Nord-est Llibertari: Sentit homenatge aquest dissabte al fossar del cementiri vell de Girona dels companys Conesa, Ruiz, Miracle i Madrigal

dissabte, 4 de gener del 2014

Sentit homenatge aquest dissabte al fossar del cementiri vell de Girona dels companys Conesa, Ruiz, Miracle i Madrigal

Demà diumenge homenatge a Francesc Sabaté al cementiri de Sant Celoni

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 04/01/2014
Girona (Gironès).-

Aquest dissabte al migdia s’ha celebrat un homenatge sentit en el fossar del cementiri vell de Girona als militants anarquistes i guerrillers llibertaris del Moviment Unificat de Resistència i Alliberament (MURLE), un òrgan idoni de defensa interior que estava creant bases logístiques a Catalunya coordinat amb el Moviment Revolucionari Ibèric (MRI), en gestació aquell moment, i altres col·lectius de combat llibertari,
Francisco Conesa, Martín Ruiz, Antoni Miracle i Rogelio Madrigal, que anaven degudament uniformats regularment de maqui, assassinats per la Guàrdia Civil quan es van entregar el matí del 4 de gener de 1960 en el mas Clarà, a la Mota (Palou de Revardit, Pla de l’Estany), mentre hi havia un operatiu general per assassinar el company Francesc Sabaté, que ferit pels drets del capità, aleshores, del cos José Blásquez, dit ‘El Gato con Botas’, havia aconseguit fugir de l’encerclament muntanya avall.
L’assassinat dels quatre companys del mas Clarà va ser decidit pel govern franquista i dirigit per l’abans esmentat capità, que ara viu al carrer Antoni Canals de Roses (Alt Empordà) amb la pensió de classes passives en el grau de tinent coronel, junt amb altres criminals de guerra, segons totes les convencions internacionals, el tinent general Antonio Alcubilla, director general del cos; el general en cap de la Segona Zona, Marceliano Crespo; el cap de la 131 comandància d’aquest cos, Rodrigo Gayet, tinent coronel; el coronel en cap del 31 Terci de la Guàrdia Civil, Federico Palacios; el comandant segon cap Florencio Pérez Pérez; el tinent i cap de la caserna de Banyoles, Lorenzo Gómez. Es va dir que també hi havia en l’encerclament del mas l’antic comissari de policia Eduardo Quintela.
Per demà diumenge, a les 12 del migdia, hi ha la convocatòria al cementiri de Sant Celoni (Vallès Oriental) del moviment llibertari vallesà d’homenatge a Francesc Sabaté davant la tomba del company Francesc Sabaté, que va ser assassinat a traïdoria a quarts de vull del matí del 5 de gener de 1960 en un carrer d’aquesta població.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

‘Insurrección. Las sangrientas jornadas del 3 al 7 de mayo de 1937". Nou llibre d’Agustí Guillamón.

“Sólament dues petites organitzacios, Amigos de Durruti i SBLE, intentaren evitar la derrota i donar a l’aixecament [de maig de 1937] uns objectius clars. El proletariat revolucionari barceloní, essencialment anarquista, lluità per la revolució, inclús contra les seves organitzacions i contra els seus líders, en un combat que ja s’havia perdut el juliol de 1936, en el mateix moment en que es va mantenir en peus l’aparell estatal i canvià la lluita de classes pel col·laboracionisme i la unitat antifeixista”

“La veu silenciada” restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou

El llibre “La veu silenciada” de la periodista llagosterenca Mercè Carbó, restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou.El llibre parteix de la recuperació documental i la restitució de la memòria que ha fet Eugènia Riera sobre el seu avi, Eugeni Gurnés, que fou alcalde de Llagostera per la CNT-AIT entre el novembre del 1936 i el febrer del 1937 i que va ser afusellat al cementiri vell de Girona --on van ser afusellats vuit llagosterencs més-- el 7 de maig del 1943.

Catalunya i les anarquistes

"El poble català, durant tot aquest procés, ja ha donat per si mateix vàries mostres de rebel·lia i de desobediència a disposicions, mandats, ordres i lleis. Només falta, per part de nosaltres, de totes les que componem les forces extraparlamentàries de carrer, que empenyem per coadjuvar al fet que també es vegin capaces de desobeir als seus propis líders i comencin a prendre decisions sobre el social, sobre la producció, sobre la distribució, sobre el pa i el sostre, sobre la seva destinació, sense delegar en ningú més que en elles mateixes".

L’últim cop de Quico Sabaté

Després de vint anys de lluita armada, Quico Sabaté havia esdevingut un mite per les classes populars, sempre a punt de burlar-se de la repressió policial. El dia de Reis de l’any 1960, Barcelona havia de ser protagonista d’un segrest polític espectacular. Conservar els ostatges a Sarrià permetia que la policia es mobilitzés per tot arreu, però no a cinc-cents metres del lloc del segrest. Poc a poc anem coneixent les trajectòries dels maquis i els guerrillers llibertaris morts durant el franquisme. En el centenari de Quico Sabaté.

Classe i Lluita de classes

La lluita de classes no és només l’única possibilitat de resistència i supervivència enfront dels feréstecs i sàdics atacs del capital, sinó la irrenunciable via de recerca d’una solució revolucionària definitiva a la decadència del sistema capitalista, avui obsolet i criminal, que a més es creu impune i etern. Revolució o barbàrie; lluita de classes o explotació sense límits; poder de decisió sobre la pròpia vida o esclavitud assalariada i marginació. O ells o nosaltres ...