Nord-est Llibertari: Pressions de l’alcalde de Banyoles, Miquel Noguer (CiU, a l’Associació de Gàmbia

dilluns, 20 de gener del 2014

Pressions de l’alcalde de Banyoles, Miquel Noguer (CiU, a l’Associació de Gàmbia

S’Assegura que l'alcalde coacciona la comunitat gambiana per evitar que protesti pel cas Creu Roja/Joaquim Homs

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 20/01/2014
Banyoles (Pla de l’Estany).-

El Col·lectiu d'amics i amigues d'El Boli Blau de Banyoles (Pla de l’Estany) va organitzar dissabte una manifestació solidària fins arribar a l’ajuntament, on es va llegir un manifest, amb la participació de prop de dos centenars de persones, per exigir la reobertura del servei socioeducatiu del barri de la Farga i la readmissió de l'educadora social Sílvia Simoes. El Col·lectiu està format per veïnes i veïns de la Farga de Banyoles i integrants de l'Associació de Treballadors d'Acció Social de comarques gironines (ASSACS). Precisament, el mateix dissabte ASSACS va voler denunciar mitjançant un comunicat que l'Ajuntament de Banyoles va "pressionar" per evitar que assistissin a aquest acte.
Els Treballadors d'Acció Social denuncien el fet que l'alcalde, Miquel Noguer (CiU), es va reunir la setmana passada amb integrants de l'Associació de Gàmbia de la ciutat -composta per quatre-cents famílies de la Farga- i va advertir que si es manifestaven dissabte, "haurien d'assumir les despeses de les destrosses que podien succeir" durant la concentració.
En el mateix comunicat, ASSACS va afegir que els cartells de la protesta van ser arrencats "sistemàticament" i que l'Ajuntament també va pressionar "perquè es traguessin" d'equipaments i comerços.
Paral·lelament, el Col·lectiu d'amics d'El Boli Blau va començar una recollida de firmes per sol·licitar la reobertura del servei i la readmissió de Simoes. De moment, més de 400 persones han donat suport a la causa. Tot i això, ASSACS va assegurar que un membre de la Creu Roja va increpar i intimidar dues joves que demanaven signatures. Al mateix temps, va avançar la possibilitat d'oferir el servei d'El Boli Blau a l'espai públic, per tal de demostrar "el perjudici veïnal que causa el seu tancament".
Finalment, ASSACS va elogiar a través del comunicat que el gerent del Consorci de Benestar Social declarés públicament "que s'havien equivocat en el procediment de la concessió" del servei. També va voler destacar que Sotrac -l'empresa que gestionava El Boli Blau- ha comunicat l'obligació de subrogar Simoes, segons ASSACS.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

‘Insurrección. Las sangrientas jornadas del 3 al 7 de mayo de 1937". Nou llibre d’Agustí Guillamón.

“Sólament dues petites organitzacios, Amigos de Durruti i SBLE, intentaren evitar la derrota i donar a l’aixecament [de maig de 1937] uns objectius clars. El proletariat revolucionari barceloní, essencialment anarquista, lluità per la revolució, inclús contra les seves organitzacions i contra els seus líders, en un combat que ja s’havia perdut el juliol de 1936, en el mateix moment en que es va mantenir en peus l’aparell estatal i canvià la lluita de classes pel col·laboracionisme i la unitat antifeixista”

“La veu silenciada” restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou

El llibre “La veu silenciada” de la periodista llagosterenca Mercè Carbó, restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou.El llibre parteix de la recuperació documental i la restitució de la memòria que ha fet Eugènia Riera sobre el seu avi, Eugeni Gurnés, que fou alcalde de Llagostera per la CNT-AIT entre el novembre del 1936 i el febrer del 1937 i que va ser afusellat al cementiri vell de Girona --on van ser afusellats vuit llagosterencs més-- el 7 de maig del 1943.

Catalunya i les anarquistes

"El poble català, durant tot aquest procés, ja ha donat per si mateix vàries mostres de rebel·lia i de desobediència a disposicions, mandats, ordres i lleis. Només falta, per part de nosaltres, de totes les que componem les forces extraparlamentàries de carrer, que empenyem per coadjuvar al fet que també es vegin capaces de desobeir als seus propis líders i comencin a prendre decisions sobre el social, sobre la producció, sobre la distribució, sobre el pa i el sostre, sobre la seva destinació, sense delegar en ningú més que en elles mateixes".

L’últim cop de Quico Sabaté

Després de vint anys de lluita armada, Quico Sabaté havia esdevingut un mite per les classes populars, sempre a punt de burlar-se de la repressió policial. El dia de Reis de l’any 1960, Barcelona havia de ser protagonista d’un segrest polític espectacular. Conservar els ostatges a Sarrià permetia que la policia es mobilitzés per tot arreu, però no a cinc-cents metres del lloc del segrest. Poc a poc anem coneixent les trajectòries dels maquis i els guerrillers llibertaris morts durant el franquisme. En el centenari de Quico Sabaté.

Classe i Lluita de classes

La lluita de classes no és només l’única possibilitat de resistència i supervivència enfront dels feréstecs i sàdics atacs del capital, sinó la irrenunciable via de recerca d’una solució revolucionària definitiva a la decadència del sistema capitalista, avui obsolet i criminal, que a més es creu impune i etern. Revolució o barbàrie; lluita de classes o explotació sense límits; poder de decisió sobre la pròpia vida o esclavitud assalariada i marginació. O ells o nosaltres ...