La Retirada a Osona sota el terror stalinista de Líster, que segui ordres de Moscou per liquidar l’anarquisme social a Catalunya, obra que es va continuar el 1944 a l’exiliNicolau havia fugit el 1921 a Portvendres en una barca de pescadors de l’Escala.
TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 02/02/2014
(Redacció) Gironella (Berguedà).-
El Cinquè Cos de l’Exèrcit Popular la República burgesa espanyola, comanda per l’agent de Stalin Enrique Líster Forján, fa 75 anys va assassinar a Gironella el gloriós company magnicida del president Eduard Dato Lluís Nicolau Fort (dit Sampere).
Segons Queralt Solé Barjau (‘Rastres de Mort. Les fosses comuns de la guerra civil’, AFERS núm. 56, 2007) aquest cos militar republicà de Líster va cometre abusos a les poblacions catalanes, com ara al Berguedà i Osona, amb espolis gratuïts i persones emboscades a aquestes comarques els primers dies de febrer de 1939, també anarquistes, salvant la vida alguns soldats de fortificacions, ara fugitius, com ara també l’alcalde anarquista de l’Escala entre 1937-1938 Rafel Torres Bofill (antic d’ERC el 1934, després, el 1936, a la CNT i la FAI), que va aconseguir arribar la nit del 7 de febrer de 1939 a l’Escala (Alt Empordà), a peu i amb el peus llagats per ser curat per la seva mare Angeleta, perseguit des d’Osona a Albons (Baix Empordà), on hi havia el comandament republicà stalinista de Líster, hores després que el paleta i hostaler Arquímedes Ballester, membre d’ERC, de can Gelada, enxarpés un soldat del Cinquè Cos saquejant la fonda de ca la Nives i en una baralla morís el militant stalinista al mig del carrer la Torre. Ballester va haver amagar-se en una barraca d’un bohemi amic seu, al Montgrí. Per la seva banda, Rafel Torres, acompanyat pel seu pare, també paleta com ell, Miquel, mentre entraven a la vila marinera escalenca per can Català les tropes feixistes italianes procedents de Verges, va aconseguir fugir el matí del 9 de febrer en una barca des del pont de Sant Pere Pescador fins a Castelló d’Empúries, on va creuar la carretera de Roses mentre passaven els camions de la franquista Divisió de Navarra en direcció a Roses i poder fugir per l’Albera, on va ser tirotejat al coll de Banyuls, guillant muntanya avall per vinyes del Rosselló.
El company Lluís Nicolau va ser una víctima dels republicana stalinista en l'últim moment de la Retirada a Osona. Va morir durant la Retirada, mentre les tropes franquistes avançaven en un front que anava d'Avià a Balsareny i un grup de soldats del Cinquè Cos que marxava per la carretera de Vic es va trobar, a Gironella, amb una quarantena d'emboscats, la majoria refractaris i indiferents, alguna gent de dretes o catòlics i anarquistes revolucionaris de pedra picada, a la Riba d'Olvan, entre els quals hi havia Nicolau.
Ell i onze veïns més de Gironella van ser abatuts pels soldats stalinistes.
Nicolau, havia fugit cap al bosc a principis del 1939 “per escapar de les lleves que el Govern republicà havia decretat per tal de construir fortificacions al front”, explica l'historiador Xavier Tornafoch Yuste, a l'article ‘Lluís Nicolau, l'assassí de Dato a Gironella’ (‘L’Erol’ núm. 101, Berguedà, 2009), ja que havia guillat de les fortificacions junt amb els seus companys feia uns dies i s’havia amagat en un cova prop d’Olvan. Els assassinats van ser quaranta homes emboscats (‘Els dirigent obrers de Gironella, 1936-1945, guerra, repressió i exili’, ‘L’Erol’ núm. 110, 2011).
Així, en el moment que Nicolau (destacat aleshores militant de la CNT i també de la FAI), va amagar-se al bosc, instal·lat a Gironella des de 1931 i que estava al capdavant de la col·lectivitzada empresa ‘Hilados & Tejidos Fuster’, de Cal Bassacs.
Nicolau, acèrrim defensor de les col·lectivitzacions i antic partidari de la via insurreccional proletària durant la Segona República. el 22 de juliol del 1936 amb els companys va constituir el comitè antifeixista de Gironella per controlar la central telefònica, tot posant controls armats a les entrades i sortides del poble i van aprofitar l'església parroquial per convertir-la en magatzem de queviures i llenya. Els membres de la CNT i Federació d'Anarquistes Ibèrics de Gironella van aconseguir fer la revolució proletària al municipi.
“Durant els anys que precediren l'esclat de la Guerra Civil, Nicolau i els seus amics portaren a terme una important tasca política i sindical encaminada a redreçar l'anarcosindicalisme a l'Alt Llobregat, malmès pels anys de la dictadura de Primo de Rivera”, explica Tornafoch (‘L’Erol’, 2009).
El 1931, Nicolau es va instal·lar a Gironella després de sortir de la presó, indultat després d'anys de reclusió al penal del Dueso, a Santander, ja que l'havia portat a la presó era el magnicidi, el 8 de març del 1921, del president del Govern espanyol Eduard Dato, a Madrid. Nicolau, electricista barceloní de 28 anys, Pere Mateu i Ramon Casanellas, tres anarquistes catalans, van ser els autors d’aquesta magnífica acció revolucionària de revenja pels assassinats de sindicalistes a cura de pistolers de la patronal catalana que encoratjava elements com ara Dato o el cardenal Soldevila.
L’Escala, "un poble de pescadors als servei de la gent perseguida i un secret refugi de tot un poble anarquista"
Segons explica Federica Montseny (1960) i en tenim documentació oral escalenca de Miquela Torres Bofill i Maria Callol Pascual, confirmada per Panxo Isgleas, de la CNT de Guíxols i conseller de Defensa de la Generalitat de Catalunya (1936-1937), Nicolau i la seva companya Llúcia Forns, després de magnicidi a Madrid es va aixoplugar a Barcelona a la casa d'Amor Archs, per ser recollits en una xarxa d’evasió per carboners anarquistes de Calonge i marxar en un bus a l'Escala i d'aquí en barca a Portvendres, per a establir-se definitivament a Berlín, on fou detingut per les autoritats alemanyes el setembre de 1921, i lliurat a les autoritats espanyoles amb la condició que no el condemnessin a mort. Fou jutjat i condemnat a mort l'11 d'octubre de 1923, que li fou commutada per cadena perpètua el 1924, i enviat al penal del Dueso. Sortí en llibertat amb l'amnistia de la Segona República i es va establir a Gironella.
Montseny explica que per la vila marinera de l’Escala, que defineix com un poble de pescadors als servei de la gent perseguida i un secret refugi de tot un poble anarquista, aplegat en les barques de durs mariners de rostre bru, enèrgic i perfecte, que donava suport a tothom que era perseguit per la policia i feia travessar la frontera francesa en barca per la badia de Roses i el golf de Lleó: “Por allí escaparon Nicolau i su compañera; por allí huyó Ascaso, después de la ejecución del cardenal Soldevila” a Saragossa (F. Montseny, setmanari ‘CNT’, Tolosa de Llenguadoc, 21/02/1960).
Commutats de la pena de mort l’any 1924
El gener del 1924, a Nicolau li van commutar la pena de mort per la cadena perpètua. El 8 de març de 1921 el president del Consell de Ministres espanyol Eduardo Dato Iradier és executat a Madrid per Lluís Nicolau Fort, Pere Mateu Cusidó i Ramon Casanelles Lluch, metal·lúrgics de la Confederació Nacional del Treball i dels grups de defensa. L'Estat era el responsable de la repressió antisindical dirigida pel governador civil de Barcelona Severiano Martínez Anido i que va produir nombrosos morts a la capital catalana. Des de gener de 1921 començà a aplicar-se la «Llei de fugues», que consistia a alliberar un detingut per abatre'l instants després amb l'excusa que fugia: tres anarcosindicalistes en van ser víctimes el 20 de gener.
El Comitè Regional de Catalunya de la CNT, format per Ramon Archs Serra (secretari), Joan Pey, Andreu Nin Pérez, Gener Minguet i Alberti, havia decidí matar Dato com a resposta fulminant de l'anarcosindicalisme barceloní a la duresa repressiva de Martínez Anido. L'acció la finançà Evarist Fàbregues Pàmies, important i acabalat empresari reusenc simpatitzant del moviment anarquista, el qual lliurà 5.000 pessetes per a les despeses. Joan Pey, Medí Martí Augé, Jaume el Pelao, Espinal i Joan García Oliver van ser membres d'una comissió que anà a Madrid a gestionar la creació d'un Comitè Cotoner que, juntament amb el govern de Dato, intervingués en el problema dels dèficits de les fàbriques tèxtils a causa dels elevats preus del cotó d'importació. La comissió fou tan sols un pretext per estudiar sobre el terreny les possibilitats de portar a terme l'acció i aplegar informació sobre els recorreguts diaris del cap de Govern, així com els edificis, les sortides i els carrers que serien l'escenari del magnicidi planejat. García Oliver en dibuixà el croquis.
El 20 de febrer de 1921, el grup anarquista revolucionària que havia d'executar l'acció, va comprar per 5.100 pessetes una motocicleta Indian amb sidecar gris amb un motor de 7 cv matrícula 84-M-846, que canviaren per M-410 per realitzar l'atemptat, en una botiga del carrer Trafalgar de Barcelona i es va posar en contacte amb altres anarquistes a Madrid, on es va desplaçar per cometre l'acció, ciutat que desconeixien. De camí a Madrid, els anarquistes van tenir un accident a la Muela (Saragossa) del qual van sortir sans i estalvis, però la moto tingué una avaria que va ser reparada per Pere Mateu, mecànic de professió. Van rebre el suport de Veremundo Luis Díez (Luis Bataille Díaz), Ignacio Delgado Oroz i Mauro Bajatierra Morán, qui ja havia estat implicat en dos intents de magnicidi contra Alfons XIII, per comprar les armes a Eibar i dur-les a Madrid; de José Miranda Lorenzo, qui els va allotjar a la capital de l'Estat; Tomás de la Llave López Laguna, per guardar la moto; i d'Adolfo Díaz Herráez i de Mauro Bajatierra per preparar la fugida. El 3 de març es va preparar un assaig, una vegada estudiats els recorreguts i comprovat que no duia escolta.
A les 20:15 hores del 8 de març de 1921, des de la moto amb sidecar conduïda per Ramón Casanellas -Nicolau hi anava al seient posterior i Mateu al sidecar-, els tres anarquistes van disparar, al crit de «Visca l'anarquia!», més de vint trets, amb tres pistoles diferents: una Mauser, una Bergman i una Star, totes tres de calibre 7.65, contra Dato, quan aquest passava amb el seu automòbil, un vehicle militar Hudson matrícula ARM-121, per la plaça de la Independencia del carrer d'Alcalá, en ple centre de Madrid, quan venia del Congrés de Diputats. Va resultar mort el polític conservador i ferits el conductor Manuel Ros, sergent d'Enginyers, i l'ajudant Juan José Fernández Pascual.
Pere Mateu es va quedar a Madrid i va ser capturat per la policia el 14 de març de 1921. Amb l'ajuda dels companys madrilenys, Lluís Nicolau Fort va fugir amb sa companya a Alemanya per Barcelona, l’Escala i Portvendres, però la policia el va detenir a Berlín i el van extradir amb la condició que no fos executat -l'Estat alemany va rebre 850.000 marcs de recompensa que oferia el Senat espanyol-;
Ramon Casanellas va fugir a Moscou (URSS), des on va escriure una carta en que s’inculpava dels fets i exculpant els seus companys que anaven a ser jutjats. Entre el 2 i el 9 d'octubre de 1923 Pere Mateu i Lluís Nicolau van ser jutjats i finalment condemnats a mort, però van rebre un indult per Primo de Rivera i les penes van ser commutades per cadena perpètua. Tots dos foren amnistiats durant la SegonaI República espanyola en 1931.
Mateu i Nicolau
Mateu havia estat detingut el 14 de març de 1921 a Madrid i va ser jutjat entre el 2 i el 9 d'octubre de 1923 junt amb Lluís Nicolau -Ramon Casanellas havia fugit a Moscou- i ambdós anarquistes van ser condemnats a mort, encara que, gràcies a la gran campanya de suport que van tenir, van rebre un indult reial a instàncies de Primo de Rivera i les penes van ser commutades per cadena perpètua. Mateu penà a diferents presons (castell de Figueres, Cartagena, Sant Miquel dels Reis), on aconseguí una extensa cultura de manera autodidacta. En 1930, des de la presó de Sant Miquel dels Reis, rebutjà tota ajuda que no sorgís dels cercles llibertaris. Juntament amb Nicolau, en 1931 va ser amnistiat amb l'arribada de la Segona República i el president de la Generalitat de Catalunya Francesc Macià Llussà en un acte públic el saludà, aleshores, amb l'expressió «Fill meu!».
Mateu va morir a l’exili i havia ajudat amb armes al MIL durant el tradofranquisme, fa 40 anys.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada