Nord-est Llibertari: Surt el núm. 8 de ‘L'observador, publicació anarquista de la Garrotxa’

dimarts, 7 de gener del 2014

Surt el núm. 8 de ‘L'observador, publicació anarquista de la Garrotxa’

Un número especial dedicat al tema del "dret a decidir"

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 07/01/2014
Olot (La Garrotxa).-

El passat 28 de desembre sortia el núm. 8 de ‘L'observador, publicació anarquista de la Garrotxa’. En aquesta ocasió motivat per la aparició de les preguntes sobre la consulta al Principat Catalunya, s'ha decidit fer un especial "dret a decidir". Per aquest número, s'ha canviat el format i el disseny de la publicació anarquista garrotxina i s’ha tornat augmentar el número de persones que fan la revista, doncs hi ha nou dos membres al grup d'afinitat anarquista que l'impulsa. També s'ha convidat a dues persones alienes al grup redactor a participar-hi.
El seguit d'articles que hi apareixen, són opinions personals d'alguns dels membres de la publicació. En cap moment han estat consensuades.
Aquest especial "dret a decidir", ve motivat per la necessitat d'opinar des d'una òptica llibertària sobre la realitat que ens envolta, doncs no aquest grup d’afinitat anarquista considera que poden ser aliens al procés que s'està vivint al Principat Catalunya, que els agradarà més o menys, però que no pot ser un cop més que l’anarquisme es quedi a una torre de marfil sense mullar-se o obviar el que és una agressió en tota regla contra la cultura i el poble català per part d'un Estat. Tampoc es vol deixar el terreny o el camí cap a la independència als que marquen les directrius cap a un nou Estat, com si aquesta fos la única via possible i la millor de les societats a que podem aspirar com a poble. Per aquest grup d’afinitat anarquista la paraula "poble" fa referència a un col·lectiu de persones que es reconeixen mútuament com a tal, ja sigui per qüestions de llengua o cultura. En cap cas, s’admet la noció de "poble" entès aquest com un fet abstracte, ja que al seu entendre és tracta en aquest supòsit de quelcom inventat en mans dels poderosos i on s'equipara el "poble" amb "Estat" per interessos de les classes dominants.

Pots llegir el núm. 8 de L'observador on-line a:
[http://www.garrotxallibertaria.org/observador-8-dret-decidir/#!prettyPhoto]

Mira també:
[http://www.garrotxallibertaria.org/]
[http://www.bsolot.info/]

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

‘Insurrección. Las sangrientas jornadas del 3 al 7 de mayo de 1937". Nou llibre d’Agustí Guillamón.

“Sólament dues petites organitzacios, Amigos de Durruti i SBLE, intentaren evitar la derrota i donar a l’aixecament [de maig de 1937] uns objectius clars. El proletariat revolucionari barceloní, essencialment anarquista, lluità per la revolució, inclús contra les seves organitzacions i contra els seus líders, en un combat que ja s’havia perdut el juliol de 1936, en el mateix moment en que es va mantenir en peus l’aparell estatal i canvià la lluita de classes pel col·laboracionisme i la unitat antifeixista”

“La veu silenciada” restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou

El llibre “La veu silenciada” de la periodista llagosterenca Mercè Carbó, restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou.El llibre parteix de la recuperació documental i la restitució de la memòria que ha fet Eugènia Riera sobre el seu avi, Eugeni Gurnés, que fou alcalde de Llagostera per la CNT-AIT entre el novembre del 1936 i el febrer del 1937 i que va ser afusellat al cementiri vell de Girona --on van ser afusellats vuit llagosterencs més-- el 7 de maig del 1943.

Catalunya i les anarquistes

"El poble català, durant tot aquest procés, ja ha donat per si mateix vàries mostres de rebel·lia i de desobediència a disposicions, mandats, ordres i lleis. Només falta, per part de nosaltres, de totes les que componem les forces extraparlamentàries de carrer, que empenyem per coadjuvar al fet que també es vegin capaces de desobeir als seus propis líders i comencin a prendre decisions sobre el social, sobre la producció, sobre la distribució, sobre el pa i el sostre, sobre la seva destinació, sense delegar en ningú més que en elles mateixes".

L’últim cop de Quico Sabaté

Després de vint anys de lluita armada, Quico Sabaté havia esdevingut un mite per les classes populars, sempre a punt de burlar-se de la repressió policial. El dia de Reis de l’any 1960, Barcelona havia de ser protagonista d’un segrest polític espectacular. Conservar els ostatges a Sarrià permetia que la policia es mobilitzés per tot arreu, però no a cinc-cents metres del lloc del segrest. Poc a poc anem coneixent les trajectòries dels maquis i els guerrillers llibertaris morts durant el franquisme. En el centenari de Quico Sabaté.

Classe i Lluita de classes

La lluita de classes no és només l’única possibilitat de resistència i supervivència enfront dels feréstecs i sàdics atacs del capital, sinó la irrenunciable via de recerca d’una solució revolucionària definitiva a la decadència del sistema capitalista, avui obsolet i criminal, que a més es creu impune i etern. Revolució o barbàrie; lluita de classes o explotació sense límits; poder de decisió sobre la pròpia vida o esclavitud assalariada i marginació. O ells o nosaltres ...