dimarts, 28 de gener del 2014

La CGT entrega el dossier del cas Granado i Delgado al Relator de l’ONU per a la protecció dels Drets Humans en el marc de la visita que el 28 de Gener realitza a Barcelona

La CGT reivindica la rehabilitació dels llibertaris Francisco Granados i Joaquín Delgado com a víctimes del franquisme 



[28/01/2014] 

 La Confederació General del Treball lliurarà un dossier sobre el cas Granados i Delgado al Relator de l’ONU per a la protecció dels Drets Humans en el marc de la visita que el 28 de Gener realitza a Barcelona. Aquesta acció s’emmarca dins la campanya que CGT es realitza per l’anul·lació de totes les sentències dels tribunals militars i els judicis sumaríssims durant la Guerra i la Dictadura, el lliurament tindrà lloc a l’AC Hotel Irla C / Calvet 40-42 , de 18,30 a 20,30 hores. 
Dos militants de les joventuts llibertàries, que havien viatjat a Espanya per preparar la logística d’un atemptat contra Franco, són detinguts el 31 de juliol de 1963 per la policia franquista acusant-los de ser els autors de la col·locació de dues bombes de poca potència en la secció de passaports de la Direcció General de Seguretat i a la Casa Sindical, els detinguts són, Francisco Granado Gata i Joaquín Delgado Martínez , tots dos de 30 anys. 
El 13 d’agost, la premsa informa de la celebració d’un Consell de Guerra sumaríssim i la condemna a mort dels encausats. El diari francès Le Monde donava a conèixer la notícia d’aquesta manera " Francisco Granados Gata i Joaquín Delgado Martínez, han estat ràpidament jutjats dimarts a Madrid , el procés ha estat obert sense previ avís a la premsa , a les 8 del matí, i els debats han estat portats amb tota rapidesa ... " 
CGT reivindica la rehabilitació dels llibertaris Francisco Granados i Joaquín Delgado com a víctimes del franquisme. En el curs d’aquesta demanda ha donat suport a les iniciatives del Grup pro - revisió del procés Granado - Delgado prestant assessorament jurídic i abrigant a les famílies en la seva justa petició d’anul·lació de les sentències , de la farsa de judici sumaríssim , sense tutela judicial efectiva i sense garanties, que els va condemnar a mort.
Després de diversos anys d’instrucció, la Sala V Militar del Tribunal Suprem va rebutjar el recurs presentat pels familiars ( Pilar Vaquerizo i Francisco Delgado) contra el judici en Consell de Guerra de 1963 en què van ser condemnats a mort . La posició d’aquest alt tribunal no és nova , anteriorment va denegar el recurs de la condemna a mort del anarcosindicalista Joan Peiró el 1942. 
La majoria conservadora dels tribunals de justícia impedeix que prosperin els recursos de revisió de les sentències franquistes , argumentant que aquestes sentències havien estat dictades d’acord amb la "legalitat vigent" . Quina validesa jurídica tenen els consells de guerra sumaríssims d’un Govern instituït per un cop d’estat militar. Quines garanties processals van tenir Granado i Delgado?. Recordem que van ser detinguts el 31 de juliol de 1963, jutjats el 13 d’ agost i executats cinc dies després. 
Per tot això, la Confederació General del Treball ( CGT ) reivindica l’anul·lació de totes les sentències dels tribunals militars i els seus judicis sumaríssims durant la Dictadura. 

 DECLARACIÓ FÒRUMS DE LA MEMÒRIA HISTÒRICA ESTATAL

 Federació Estatal de Fòrums per la Memòria , agost 17, 2013
En aquest 50 aniversari de l’execució de Joaquín Delgado i Francisco Granado , la Federació estatal de Fòrums per la memòria ha emès el següent comunicat en el qual es realitzen algunes consideracions d’interès, a més de mostrar solidaritat i respecte a les seves figures.
Durant tots aquests anys la denúncia d’aquestes morts a mans del règim va seguir el mateix patró de la defensa en els dies de la detenció i judici sumari que se’ls va fer, és a dir, assenyalar que ells no van ser o no van poder ser autors de l’acció armada de la qual se’ls va acusar i per la qual se’ls va condemnar a mort finalment .
S’ha incidit sempre en què van ser innocents del fet i en què el tribunal i procés va estar ple d’irregularitats. Assenyala la Federació una altra forma d’abordar aquest assumpte: dos combatents de la resistència llibertària contra el franquisme van ser assassinats després d’una pseudo- judici al qual li neguem tota validesa , estigués constituït el tribunal o no d’acord a les lleis vigents, hagués hagut o no irregularitats processals. El general Blanc, un dels principals botxins del règim, director general de seguretat en aquells anys, ha assenyalat que era necessari « exemplificar » el destí dels que s’oposessin i va deixar bastant clar que per a aquest propòsit la identitat dels veritables autors de l’acció era alguna cosa irrellevant.
El règim era il·legal i il·legítim, es va fundar per la violència i es va mantenir per ella, tots els seus tribunals i sentències no han de ser reconeguts com legals. I alhora, Granado i Delgado van ser resistents disposats a lluitar i fins i tot lliurar les seves vides contra el règim. Al règim nostra condemna, a ells el nostre respecte, a tots, avui, la nostra exigència de la fi de la impunitat.
[ FEFPLM ] El 17 d’agost de 1963, Joaquín Delgado Martínez i Francisco Granado Gata , dos combatents llibertaris , membres de la resistència armada antifranquista , van ser assassinats pels esbirros del règim mitjançant el criminal mètode del " garrot vil" i després un simulacre de judici sumaríssim.
La seva mort va intentar revestir llavors de la suposada legalitat amb la qual aquest règim colpista havia intentat sempre disfressar tots els seus crims i la seva mateixa existència des dels seus orígens .
Amb les seves sentències, executades just 11 dies després de la seva detenció , es va voler clarament exemplificar i mostrar el que li passaria a aquells que s’atrevien a enfrontar-se al franquisme .
Francisco Granado i Joaquín Delgado, com altres milers de lluitadors , no van tenir por de lluitar i estaven decidits a lliurar les seves vides si era necessari per acabar amb la tirania franquista i demostrar que calia contestar al règim amb l’únic llenguatge que aquest entenia.
El règim va utilitzar la violència i les armes per instaurar una dictadura i els sectors més ferms de la resistència antifranquista no estaven disposats a cedir davant d’aquest xantatge criminal i van decidir que era necessari demostrar que el règim no hauria descans fins al seu definitiu enderrocament .
Aquesta i no altra és l’explicació de la mort de Granado i Delgado. Una mort cruel i injusta per demostrar que estava disposat a tot per defensar els privilegis dels vencedors de la guerra civil.
Però aquells senzills treballadors, aquests dos homes del poble que encarnaven el millor esperit de sacrifici i de lliurament per la llibertat que altres milers d’antifeixistes que els van precedir en la lluita , no es van deixar intimidar.
El seu exemple continua sent el 2013 un model a seguir per qualsevol persona que s’anomeni demòcrata o amant de la llibertat . El nom dels seus assassins hauria avui ser per a tots un sinònim d’infàmia i vergonya .
En els dies de la paròdia de judici que se’ls va fer, van ser diverses les protestes i accions que es van fer per intentar salvar les seves vides, però assetjat pel precedent de les mobilitzacions internacionals en el cas de Julián Grimau, el règim va decidir en aquest cas accelerar les seves execucions i aquestes es van produir amb tremenda celeritat , tot just 11 dies després de la seva detenció.
Es va recordar ja des de llavors les nuls drets jurídics del procés i tribunal ., el propi caràcter criminal que havia dictat ja sentencia sense considerar tan sols la identitat dels acusats , ja que es tractava de respondre amb mort a la gosadia de enfrontant-se al règim.
Durant anys s’ha recordat a Granado i Delgado per insistir que van ser innocents i que el seu procés tenia terribles irregularitats, un plantejament que en certa manera acompanya els seus noms.
És hora d’afirmar i recordar que Granado i Delgado eren realment lluitadors antifranquistes disposats a enfrontar-se al règim, cosa de la qual no es pot dubtar i hem d’estar orgullosos. Cal dir-ho ben alt.
El dret a la resistència a la tirania aquesta justificat i reconegut i les Nacions Unides havien caracteritzat el franquisme com un règim feixista hereu dels feixismes europeus i criminal en la seva pràctica i essència .
Respecte del que s’ha dit sobre el caràcter irregular del tribunal i la sentència , cal dir que van ser completament normals i idèntics a qualsevol altre d’aquell règim , ja que ni un sol d’aquells tribunals que van condemnar als combatents per la llibertat tenia base legal ni moral per actuar , doncs la seva legitimeu provenia d’un cop contra la legalitat republicana . Els que haurien de ser jutjats i condemnats a la memòria són els seus botxins i els ministres còmplices de la seva sentència.
És una batalla estèril intentar indagar les circumstàncies dels fets dels quals se’ls va acusar o l’artifici de la seva pseudo judici o tribunal , ja que la nul·litat d’aquests era d’origen . Això és una cosa que hem de tenir molt present , doncs a data d’avui , el 2013 , la nua realitat de la impunitat segueix negant veritat , justícia i reparació a les víctimes del franquisme i manté legals les seves sentències i impunes als seus botxins.
Granado i Delgado van ser militants anarcosindicalistes. El seu ideal havia nascut i prosperat en la defensa dels drets dels treballadors i estès i germinat de qui va ser un dels primers sindicats moderns d’Europa : la Confederació Nacional del Treball , una organització nascuda per portar la dignitat al món del treball , millorar les condicions de vida dels treballadors i edificar un món nou sense explotació ni misèria . Va ser el feixisme , el cop , la guerra i la dictadura les que van obligar a treballadors com Granado i Delgado al sacrifici de les seves vides en la defensa de la llibertat de tots.
La figura de Granado i Delgado transcendeix les sigles de les Joventuts Llibertàries en què militaven i són, cada dia més, patrimoni de tots els resistents antifeixistes . Mereixen el reconeixement i el record públic i institucional que s’atorga als herois per la llibertat
Des de la Federació Estatal de Fòrums per la Memòria reivindiquem la figura de Granado i Delgado com a herois per la llibertat i sol·licitem :
La declaració d’il·legalitat del franquisme.
Per a ells, igual que per a totes les víctimes del franquisme, que els tribunals que els van jutjar siguin declarats il·legals, així com les seves sentències.
Inaplicació de la Llei d’Amnistia de 1977 que segueix sent el veritable mur en què se sustenta la impunitat dels crims del règim franquistes.
Aplicació del dret Internacional a Espanya en matèria de Crims de Lesa Humanitat.
Companys Granado i Delgado, el vostre exemple ens acompanya.

 Federació Estatal de Fòrums per la Memòria, agost 17, 2013 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)