diumenge, 26 de gener de 2014

En el 75 anys de la Retirada el company Josep Sangenís considera que en el moment de la independència catalana sembla que “no n’hi ha pas cap més Puig Antich, i faria falta.



Sangenís, un dels nens exiliats el gener del 39, considera que “la independència serviria per honorar molts dels que van assassinar, molts dels que s’hi van deixar la pell. 
També per a molts dels que vam haver de marxar, però amb independència o sense, fins que qui ho ha de fer no hagi demanat perdó, no es podrà ni començar a parlar de justícia.
 
TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 26/01/2014 
Perpinyà (Rosselló).- 

Militant anarquista i col·laborador de Tramuntana Vermella Mail a nivell de recull d’informacions i notícies, un dels nens exiliats en la Retirada de gener del 39, Josep Sangenís parla amb VilaWeb a Perpinyà (Rosselló) el dia que fa setanta-cinc anys de l'entrada de les tropes de Franco a Barcelona. Fa cinc any ja s’havia fet una entrevista a Josep Sangenís, el 26 de gener de 2009.
Aquest diumenge que fa setanta-cinc anys de l’ocupació franquista a Barcelona, VilaWeb ha tornat a parlar amb testimonis de l’exili amb els quals ja va recordar fa cinc anys el setantè aniversari d’aquells fets: Josep Sangenís, terrassenc fill d'una família d'anarcosindicalistes de la CNT, que va anar a l'exili a peu, des del Vallès a Perpinyà.

-. Roger Casany (VilaWeb): D'ençà que vam parlar, fa cinc anys, han passat moltes coses. Com veieu ara el procés sobiranista que viu el país? 
-. Josep Sangenís (militant anarquista): No em tractis de vostè, carai. A veure, ara sembla que hi ha una mica més de democràcia. Això sí, fingida, no gaire neta encara, però una mica més sí. I per descomptat n'hi ha més que no quan hi havia el porc camacurt d’en Franco. I sí, sembla que Catalunya va cap a la independència. Jo sempre he anat en contra de les fronteres i encara que la independència vulgui dir fer-ne més, penso que la independència aniria molt bé, perquè ja n’hi ha prou que Espanya xucli de les mamelles de Catalunya. Sempre s’ha fotut un fart de xuclar. Ara, cal fer-la bé la nova Catalunya independent, eh. Si no, tot això no haurà servit de res.

-. R. C.: Ha canviat la societat nord-catalana arran del procés? 
-. J. S.: Jo sóc dels que pensa que la societat d’aquí no han canviat gaire. Ràdio Arrels i la Casa de la Generalitat a Perpinyà ho veuen una miqueta diferent, però francament aquí encara n'han de canviar moltes, de coses.  

-. R. C.: Creieu que la veureu, la independència? 
-. J. S.: Tant de bo, però que s’afanyin, collons, que aquesta merda de càncer no se m’acaba de curar. Jo crec que trigarà una mica més, la independència no és pas cosa de mesos. Però jo sí, jo la vull veure, d’una vegada. Ara, amb els politicots jo no hi tinc gaire confiança. Espero que la gent continuï empenyent i exigint encara més, perquè dels polítics no te’n pots pas refiar mai. Recordeu que vam parlar de Puig Antich fa cinc anys? Doncs no n’hi ha pas cap més de Puig Antich. I faria falta. 

-. R. C.: El camí decidit cap a la independència és també una manera de fer justícia per a tots els que es van haver de viure l'exili, com vós? 
-. J. S.: Justícia? No ho sé. Tothom diu que cal perdonar, oi? Doncs aquí encara ningú no ha demanat mai perdó! La independència serviria per honorar molts dels que van assassinar, molts dels que s’hi van deixar la pell. També per a molts dels que vam haver de marxar, però amb independència o sense, fins que qui ho ha de fer no hagi demanat perdó, no es podrà ni començar a parlar de justícia. Ni de lluny. Ara, de moment, anem endavant, oi tant que sí. I salut! 

Cap comentari:

Publica un comentari