Nord-est Llibertari: Censura a Banyoles per l’afer de la Creu Roja al Pla de l’Estany

dimarts, 25 de febrer del 2014

Censura a Banyoles per l’afer de la Creu Roja al Pla de l’Estany

Prohibeixen parlar al col·lectiu amics i amigues del Boli Blau

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 25/02/2014
Banyoles (Pla de l’Estany).-

Es demana màxima difusió i assistència a la roda de premsa que es farà demà 26 de febrer, a les 18.00h, al Centre Cívic de Banyoles per frenar la censura del cas Creu Roja Banyoles. En un missatge s’afirma: “La roda de premsa que el col·lectiu amics i amigues del Boli Blau havien de fer demà 26 de febrer al Centre Cívic de Banyoles ha estat prohibida al·legant que no es pot parlar d'un cas que encara està pendent de sentència judicial. Membres del col·lectiu denuncien la censura que estan portant a terme tant l'Ajuntament de Banyoles com el Consell Comarcal del Pla de l'Estany pel que fa a aquest cas. Davant d'aquesta prohibició de l'espai públic han decidit no anular la roda de premsa i fer-la davant mateix del Centre Cívic. És per això que demanen el màxim d'assistència demà a les 18h davant el Centre Cívic de Banyoles. Prou Censura!!!”

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

‘Insurrección. Las sangrientas jornadas del 3 al 7 de mayo de 1937". Nou llibre d’Agustí Guillamón.

“Sólament dues petites organitzacios, Amigos de Durruti i SBLE, intentaren evitar la derrota i donar a l’aixecament [de maig de 1937] uns objectius clars. El proletariat revolucionari barceloní, essencialment anarquista, lluità per la revolució, inclús contra les seves organitzacions i contra els seus líders, en un combat que ja s’havia perdut el juliol de 1936, en el mateix moment en que es va mantenir en peus l’aparell estatal i canvià la lluita de classes pel col·laboracionisme i la unitat antifeixista”

“La veu silenciada” restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou

El llibre “La veu silenciada” de la periodista llagosterenca Mercè Carbó, restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou.El llibre parteix de la recuperació documental i la restitució de la memòria que ha fet Eugènia Riera sobre el seu avi, Eugeni Gurnés, que fou alcalde de Llagostera per la CNT-AIT entre el novembre del 1936 i el febrer del 1937 i que va ser afusellat al cementiri vell de Girona --on van ser afusellats vuit llagosterencs més-- el 7 de maig del 1943.

Catalunya i les anarquistes

"El poble català, durant tot aquest procés, ja ha donat per si mateix vàries mostres de rebel·lia i de desobediència a disposicions, mandats, ordres i lleis. Només falta, per part de nosaltres, de totes les que componem les forces extraparlamentàries de carrer, que empenyem per coadjuvar al fet que també es vegin capaces de desobeir als seus propis líders i comencin a prendre decisions sobre el social, sobre la producció, sobre la distribució, sobre el pa i el sostre, sobre la seva destinació, sense delegar en ningú més que en elles mateixes".

L’últim cop de Quico Sabaté

Després de vint anys de lluita armada, Quico Sabaté havia esdevingut un mite per les classes populars, sempre a punt de burlar-se de la repressió policial. El dia de Reis de l’any 1960, Barcelona havia de ser protagonista d’un segrest polític espectacular. Conservar els ostatges a Sarrià permetia que la policia es mobilitzés per tot arreu, però no a cinc-cents metres del lloc del segrest. Poc a poc anem coneixent les trajectòries dels maquis i els guerrillers llibertaris morts durant el franquisme. En el centenari de Quico Sabaté.

Classe i Lluita de classes

La lluita de classes no és només l’única possibilitat de resistència i supervivència enfront dels feréstecs i sàdics atacs del capital, sinó la irrenunciable via de recerca d’una solució revolucionària definitiva a la decadència del sistema capitalista, avui obsolet i criminal, que a més es creu impune i etern. Revolució o barbàrie; lluita de classes o explotació sense límits; poder de decisió sobre la pròpia vida o esclavitud assalariada i marginació. O ells o nosaltres ...