Andreu Nin va morir per preferir la CNT i la FAI en comptes del PSUC

La conferència de Nin a Barcelona el 25 d’abril de 1937, just abans del Maig 37

El 25 d’abril de 1937, a les portes de les jornades de Maig de 1937, el marxista revolucionari i antic secretari general de la CNT abans de ser diputat per Sant Petrograd Andreu Nin (1892-1937), pronuncià, al Teatre Principal Palace, de Barcelona, la conferència ‘El problema del poder en la Revolució’, que va ser publicada en el diari del POUM, LA BATALLA, el 27 d’abril d’aquell any. El juny, una vegada el govern del doctor Negrín López va prohibir i perseguir el POUM, Andreu Nin va ser detingut a Barcelona per la policia de la República burgesa espanyola i torturat en una txeca d’Alcalà d’Henares durant tres dies fins a la mort quan la NKVD stalinista volia que signés unes diligències policials en que s’inculpés d’agent hitlerià mentre Stalin ja negociava un pacte amb Hitler per partir-se Polònia i liquidar el procés socialista revolucionari peninsular.
Reproduïm el fragment de la conferència esmentada d’Andreu Nin que la redacció de LA BATALLA va subtitular ‘Mil vegades més a prop de la FAI que del PSUC’:  

MIL VEGADES MÉS A PROP DE LA FAI QUE DEL PSUC

“L’existència d’un moviment obrer d’influència anarquista planteja problemes novells, tàctiques diferents a les seguides a Rússia. La CNT és una organització potencialment revolucionària, encara que tingui prejudicis, propis de les seves concepcions errònies. Nosaltres, estem mil vegades més a prop de la militància de la FAI, que no és marxista però que demostra ser revolucionària, que no la del PSUC, que es diu marxista però no és revolucionària. El problema es troba en la necessitat que l’instin revolucionari de la CNT es converteixi en consciència revolucionària, en la necessitat que l’heroisme de les seves masses es converteixi en una política coherent.
Les vacil·lacions de la CNT corresponen a una manca de teoria del poder. Davant la realitat revolucionària, la seva doctrina els hi ha fallat. No ha sabut que fer quan el proletariat es trobava al carrer amb les armes a la mà. L’anarquisme governa, però no té el poder. 
A Catalunya, durant el 19 de juliol es va enfonsar el poder burgès, es dissolt l’aparell estatal de la burgesia. L’únic poder era el del proletariat en armes. Aleshores, davant aquesta situació, nosaltres [el POUM] vàrem dir: “Això no és altre cosa que la dictadura del proletariat”. Aquesta era la tendència general del moviment. El proletariat, aleshores, era l’únic poder. Però, aquella situació hauria d’haver arribat fins a les seves últimes conseqüències. Aquella situació al carrer precisava una base jurídica. Existien les condicions objectives pel poder obrer. Solament mancava que el proletariat hagués dit: vull governar, i hagués governat.”