la presidència de Torras Hostench, que tenia unes pèrdues de 1.532 milions de pessetes, i va marxar al Brasil. El març del 1983, l´empresa paperera va fer suspensió de pagaments, amb un passiu de 23.332 milions de pessetes, la més gran a Catalunya fins aleshores. També el 1983 va presentar declaració de fallida voluntària el Banc dels Pirineus, entitat que havia impulsat el mateix Higini Torras. Aquesta fallida acabaria essent declarada fraudulenta per l´Audiència de Barcelona i pel Tribunal Suprem. Sobre l’afer de la fallida del Banc dels Pirineus hi havia qui hi trobava indicis en el segrest de la farmacèutica d’Olot àngels Feliu, doncs el seu pare en formava part. 
Luis Conde fa més de vint anys que és el propietari del mas Anglada, que en els primers temps havia llogat i finalment la va adquirir, i se n´ha fet visitant habitual, pràcticament de cada cap de setmana.
Conde va fundar l´any 1990 l´empresa de caça talents empresarials Seeliger y Conde, de la qual en l´actualitat és soci. L´empresa, que té oficines en vuit estats del món, va aconseguir certa notorietat l´any passat, quan va «fitxar» Esperanza Aguirre. 
L´any 2006, Luis Conde va fer algunes reformes en les dues edificacions del mas (Ca l´Anglada, la més gran, i Cal Rector), i l´any 2004 va plantar una hectàrea de vinya (amb raïm Merlot i Cabernet Sauvignon), va construir un celler i produeix vi negre i rosat emparat per la D.O. Empordà.  

Conde lloga la masia 

Al marge de passar-hi caps de setmana i temporades més llargues, aquest empresari i alguns membres de la seva família -està casat i te vuit fills, com mana l’Església catòlica i l’Opus Dei-, Luis Conde també lloga el mas a través d´una web pròpia [www.masanglada.es] i també a través de portals de firmes especialitzades en propietats immobiliàries d´alt nivell. El lloguer és tant per a famílies o grups que hi volen anar a passar un cap de setmana o alguns dies més, de vacances, com per a empreses que hi volen realitzar activitats diverses.