Nord-est Llibertari: Dimecres passat el barri es va despertar a hòsties

dimarts, 4 de febrer del 2014

Dimecres passat el barri es va despertar a hòsties

Les hòsties que uns bàrbars varen realitzar per rebentar les portes de Can Vies, per rebentar la tranquil·litat d'aquests carrers, per intentar rebentar els somnis de les santsenques.
Somnis representats en aquest centre social i en tots aquells espais de llibertat que emergeixen als nostres carrers.
Comunicat de NEGRES TEMPESTES

Comunicat de suport al CSA Can Vies
[04/02/2014]

Dimecres passat el barri es va despertar a hòsties. Les hòsties que uns bàrbars varen realitzar per rebentar les portes de Can Vies, per rebentar la tranquil·litat d'aquests carrers, per intentar rebentar els somnis de les santsenques. Somnis representats en aquest centre social i en tots aquells espais de llibertat que emergeixen als nostres carrers. Els que manen a aquests bàrbars, els que dirigeixen la repressió contra l'antifeixisme i l'anticapitalisme, saben que els espais de llibertat que s'estan guanyant són amplis i no només estan dins d'unes parets, això ho tenen molt més clar que moltes de nosaltres. Però necessiten bocs expiatoris per fer pagar la seva impotència davant aquelles que, malgrat la permissivitat amb el feixisme i l'especulació, segueixen tirant endavant i construint esperança. La detenció de sis antifeixistes, amb l'entrada a presó preventiva d'un d'ells, i l'intent constant de deslegitimació cap a Can Vies són una bona mostra d'aquesta impotència en el debat de les idees per part dels poderosos, que no són capaços d'aportar alternatives i actuen amb violència contra aquelles que les demostren en la seva activitat diària.
Can Vies ha vist néixer molts projectes durant tots aquests anys i nosaltres només en som un de petit que entre les seves parets ha vist la llum, un de tants que ha d'agrair a aquest centre social poder autogestionar-se, reunir-se i tirar endavant. No és la primera agressió a Can Vies i segur que no serà la darrera, però tampoc serà el darrer cop que es trobaran com la solidaritat desborda aquest barri.
Can Vies és del/pel barri!
Col·lectiu Llibertari "Negres Tempestes"

Mira també:
[http://negrestempestes.org/node/5897]

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

‘Insurrección. Las sangrientas jornadas del 3 al 7 de mayo de 1937". Nou llibre d’Agustí Guillamón.

“Sólament dues petites organitzacios, Amigos de Durruti i SBLE, intentaren evitar la derrota i donar a l’aixecament [de maig de 1937] uns objectius clars. El proletariat revolucionari barceloní, essencialment anarquista, lluità per la revolució, inclús contra les seves organitzacions i contra els seus líders, en un combat que ja s’havia perdut el juliol de 1936, en el mateix moment en que es va mantenir en peus l’aparell estatal i canvià la lluita de classes pel col·laboracionisme i la unitat antifeixista”

“La veu silenciada” restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou

El llibre “La veu silenciada” de la periodista llagosterenca Mercè Carbó, restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou.El llibre parteix de la recuperació documental i la restitució de la memòria que ha fet Eugènia Riera sobre el seu avi, Eugeni Gurnés, que fou alcalde de Llagostera per la CNT-AIT entre el novembre del 1936 i el febrer del 1937 i que va ser afusellat al cementiri vell de Girona --on van ser afusellats vuit llagosterencs més-- el 7 de maig del 1943.

Catalunya i les anarquistes

"El poble català, durant tot aquest procés, ja ha donat per si mateix vàries mostres de rebel·lia i de desobediència a disposicions, mandats, ordres i lleis. Només falta, per part de nosaltres, de totes les que componem les forces extraparlamentàries de carrer, que empenyem per coadjuvar al fet que també es vegin capaces de desobeir als seus propis líders i comencin a prendre decisions sobre el social, sobre la producció, sobre la distribució, sobre el pa i el sostre, sobre la seva destinació, sense delegar en ningú més que en elles mateixes".

L’últim cop de Quico Sabaté

Després de vint anys de lluita armada, Quico Sabaté havia esdevingut un mite per les classes populars, sempre a punt de burlar-se de la repressió policial. El dia de Reis de l’any 1960, Barcelona havia de ser protagonista d’un segrest polític espectacular. Conservar els ostatges a Sarrià permetia que la policia es mobilitzés per tot arreu, però no a cinc-cents metres del lloc del segrest. Poc a poc anem coneixent les trajectòries dels maquis i els guerrillers llibertaris morts durant el franquisme. En el centenari de Quico Sabaté.

Classe i Lluita de classes

La lluita de classes no és només l’única possibilitat de resistència i supervivència enfront dels feréstecs i sàdics atacs del capital, sinó la irrenunciable via de recerca d’una solució revolucionària definitiva a la decadència del sistema capitalista, avui obsolet i criminal, que a més es creu impune i etern. Revolució o barbàrie; lluita de classes o explotació sense límits; poder de decisió sobre la pròpia vida o esclavitud assalariada i marginació. O ells o nosaltres ...