A més de l'obra de ficció, va deixar una suculenta correspondència en què mostra detalls de les seves relacions personals, força torturades, en títols com ara ‘Carta al pare’, ‘Cartes a Felice’, ‘Cartes a Ottla’ (la seva germana), entre d'altres.
[21/02/2014] Vicenç Pagès
Des del punt de vista de la contribució a la cultura, poques dates són tan irrellevants com les de naixement o de la mort. Naturalment, en el moment de néixer ningú ha tingut temps de deixar-se sentir. Pel que fa a la mort, sol arribar quan fa temps que l'individu ha deixat de ser innovador, decisiu, important. Si hem de celebrar alguna data, sens dubte no és cap d'aquestes dues.
Reiner Stach, en el seu voluminós ‘Kafka. Los años de las decisiones’, estableix que l'època més fecunda de l'autor d'’El procés’ va ser entre 1912, quan troba la dona de la seva vida, i 1914, quan es produeix el trencament. El 13 d'agost de 1912, en un sopar a casa de Max Brod, Franz Kafka va conèixer Felice Bauer, que el va sacsejar tant que en el que quedava d'any va escriure ‘La condemna’ i ‘La metamorfosi’, i va reescriure la novel·la ‘El desaparegut’. Els cursis fan servir aquella frase: “Va trobar la seva veu”. El 1913, en canvi, va ser un any poc productiu: intercanvi de cartes amb Felice, una confusa petició de matrimoni, visites a la família i una renúncia no gaire digna.
Arriba el 1914. Per segona vegada, Kafka demana Felice en matrimoni. A Berlín, a casa d'ella, té lloc el compromís públic, un dels moments més difícils de la vida de l'escriptor (“Anava lligat com un criminal”, escriu en el seu diari). Sembla decidit a casar-se amb Felice, però li envia llargues cartes on dibuixa un panorama ombrívol: “Fins i tot després del matrimoni seguiré sent el que sóc, i això és el pitjor”.
Felice Bauer, aclaparada, decideix trencar. “Tens el que volies”, s'asincera ell en el diari. Comença llavors una intensa fase d'escriptura: a la segona meitat d'any comença la novel·la ‘El procés’, escriu els contes ‘A la colònia penitenciària’ i ‘El mestre de poble’, i torna a reprendre ‘El desaparegut’.
L'estiu del 1912, Franz Kafka té vint-i-nou anys. Ha llegit, ha escrit, està a punt de publicar el seu primer llibre, però fins que no coneix Felice Bauer no s'obren les portes que donen a conèixer l'escriptor que avui celebrem. Kafka entenia el matrimoni i la literatura com a excloents, per això la possibilitat de casar-se va ser el primer detonant. Dos anys després, la certesa que ja no es casaria va donar lloc a una segona obertura, a l'etapa d'escriptura que, segons Reiner Stach, va ser “la més intensa de la seva vida”. Tindria sentit que en aquest 2014 celebréssim el centenari de l'any en què la literatura va canviar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada