Abans, de Nacionalistes d’Esquerra als de dreta de Convergència TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 20/02/2014
Olot (La Garrotxa).-
L’olotí Carles Llorens és un xicot que de jovenet estava temptat a fer-se de l’entorn polític de Terra Lliure, quan es dedicava a fer pintades per la indepenència i el socialisme al Països Catalans, però finalment se’n va anar a la sectorial ecologista de Nacionalistes d’Esquerra. Ara s’ha tornat un pantuflaire considerable, en el sentit que passa de viure de la menjadora de CDC, primer de la mà de l’espavilat Arcadi Calzada va entrar al partit pujolista una vegada va deixar la seva militància activa a Alternativa Verda (Moviment Ecologista de Catalunya), participant en la primera campanya electoral d’aquesta organització política ecologista catalana, que havia substituït el seu pas per Nacionalistes d’Esquerra, quan es feia un fart de clavar cartells per la Garrotxa, i havia manifestat simpaties llibertàries en el mar econacionalista català.
Això de llibertari o ecologista renegat està molt ben vist a CDC, com ara en el cas del traspassat Baltasar Porcel, l’antic cenetista Agustí Oset o Agustí Pons Mir.
Seguidament, fou delegat del govern autonòmic de Jordi Pujol a la demarcació de Girona fins el govern tripartit de Pasqual Maragall, quan Convergència el va enquibir en un càrrec de relacions internacionals del partit on va destacar en activitats per enderrocar el castrisme cubà dins l’estratègia de la Internacional Liberal.
Finalment, fins el passat 12 de febrer tenia des de l’1 de març de 20011 el càrrec governamental autonòmic director general de Cooperació al Desenvolupament, quan va dimitir per fer-se pantuflaire, és a dir, passa de l’àrea governamental a una activitat aparentment privada però relacionada amb el món polític oficial, un neologisme periodístic d’espardenya assegurada per expressar el fet que un militant de partit amb una càrrega de funcions governamentals i burocràtiques en el seu aparell passi al sector privat gràcies a les seves relacions polítiques a fi i efecte d’aconseguir en un futur una bona jubilació o, almenys, via vers aquesta mateixa, una mena de corrupció o un conflicte d’interessos real o potencial, de cap manera una acceptació social o ètica positiva.
Resulta, que ara s’ha descobert que Carles Llorens es dedicarà a la consultaria en el ram de la construcció, concretament la gran obra pública, i que amb tota probabilitat, segons fonts periodístiques gironines publicades el dia d’avui, tindrà com a client una gran constructora, important en aquest subsector i també en el de les concessions administratives, uns terrenys econòmics delicats en què cal una relació estreta amb el món polític, el qual pot fer més distincions del que, en sentit estricte, la llei determina.
Segons aquestes fonts periodístiques, aquesta constructora ha estat citada judicialment en relació a l’afer Gurtel.
Si Llorens fos arquitecte o aparellador, la cosa seria més aviat banal, però no del tot. Ara bé, fa molts anys, des del temps que feia de secretari de Calzada, que Llorens, sense cap formació en el marc de la construcció, o de les concessions o d’urbanisme, es dedica a moure’s en el camp de la política governamental i burocràtica, i prou que sàpiga la gent. Moure’s en el terreny en què Carles Llorens es mourà conté elements delicats.
Sembla que ràpidament aquest buròcrata confés passarà de la Generalitat de Catalunya a aquest camp empresarial, per a Llorens força inèdit. No serà el primer buròcrata -polític o sindical-, ni tampoc farà el que seria aconsellable.
Aquesta és la realitat que va descriure Groucho Marx, “passar de pobresa absoluta”, en el sentit polític si parlem de pantuflaires, a “la misèria més absoluta” del dia a dia.
Bon profit,
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada